Revés judicial al ministre d'Interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska. El Tribunal Suprem ha confirmat que la devolució de menors no acompanyats de Ceuta al Marroc l'agost de 2021 va ser il·legal perquè no va seguir el procediment previst per la llei d'estrangeria. Els magistrats han conclòs que la devolució dels menors es va dur a terme per les autoritats espanyoles amb "absoluta inobservança" de les prescripcions que fixa la llei d'estrangeria i que van incomplir el Conveni Europeu de Drets Humans —que prohibeix "les expulsions col·lectives d'estrangers"—. La Sala Contenciosa-Administrativa ha considerat que es van vulnerar els drets d'integritat física i moral dels menors retornats. A més, estableix que els retorns dels menors s'han d'ajustar a la legislació espanyola i les seves garanties, i no només en l'acord hispanomarroquí de tornada concertada de menors, com defensava l'Advocacia de l'Estat en representació de la delegació de govern espanyol, i la ciutat de Ceuta.
"El retorn dels menors no acompanyats en situació il·legal a Espanya no pot basar-se únicament en l'Acord entre el regne d'Espanya i el Regne del Marroc (...) del 2007, sinó que ha d'ajustar-se també a la legislació espanyola en la matèria, especialment pel que fa a les garanties procedimentals", ha conclòs el tribunal. Així, els magistrats han desestimat els recursos de la delegació del govern espanyol a Ceuta i del govern de la ciutat autònoma, que van al·legar la setmana passada en una vista que les devolucions van tenir lloc en el marc d'una "autèntica invasió" i que l'actuació d'Espanya es va emparar en l'acord signat amb Rabat el 2007. És a dir, defensaven que no s'havien vulnerat els drets dels menors.
Els menors, en "seriós perill"
A la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, la Sala Contenciosa-Administrativa ha rebutjat els arguments i ha coincidit amb el criteri del Ministeri Fiscal. Concretament, consideren que sí que es van vulnerar els drets d'integritat física i moral dels menors retornats. La vulneració va tenir lloc en el moment en el qual se'ls va posar en "seriós perill de patir un patiment corporal o psíquic" quan "l'administració no va fer cap ponderació de l'interès dels menors ni molt menys una comprovació de les seves circumstàncies individuals", segons el tribunal.
És d'aquesta manera que el Suprem ha avalat la decisió del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de confirmar la sentència del jutjat de Ceuta que va estimar les raons de la Coordinadora de Barris per al Seguiment de Joves i Menors, que va actuar en el seu nom i en el de vuit menors marroquins. La resolució va establir que Espanya havia incorregut en una via de fet perquè no va seguir els procediments establerts en la Llei i el Reglament d'Estrangeria en el retorn dels menors. Així, es va condemnar a la delegació del govern espanyol a "adoptar les mesures necessàries" per aconseguir "el retorn dels menors d'edat que van ser efectivament repatriats" a mitjans d'agost del 2021.
"Absoluta passivitat de l'administració"
L'alt tribunal incideix en el fet que "comprèn perfectament" la gravetat del que va passar els dies 17 i 18 de maig del 2021 a Ceuta, amb l'entrada d'unes 12.000 persones (amb uns 1.500 menors no acompanyats). També ha assegurat que entén que la situació suposés "un extraordinari repte tant per a l'Estat com per a la comunitat autònoma". Però els magistrats han recordat que el debat anava sobre si l'acord entre Espanya i el Marroc del 2007 era prou per fonamentar la decisió del retorn dels menors o si haurien d'haver-se seguit els tràmits prevists a la llei d'estrangeria.
Davant d'això, el Suprem ha assegurat que l'argument que estaven sota "circumstàncies excepcionals" resulta "abstracte" perquè "no explica l'absoluta passivitat de l'administració". "El que en un primer moment podria resultar comprensible dista de ser-ho quan la situació es prolonga en el temps. D'aquí que no es pugui justificar una interpretació laxa de la legalitat, ni menys encara una dispensa del seu compliment, invocant circumstàncies excepcionals", han apuntat. També han incidit en el fet que la decisió de retornar un nombre elevat de menors sense haver seguit cap procediment constitueix "una expulsió col·lectiva d'estrangers, prohibida pel Conveni Europeu de Drets Humans.
La resposta del Marroc, insuficient
Les autoritats haurien d'haver encausat la seva actuació "mitjançant el corresponent procediment administratiu, com garantia de la legalitat i l'encert de la seva decisió i com a salvaguarda dels interessos dels afectats", ha subratllat el tribunal. Per al Suprem, "no resulta convincent l'afirmació del Lletrat de la Ciutat Autònoma de Ceuta que els menors no van arribar a patir cap menyspreu real i efectiu en la seva integritat física i moral". I és que l'afirmació "no es recolza en cap prova, més enllà del fet que Espanya no ha rebut cap queixa del Marroc".
S'havia argumentat que el Marroc havia enviat un missatge electrònic a les autoritats espanyoles dient genèricament que tots estaven bé i de retorn amb les seves famílies. Però el tribunal també ha rebutjat aquest argument, tot considerant que es tracta d'una dada irrellevant. "La conformitat del Marroc únicament significa, en el pla purament jurídic, que no considera que Espanya hagi infringit l'acord del 3 de març del 2007", ha precisat. Aleshores, ha remarcat que això "no significa que l'administració hagi actuat amb observància estricta de la legalitat espanyola": "L'aquiescència d'un altre país no dispensa les autoritats espanyoles d'actuar amb subjecció plena a la Constitució i a les lleis", tot recordant que això implica "la respectabilitat d'Espanya com a estat de dret".