La sentència del procés no es toca. Aquest dimecres, la sala segona del Tribunal Suprem ha tombat tots els incidents de nul·litat que s'havien plantejat per les parts. En primer lloc, els incidents que havien plantejat els dotze condemnats per una vulneració de drets fonamentals. En segon lloc, també l'incident plantejat per l'acusació popular de Vox, que considerava que haurien d'haver estat condemnats per rebel·lió. El mateix tribunal que va condemnar els presos polítics surt en defensa del seu propi veredicte: les condemnes van ser "proporcionades" i en cap cas se'ls va perseguir per les seves idees polítiques. Fins i tot subratlla que algunes penes estan "molt per sota del màxim legal". L'única esmena que fan és a Dolors Bassa, que a la sentència deien que era consellera d'Ensenyament. Ara els condemnats ja s'hauran de dirigir al Tribunal Constitucional.

El tribunal presidit per Manuel Marchena rebutja tots els extrems al·legats pels condemnats. Per una banda, els magistrats reiteren que han tingut tots els seus drets garantits i que “no s’han criminalitzat idees ni vulnerat la llibertat de reunió o expressió”. Per altra banda, subratllen que les penes imposades, que arriben fins als tretze anys de presó, “són proporcionades  a les greus comissions delictives dels condemnats que, com a autoritats autonòmiques i líders associatius, buscaven implementar una normativa antidemocràtica i inconstitucional, un bloc jurídic aprovat amb menyspreu de la meitat de les forces polítiques del Parlament i amb la finalitat última de transitar cap a la independència”.

 

En ple debat sobre el tipus penal de la sedició, que el nou govern espanyol vol revisar, l’alt tribunal considera que han estat ben condemnats. Les defenses al·legaven que s’havia vulnerat el principi de legalitat per la redacció inconcreta al Codi Penal. Però els magistrats rebaten que “el delicte de sedició defineix el comportament punible a través de termes que són comprensibles, pertanyen al llenguatge comú i és un delicte que s’acomoda a la norma constitucional”. De la mateixa manera, rebutgen que s’hagi fet una “interpretació extensiva o contrari” als condemnats pel que fa al concepte d’”alçament tumultuari”.

Segons la sala segona del Suprem, “el tipus no exigeix la caracterització de l’alçament com a violent” amb “l’ús de la força”, sinó que “és suficient l’extraviament —actuar fora de les vies legals—, del procediment ordenat als objectius il·lícits i inconstitucionals”. Els magistrats tampoc no creuen que es puguin minimitzar els fets enjudiciats. A aquest “extraviament”, afegeixen, s’hi uneix una “finalitat il·lícita”.

“El programa delictiu dels penats preveia l’estratègia d’utilitzar multituds de ciutadans per a neutralitzar qualsevol manifestació de poder emanada de les autoritats judicials o governatives de l’Estat”, sosté la interlocutòria. I això, per als magistrats, va traduir-se en “ús de la força, entenent per tal el desplegament d’una capacitat física d’imposar que les coses ocorrin com decideix el que l’utilitza i no com pretenia el que la pateix”.

Penes “molt per sota del màxim legal”

Per a la sala segona, s’ha respectat el principi de proporcionalitat de les penes imposades. Ho justifica assenyalant que les conductes enjudiciades “van ser de la màxima gravetat en propiciar un aixecament que dificultava o feia ineficaces resolucions judicials, implementar una normativa autonòmica anticonstitucional adoptada i aconseguir que un referèndum il·lícit se celebrés tot i la prohibició judicial”.

Pel que fa a la condemna a 13 anys de presó i inhabilitació d’Oriol Junqueras, l’alt tribunal argumenta que el vicepresident era “la cúspide en l’organigrama polític-administratiu que va ser posat al servei del procés sediciós”. Per això, conclou, té la pena més elevada.

Fins i tot s’aferren a la declaració com a testimoni del major Josep Lluis Trapero, ara jutjat a l’Audiència Nacional, per a justificar la gravetat dels fets. “Tal va ser l’ostensible gravetat que va arribar a manifestar en el judici oral que tenia preparat un operatiu específic per a la previsible detenció del president”, indica la interlocutòria, que també assenyala la “fugida a l’estranger” del president Carles Puigdemont.

Malgrat tot, la sala de Marchena assegura que les penes a Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, condemnats per sedició i malversació, “es troben molt per sota del màxim legal possible”.

Cap vulneració de drets

La sala de Marchena tampoc no veu que s’hagi vulnerat cap dret fonamental als acusats: ni reunió, ni llibertat d’expressió, ni llibertat ideològica, ni participació política. “Els seus marges van ser àmpliament desbordats pels acusats, tal com s’explica amb detall en la sentència dictada”, assegura la interlocutòria signada avui.

S’aferra a la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg per advertir que l’empara del dret de reunió i expressió “no pot tutelar-se quan comporti una crida a la violència, a l’aixecament o a qualsevol altra forma de rebuig als principis democràtics”. Aquests drets, insisteix l’alt tribunal, exigeixen que el seu exercici “no impliqui un recurs a la violència, un menyspreu als principis que defineixen una societat democràtica o un aixecament”.

En aquest sentit, els magistrats consideren que els fets condemnats van ser “quelcom més que una reunió de ciutadans que amb llibertat l’expressió expressen les seves reivindicacions ideològiques”. Reiteren que el 20-S i l’1-O van produir-se uns fets mereixedors de condemna penal. “No hem criminalitzat opinions i protestes”, es defensen. I conclouen: “Quan s'afirma en defensa de la nul·litat de la nostra sentència el fet que s'han condemnat idees, es prescindeix d'una realitat incontrovertida, és a dir, que la independència com a aspiració política mai no ha estat objecte de procediment penal”.

Bassa, única esmena

Els magistrats només fan una esmena: rectifiquen l’error de la sentència que convertia la consellera de Treball, Dolors Bassa, en consellera d’Ensenyament. No obstant això, subratllen la “manca de transcendència d’aquest extrem” i la “radical irrellevància” d’aquesta errada, que no afecta el relat de fets de la sentència, que l’identifica per les seves funcions “amb exactitud”. I acaba amb un dard: “La pretensió que aquesta equívoca frase comporti la nul·litat de la sentència i l’absolució de la senyora Bassa és interpretada per aquesta sala no com un argument tècnic-jurídic sinó com una consigna que té altres destinataris”.