El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d'un any d'inhabilitació especial i multa de 16.800 euros a l'exconseller de la Generalitat Bernat Solé per un delicte de desobediència per permetre, quan era alcalde d'Agramunt (Lleida) i diputat del Parlament, la celebració del referèndum de l'1-O al seu municipi. En una sentència, els magistrats han desestimat tots els motius del recurs de cassació que va presentar Solé contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar. La Sala Penal es va reunir dimecres per abordar el recurs que havia presentat Solé a la condemna que va ser dictada pel TSJC el 20 de setembre de 2021. Aquest divendres, l'alt tribunal ha fet pública la confirmació de la inhabilitació que obligarà a Solé a deixar l'actual càrrec de delegat del Govern a Lleida. 

 

El dirigent d'Esquerra Republicana és el primer alcalde en ser condemnat pel referèndum. La sentència del TSJC va sortir el 21 de gener de 2021, coincidint amb el dia que ERC va presentar les llistes a les eleccions del 14 de febrer al Parlament. La decisió judicial va obligar el partit a retirar el seu nom com a candidat per la circumscripció de Lleida. Al seu lloc va entrar l'exconsellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i actual consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, qui de fet també estava sent investigada per desobediència després de l'1 d'octubre. 

El TSJC va fer servir com una de les principals proves per condemnar-lo un reportatge en una revista local que destacava el paper que havia jugat l'alcalde per tirar endavant el referèndum. Ell sempre ha defensat que el seu paper durant la jornada de l'1-O va ser el d'estar al costat de la ciutadana en una "festa democràtica" i es referma en què això mai hauria de ser considerat delicte. Durant el judici, en què va respondre totes les preguntes del fiscal i l'advocat, va defensar que la seva actuació durant aquella votació va ser "la que correspon a qualsevol alcalde", i que només va intervenir per preservar l'ordre públic i la integritat dels equipaments. A més, va explicar que per aquest motiu "en cap moment" va demanar que s'amaguessin les urnes.

El relat dels jutges

D'acord amb la sentència del Suprem, el delicte de desobediència "es va consumar des del moment" en què Solé, com a autoritat -era alcalde d'Agramunt i diputat al Parlament per ERC-, "es va negar obertament" a complir el mandat del Constitucional. I encara que la seva defensa digui que no va incomplir aquesta providència, la sentència apunta que és "inqüestionable" que aquesta resolució "recollia una decisió i tancava una ordre dirigida a autoritats tan concretes com eren els alcaldes de tots els municipis catalans". Solé, precisa la Sala, "va exterioritzar" mitjançant actuacions "concretes" la seva negativa a complir aquesta ordre, com va declarar provat el tribunal autonòmic català, i tot això -afegeix el Suprem- "no queda difuminat" per la motivació que li va portar a fer-ho doncs, "qualsevol que fos aquesta, de cap manera exclou la seva consciència i voluntat de fer el que feia", suficient per ser condemnat per desobediència, segons el tribunal.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha mostrat el seu suport a Bernat Solé a través d'una piulada i subratllant que seguiran "amb les conviccions fermes". El missatge de Junqueras és una resposta a un de Solé on ha criticat que, "un cop més, la premsa s'avança al Suprem i em comunica la confirmació d'1 any d'inhabilitació".

Per la seva banda, Solé ha anunciat que tornarà a la docència després de la sentència d'un tribunal "submergit en l'arbitrarietat". "Res del que vaig fer i pel que se m'acusa és diferent del que van fer la majoria d'alcaldes de Catalunya", ha assenyalat. En un dels darrers actes com a delegat del Govern a Lleida, ha comparegut per valorar la seva inhabilitació per part del Tribunal Suprem. Ha apel·lat a la negociació i al diàleg per superar el conflicte polític. "Que ningú tingui la temptació de jutjar la meva inhabilitació com un fracàs de la taula de diàleg", ha dit. Finalment, ha agraït les mostres de suport rebudes i haver pogut servir als ciutadans com a alcalde d'Agramunt, diputat al Parlament, conseller d'Exteriors i delegat del Govern a Lleida.