Ratificada l’única condemna vinculada a l’operació Catalunya. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència a un any de presó per a l’exdirector adjunt de la policia espanyola, Eugenio Pino, per haver revelat secrets de Jordi Pujol Ferrusola en un USB. Pino va entregar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) un pendrive amb dades personals i empresarials per a la causa relativa a la família de Jordi Pujol, representada pels advocats Cristóbal Martell i Albert Carrillo. El Suprem conclou que no és admissible qualificar de “meres irregularitats procedimentals o formals” el fet d’obtenir “informacions secretes, documents i dades reservades que afecten el dret fonamental a la intimitat d’una persona” i afirmar que la seva “difusió i lliurament a tercers” és un acte “propi de l’activitat professional d’un funcionari policial”.
L’Alt Tribunal subratlla que el “principi rector d’actuació de la policia amb subjecció a la Constitució i a l’ordenament jurídic” imposa “no incorporar al procés d’investigació aquelles diligències, informacions i actuacions realitzades en vulneració de drets fonamentals”. I destaca que el relat dels fets acredita que Pino “coneixia que les dades eren de caràcter reservat i secret, afectaven la intimitat i no havien estat obtinguts sota autorització judicial o amb consentiment del perjudicat”.
D’aquesta manera, el tribunal desestima els recursos presentats tant per Eugenio Pino com per la Fiscalia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que també va imposar una multa de 7.200 euros i el pagament d’una indemnització de 2.000 euros a Jordi Pujol Ferrusola. Inicialment, Pino va ser absolt per l’Audiència Provincial de Madrid, però el TSJM va revocar la sentència i el va condemnar. Jordi Pujol Ferrusola demanava per a ell dos anys de presó per un delicte de revelació i descobriment de secrets.
Quins van ser els fets?
Primerament, en una data “no concretada” i per “autors desconeguts”, es va produir la “il·lícita sostracció de les dades d’intimitat personal, familiar, econòmica i societària” de Jordi Pujol Ferrusola, que mai ho va autoritzar. El març del 2015, Eugenio Pino, “sabent que no procedia d’una intervenció amb prèvia autorització judicial”, va ordenar a personal de la seva secretaria que “es gravés la informació en un USB i va donar instruccions perquè s’entregués a la Comissaria General de Policia Judicial, de la qual depèn la UDEF”. Això es va fer amb l’acompanyament d’un ofici que assenyalava que l’USB contenia 939 arxius distribuïts a 32 carpetes amb “informació confidencial sobre la família Pujol, així com d’institucions i membres de la Generalitat de Catalunya”.
Més d’un any després, l’abril del 2016, la UDEF va presentar un informe, que adjuntava el pendrive, al Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que feia anys que investigava Jordi Pujol Ferrusola i altres membres de la seva família. Ara bé, després de diverses indagacions que van descobrir la procedència il·lícita de la informació, el jutge de l’Audiència va excloure el pendrive i va acordar que no s’utilitzés en el procediment.
Eugenio Pino tenia la intenció de “blanquejar la il·licitud de l’origen” de les dades i que “tinguessin efecte en la investigació”
El Suprem insisteix que la sentència del TSJM va provar que les dades es van obtenir de manera “irregular i il·lícita” i que Pino coneixia la seva “obtenció fora de les previsions legals”. I considera que remetre la informació a la UDEF és un delicte atès que la informació “subreptíciament obtinguda” i que afecta la “intimitat del perjudicat” va ser “cedida a un tercer, aliè al funcionari que la coneixia” perquè tingués “efectes en la investigació que desenvolupava, d’alguna manera, blanquejant la il·licitud del seu origen”. “La seva procedència no s’ajustava a les previsions legals sobre obtenció de dades allotjades a ordinadors personals”, esgrimeix la sentència. “Coneixedor d’aquesta situació, [Pino] els va entregar a una oficina especialitzada d’investigació policial, especificant-ne el contingut i sense advertir la procedència de la informació, que ell coneixia, amb la intenció que tingués efecte en la investigació una informació obtinguda de manera no ajustada a l’ordenament, amb incompliment greu dels principis rectors d’actuació policial”.
La justificació del Suprem és molt dura contra Eugenio Pino: “Per la seva posició en l’estructura policial ha de qüestionar la legalitat de l’obtenció del document que li és entregat, com a premissa prèvia a qualsevol actuació posterior sobre aquest. Seria anar contra tota lògica afirmar que els funcionaris policials no tenen capacitat de qüestionar la legalitat de les actuacions que desenvolupen”. Amb aquests arguments, l’Alt Tribunal desmunta les al·legacions que va presentar Eugenio Pino, que va esgrimir que “qualificar jurídicament l’adequació a dret, o no, de conductes o dades no és funció de la policia”, va esgrimir en el seu recurs. Ara bé, el Suprem li retreu que són motius “contraris a la lògica i al mateix quefer policial”.