Més de dos anys després, ja s'ha pronunciat el Tribunal Suprem. La sala segona ha confirmat les condemnes de presó imposades per l'Audiència Nacional a 29 acusats del cas Gürtel, així com la responsabilitat civil a títol lucratiu del PP com a formació, la d'Ana Mato i la de Gema Matamoros. No obstant això, els magistrats considera excessives les mencions de la sentència a la caixa B, perquè no era l'objecte d'aquesta causa. Dels condemnats, n'hi ha 11 amb més de 12 anys de presó, com el mateix Luis Bárcenas o Francisco Correa.

Els ajustaments de penes són minúsculs. La de Francisco Correa queda en 51 anys, la de Guillermo Ortega en 40 anys i tres mesos, la de Pablo Crespo en 36 anys i vuit mesos, la de Luis Bárcenas en 29 anys i un mes (quatre anys menys) i la d’Alberto López Viejo en 27 anys i deu mesos.

En línies generals, el Tribunal Suprem confirma la sentència de l'Audiència Nacional sobre la primera època de la Gürtel del 1999 al 2005. La nova sentència, de 1.843 folis i aprovada per unanimitat, confirma els delictes de suborn actiu i passiu, falsedat en documentació mercantil, malversació de cabals públics, prevaricació, associació il·lícita, frau a l'administració pública, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública, tràfic d'influències, apropiació indeguda o exaccions il·legals.

No obstant això, els magistrats estimen parcialment el recurs del PP per haver fet afirmacions expressives de la suposada caixa B. La sala penal rebat que no es pot afirmar una responsabilitat penal sense acusació o defensa, i subratlla que el PP va ser portat al procés com a partícep a títol lucratiu, que pressuposa que el beneficiari no va participar-hi sinó que desconeixia la comissió del delicte. No es pot afirmar que el PP delinquís quan "no ha estat enjudiciat per responsabilitat penal en aquest procés". Aquesta nova sentència xoca, doncs, amb la de l’Audiència Nacional, que va donar per provats fins a vint anys de caixa B a Gènova, com abans ho havien fet els magistrats Baltasar Garzón, Pablo Ruz i José de la Mata. La sala penal remarca que l'estimació parcial d'aquest recurs no té efectes pràctics.

 

“Autèntic sistema de corrupció”

En la sentència, el Tribunal Suprem destaca la creació d’un “autèntic sistema de corrupció” al voltant del Grup Correa, que va manipular la contractació pública a través de la relació amb destacats membres del PP. Per una banda, comptava amb una prestació de serveis múltiples i continus per al partit polític, de caràcter electoral o d’altres tipus. Però, per l’altra, va crear-se en paral·lel un “autèntic i eficaç sistema de corrupció” manipulant la contractació pública, autonòmica i local. Les empreses de Correa van gaudir així d’un “arbitrari tracte de favor”. Per a mantenir aquesta maquinària es van emetre factures falses i es va muntar un entramat entre diferents societats per accedir a la contractació pública o ocultar la procedència il·lícita dels fons.

En aquest sentit, els magistrats “constaten la constitució d’un entramat per a possibilitar el delicte, eludir la seva persecució i facilitar l’obtenció dels beneficis obtinguts”. Així, concorren tots els elements del delicte d’associació il·lícita: un grup estructurat, jerarquitzat, dirigit a lucrar-se amb béns i serveis i a efectuar fets delictius, vulnerant la legislació administrativa i els principis de transparència.

La condemna al PP: 245.000 euros

El Suprem manté la responsabilitat com a partíceps a títol lucratiu del PP, Ana Mato (exdirigent del PP) i Gema Matamoros (dono de l’exalcalde de Majadahonda). En el cas de la formació, per actes electorals del Grupo Correa a Majadahona i Pozuelo, haurà d’abonar 133.628 euros i 111.864 euros, respectivament. En total, uns 245.000 euros. La sala penal confirma que va produir-se un enriquiment il·lícit en perjudici dels interessos de l’Estat, i que per tant es genera l’obligació civil de devolució. L’abonaran de mode directe i solidari els condemnats Guillermo Ortega, José Luis Peñas, Juan José Moreno, Carmen Rodríguez Quijano, Francisco Correa, Pablo Crespo i Jesús Sepúlveda.

Bárcenas, "pel seu compte"

De la prova practicada, el Tribunal conclou que "almenys des de l'any 2000, Luis Bárcenas, al marge de l'activitat delictiva que en comú va dur a terme amb altres acusats, va desenvolupar pel seu compte, i quan precisava en col·laboració amb la seva dona, una altra activitat dirigida a enriquir-se de manera il·lícita intermediant en altres adjudicacions d'obres o apropiant-se de fons del PP".

Reacció del PP

Des de Gènova respecten la sentència judicial, però s'aferren a l'apartat de la caixa B. Fonts de la direcció estatal sostenen que la moció de censura que va fer fora de Mariano Rajoy era "injusta" i es basava "en uns fonaments no acreditats". "La moció de censura es fonamentava en uns paràgrafs que ara el Suprem ha eliminat", asseguren.