El Tribunal Suprem ha constatat que el CNI no va espiar amb el programari israelià Pegasus l'expresident de la Generalitat Quim Torra, ni l'exvicepresident del Parlament Josep Costa. La Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha resolt que l'Audiència Nacional ha aportat "dades objectives, no mers indicis" que evidencien que el CNI no els va espiar amb Pegasus, en el marc del Catalangate. Segons avança aquest dimecres El Periódico de España, amb aquesta decisió també es rebutgen els recursos presentats per Torra i Costa, on denunciaven que es van vulnerar els seus drets fonamentals. Segons relata la interlocutòria a la qual ha tingut accés el citat diari, l'Alt Tribunal inadmet el recurs de cassació per la presumpta "intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge d'informació i comunicacions per part del Govern d'Espanya i de l'Administració General de l'Estat". 

Recurs sense concreció

Els recursos presentats per Torra i Costa no van ser acreditats per l'Audiència Nacional, que va concloure que ni el Ministeri de Defensa ni el CNI van realitzar els fets denunciats, així doncs, afirmen que "ni van obrir un expedient administratiu" contra Torra o Costa. Per la seva banda, els dos polítics independentistes, relataven que "les víctimes d'espionatge polític per part del govern espanyol" es comptaven "a dotzenes". A banda, també assenyalaven que s'havien decantat per la via administrativa, en lloc de la penal, en considerar que no era idònia "en ser incapaç d'identificar les persones responsables dels fets". La resposta del Suprem és clara i adverteix que les referències de Torra i Costa sobre altres presumptes espiats amb Pegasus "són genèriques, sense concreció ni identificació d'altres supòsits". 

El Suprem detalla que la decisió de no admetre el recurs de Torra i Costa s'ajusta al dret que consagra l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans de garantir un procés just i equitatiu. Així doncs, determinen que, precisament, aquest dret no ha estat "merament teòric i il·lusori, sinó que ha estat concret i efectiu". Per la seva banda, els dos dirigents catalans asseguren que "han tingut la possibilitat clara i concreta d'impugnar una activitat administrativa que consideraven que representava una ingerència en els seus drets, fent ús de tots els mecanismes que el dret processal espanyol els facilita". Finalment, el Suprem recorda que no tenen competències per investigar qui són els responsables del presumpte espionatge amb Pegasus. 

Obstruccionisme de la justícia espanyola

Quim Torra i Josep Costa van denunciar el passat mes de febrer l’obstruccionisme del govern de Pedro Sánchez i de la justícia espanyola en les causes sobre l’espionatge amb Pegasus. Per fer-ho van decidir enviar cartes a diferents institucions europees i catalanes, en les quals lamentaven la "falta de voluntat de la justícia espanyola i del govern espanyol a l'hora d'investigar i contribuir a l'aclariment" del cas d'espionatge polític a més de 60 independentistes. Entre els destinataris de les cartes hi havia la presidenta de la Comissió d'investigació del cas Pegasus al Parlament Europeu, Sophia in 'T Veld, la secretària general del Consell d'Europa, Marija Pejcinovic Buric, la presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i el president de la comissió d’investigació del cas Pegasus al Parlament de Catalunya, Josep Maria Jové. En els escrits denunciaven "l'obstruccionisme" i la "falta de voluntat de la justícia espanyola i del govern espanyol a l'hora d'investigar i contribuir a l'aclariment" del cas d'espionatge polític a més de 60 independentistes a través del programa de ciberespionatge Pegasus.