Res de res. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 4 anys i 6 mesos de presó i 13 anys d'inhabilitació a càrrec públic per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental en concedir una adjudicació, fraccionada en 18 contractes, a un amic quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes del 2013 al 2018, segons ha informat el tribunal aquest dimecres. Els treballs encarregats per valor de 335.000 euros, una pàgina web, van ser fets. L'alt tribunal espanyol, per unanimitat dels cinc magistrats, també ha rebutjat aplicar-li l'amnistia en considerar que els fets no tenen relació amb el procés independentista català. A més de les penes de presó i d'inhabilitació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar-li una multa de 36.000 euros.
Paral·lelament, el Suprem tampoc seria favorable per indultar parcialment Borràs - tal com proposa el TSJC en la sentència que va condemnar-la- per evitar la seva entrada a la presó. "La pena és proporcionada", afirma el Suprem de la condemna a l'expresidenta del Parlament i de Junts. Això no obstant, el tribunal no s'ha pronunciat expressament sobre l'indult en la resolució perquè no hi havia cap recurs en contra, segons fonts del Suprem.
Què passarà ara?
Confirmada la condemna, Laura Borràs ha d'entrar a la presó? La Fiscalia, en la vista, va rebutjar que s'apliqués a Borràs la norma de l'oblit penal, però va qualificar de "pertinent" que el govern espanyol indulti parcialment l'expresidenta del Parlament i li rebaixi la condemna a dos anys de presó. L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, demanava la seva absolució.
Ara, la decisió final de concedir o no l'indult a l'expresidenta de Junts és del govern espanyol. La persona, en aquest cas Borràs, no cal que el demani expressament. Habitualment, quan un tribunal proposa l'indult, com és el cas del TSJC amb Borràs, la tramitació al govern espanyol és automàtica i el tribunal suspèn l'execució de la sentència fins a tenir una resposta de l'indult. Segons fonts judicials, el tribunal podria fer una vista perquè les parts s'hi pronunciïn.
Perfil "intensament independentista"
En la sentència, el Tribunal Suprem sosté que l'actuació de Borràs no encaixa pas en els supòsits que inclou la llei de l'amnistia. En concret, el magistrat Andrés Martínez Arrieta, com a ponent del tribunal, hi afirma: "Ni el perfil, ni el desenvolupament d'una acció de govern, en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s'emmarca en un context del denominat procés independentista català."
El tribunal hi conclou: "En cap dels apartats de la llei 1/2024 pot enquadrar-se la conducta declarada provada, i tampoc ho expressa la peticionària de l'indult, a excepció de la consideració de l'existència d'un perfil intensament independentista, que remet a una consideració pròpia d'un dret penal d'autor i no un dret penal d'actes, que és el reflectit en el fet provat en el qual refereix una conducta que ha estat subsumida en un tipus penal."
Càstig proporcionat
En la sentència, el Suprem destaca la gravetat dels fets provats contra Borràs i no accepta cap rebaixa, com la plantejava la seva defensa, amb el vot particular d'una de les magistrades del TSJC, que sosté que Borràs va cometre un delicte de falsedat de document públic, sinó de document privat, i que la pena hauria de baixar-se a uns 22 mesos de presó. El tribunal hi exposa que “els fets provats s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que informen d'actuar de l'administració pública".
El tribunal hi explica que la reacció dels codis penals ha consistit en la tipificació de noves figures penals i al costat de les clàssiques de prevaricació, suborn i malversació han sorgit noves figures típiques com el tràfic d'influències, el frau a l'administració… “Dirigides a reprimir conductes antisocials en les quals la lesió a la ciutadania és molt major que la que es deriva del cost patrimonial conseqüent a un enriquiment il·lícit, perquè es posen en qüestió aspectes bàsics de l'ordenació social, com els principis de transparència, d'igualtat d'oportunitats, d'objectivitat en l'exercici de la funció pública i, per tant, el mateix funcionament del sistema democràtic que es qüestiona amb els comportaments en els quals el sistema de poder és emprat per a l'enriquiment d'uns pocs en detriment de la ciutadania”.
El TSJC també va condemnar a altres dues persones, una d'elles a la qual se li va adjudicar el contracte i una altra l'administrador d'una empresa informàtica. Van ser considerats cooperadors necessaris del delicte continuat de falsedat en document oficial i autors d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil, amb l'atenuant de confessió, i se'ls va imposar 2 anys de presó i 1 any i 2 mesos, respectivament. Cap dels dos va recórrer la seva condemna al Suprem. A darrera hora van pactar amb la Fiscalia una confessió a canvi d'una rebaixa de la penal per no haver d'entrar a la presó.