Sense cap canvi. El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos de súplica de l'expresident d'ERC, Oriol Junqueras, del secretari general de Junts, Jordi Turull, i dels exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, perquè els apliqui la llei d'amnistia en el delicte de malversació per l'1-O, segons la resolució comunicada aquest dilluns. El tribunal, amb el magistrat Manuel Marchena de president i ponent, sosté que no els pot aplicar la norma perquè es van enriquir personalment amb el Referèndum, fet que implica que els manté les inhabilitacions a càrrec públic fins al 2030 i el 2031. La magistrada Ana Ferrer, en un vot particular, ha reiterat que amb aquesta interpretació feta pels seus cinc companys del tribunal es va en contra de la voluntat del legislador i es deixa "buida de contingut la llei". En la resolució, el Suprem també rebutja el recurs de VOX que demanava excloure de l'amnistia el delicte de desobediència.
Ara els integrants d'ERC i de Junts poden demanar empara al Tribunal Constitucional, que ja té sobre la taula la qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia presentada per l'alt tribunal espanyol per un cas de desordres públics, a més dels recursos del PP.
Interpretació que deroga la llei
En el seu vot particular, la magistrada Ferrer conclou: "Ho vaig dir en el seu moment i insisteixo en la idea. Podem discutir la constitucionalitat de la Llei, o la seva adaptació al dret comunitari, però el que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma. Quan es prescindeix manifestament de la voluntas legislatoris i de la voluntas legis en la seva interpretació, com ocorre d'una manera tan significativa en el cas, la decisió no és interpretativa, sinó derogatòria, en la mesura que deixa la norma buida de contingut."
El jutge Marchena, contra l'amnistia
Per contra, el magistrat Manuel Marchena, com a ponent del tribunal, exposa que "l'exclusió del delicte de malversació de cabals públics, tal com va ser definit i declarat provat en la sentència que obre la present executòria, és un desenllaç obligat a partir de l'anàlisi detinguda de la literalitat del precepte, de la seva tramitació parlamentària i del significat dogmàtic i jurisprudencial del concepte d'enriquiment."
El magistrat hi afegeix: "No és assumible suggerir, com es desprèn de l'argumentat pel Fiscal, l'Advocacia de l'Estat i les defenses dels condemnats, que la llei d'amnistia ha perdonat tots els delictes de malversació comesos…En el context del denominat processo independentista català i que aquesta sala ha de limitar-se a estampar un vistiplau que condueixi a declarar extingides les responsabilitats criminals que justifiquen la present executòria."
La interpretació de l'enriquiment personal
En la resolució, el Suprem critica el legislador, és a dir el govern del PSOE, que en el primer redactat de la llei d'amnistia acceptava aplicar-la a tota mena de malversació relacionada amb l'1-O. Hi sosté que la Comissió de Venècia no va criticar aquest redactat sinó que "només suggeria un nexe causal més reforçat entre els fets amnistiables i la finalitat amb la qual aquells delictes havien estat comesos". I, per això, el Suprem critica, que el nou redactat, proposat per Junts, i que va afegir-hi l'exclusió de la malversació quan hi ha un propòsit d'enriquiment personal de caràcter patrimonial.
L'alt tribunal espanyol afirma que ha hagut de fer "un esforç interpretatiu per a determinar què s'entén per enriquiment personal de caràcter patrimonial, i aclareix que "l'adequat enteniment d'aquesta locució obliga a precisar que la noció tradicional de patrimoni personal no sols abasta l'actiu -els béns i drets susceptibles d'estimació pecuniària- sinó també el passiu -els deutes i obligacions contretes-".
Hi torna a posar diferents exemples i en el cas de l'1-O exposa: "El conseller d'una comunitat autònoma que fora de les seves competències governatives i sense ni tan sols possibilitat potencial d'haver inclòs aquestes despeses en cap partida pressupostària d'aquesta comunitat, contracta la impressió i difusió d'anuncis, la compra de cartells, la distribució de sobres, l'estada d'observadors internacionals i ho fa per a un fi -com és el seu particular projecte polític que, a més, és il·lícit en estar expressament prohibit pel Tribunal Constitucional- contreu l'obligació del seu abonament i conseqüentment el seu patrimoni personal correlativament decreix amb l'obligació assumida per aquest import. Si a continuació ho abona amb fons públics i transfereix la càrrega a la comunitat autònoma, el seu patrimoni personal (actiu – passiu) s'incrementa en els imports que es va comprometre a abonar i s'enriqueix personalment en aquestes xifres."
El Suprem també respon a totes les defenses que "no ha identificat ni confós, en cap moment, el propòsit d'enriquiment amb l'ànim de lucre", i que no se li pot retreure que en la sentència el procés no parlés d'enriquiment personal perquè sosté que és un element més de la malversació. I conclou: "Cap dubte té la sala que els quatre consellers de la Generalitat que van comprometre i van disposar de fons públics per a fer front a les obligacions assumides en la cerca del seu particular projecte polític, es van enriquir, conclusió que s'extreu en lògica i directa inferència del relat de fets provats."
Per contra, la magistrada Ana Ferrer reitera que aquesta no és una interpretació lògica, "sinó una derogació de la llei".