Enterrat l’últim serrell que va deixar obert el jutge Joaquín Aguirre, que es va jubilar el gener. El Tribunal Suprem ha confirmat que arxiva les actuacions sobre la presumpta ingerència russa en el procés i tanca una de les persecucions contra l’independentisme que més pes ha tingut els últims mesos. Va ser el juliol quan el titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona va rebutjar aplicar l’amnistia a Artur Mas i Carles Puigdemont, a qui imputava els delictes de malversació i traïció, i va elevar els suposats indicis contra el líder de Junts i contra el diputat Francesc de Dalmases al Suprem perquè són aforats. Això obria la porta que l’Alt Tribunal assumís la investigació, però el Suprem ha mantingut la línia del que va decidir l’Audiència de Barcelona al desembre i hi ha tancat la porta. Fa tres mesos, l’Audiència de Barcelona va enterrar la causa, va retreure al jutge Aguirre que l’hagués desobeït i li va recordar que mig any abans li havia ordenat que tanqués la investigació i que enviés el cas a judici o l’arxivés. Ara bé, el magistrat va crear una peça nova, en la qual va incloure nous investigats, com els presidents catalans, i els va denegar l’amnistia. Ara tot ha quedat en no res.
En una breu interlocutòria de sis pàgines, el Suprem es limita a compartir els arguments que va defensar la Fiscalia i a remetre’s a la interlocutòria de l’Audiència Provincial. “Ha resolt l’apel·lació acordant-se, per raons que no interessen ara, la nul·litat de la interlocutòria del 21 de juny del 2024, deixant sense efecte totes les decisions de l’instructor i, entre elles, la formació d’una peça separada i l’elevació de l’exposició raonada que es va remetre a aquesta Sala”, assenyala la resolució. Així mateix, la Sala Penal del Suprem apunta que “no té jurisdicció per supervisar o controlar la correcció d’aquesta decisió que ha estat adoptada per l’òrgan judicial amb competència funcional per conèixer dels recursos contra totes les decisions recurribles de l’instructor i que ha adquirit fermesa”. “Ni s’ha interposat recurs contra aquesta resolució, ni podria haver-hi, en principi, recurs de cassació contra ella”, afegeix.
Així, doncs, “com a conseqüència” de la decisió de l’Audiència de Barcelona, “s’ha privat d’eficàcia a la resolució en virtut de la qual es va elevar l’exposició i es van incoar aquestes actuacions”. “Constatat això, l’única sortida processal correcta és arxivar sense més ni més les actuacions”, esgrimeix el Suprem. “No ens correspon, sense una via processal legítima oberta, analitzar ni el fons de l’exposició que ha estat desposseïda d’eficàcia, ni la correcció de la decisió adoptada amb plena jurisdicció per l’Audiència de Barcelona. Només respectar escrupolosament aquestes decisions jurisdiccionals que, d’acord amb les normes processals, no estem cridats a avaluar”, conclou la interlocutòria per justificar la seva decisió. A més dels presidents Mas i Puigdemont, el jutge Aguirre va incloure en la nova investigació Josep Lluís Alay (el director de l’oficina de Puigdemont), Gonzalo Boye (l’advocat de Puigdemont), Elsa Artadi (exconsellera de la Presidència de la Generalitat) i el periodista Carles Porta, així com Víctor Terradellas, Jordi Sardá, Zeus Borrell, Natàlia B., Miquel Casals i Aleksander Dimitrenko.
L’Audiència de Barcelona va acusar el jutge Aguirre d’una “irregular maniobra processal”
El Suprem tanca definitivament la causa arran de la decisió que va prendre l’Audiència de Barcelona el passat mes de desembre. En la interlocutòria, el tribunal va retreure al jutge Joaquín Aguirre que hagués fet una “irregular maniobra processal” que va suposar de facto un “incompliment dels acords” que havia pres l’Audiència Nacional en la seva “funció revisora en la segona instància de les resolucions de l’instructor” per donar resposta a la “petició de tutela judicial efectiva efectuada per les parts a través dels recursos”. Les defenses dels acusats van acusar el magistrat de “frau de llei” i l’Audiència de Barcelona els va donar la raó. El tribunal va concloure que la resolució del jutge Aguirre era un “clar i flagrant” incompliment del que havia acordat l’Audiència de Barcelona.
El tribunal li va ordenar que tanqués la investigació del cas Volhov o peça 2 fins a l’1 d’agost del 2023 perquè no s’havien fet noves investigacions. Ara bé, el magistrat va aprofitar una altra peça del cas Diputació (la causa mare), la de Catmon-Igman, per continuar la investigació del cas Volhov, amb un nou nom: ingerència russa en l’independentisme català. “Sorprèn, doncs, que ara, utilitzant un subterfugi processal, l’instructor obviï les clares instruccions impartides per aquesta Secció 21 [de l’Audiència de Barcelona] i traslladi part dels fets que s’investigaven en la peça separada 2 a una nova peça separada que fa derivar de la peça separada Catmon i Igman amb l’excusa que en aquesta es van obtenir els telèfons confiscats a l’investigat Víctor Terradellas, el contingut del qual va ser objecte d’anàlisi per la policia judicial i va donar lloc a la peça separada 2”, arguïa la resolució.
Va ser una providència molt dura contra el jutge Aguirre: “Més enllà de les consideracions generals abocades per l’instructor en la resolució sobre la guerra híbrida i la ingerència russa, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats, tot això esquitxat amb opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del denominat procés, hi ha manca de rellevància als efectes jurídics penals que aquí interessen”, concloïa.