El Tribunal Suprem s’alinea per complet amb Pablo Llarena i defensa, de cap a peus, la seva actuació. El magistrat que té a les mans l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont i l’aplicació completa i plena de la llei d’amnistia té encara pendent de resoldre el recurs de reforma que va presentar Gonzalo Boye contra la decisió de no amnistiar la malversació de l’1-O. Ara, fonts de l’Alt Tribunal avancen que la decisió serà la pròxima setmana i, a tot estirar, la setmana següent. Per tant, Pablo Llarena hauria de pronunciar-se abans del 21 de setembre. Malgrat això, aquesta és una qüestió que urgeix, que ve de lluny i que ha aixecat les crítiques de Junts, acusant el jutge d’endarrerir voluntàriament la resolució del recurs. Davant d’això, la resposta del Suprem és clara: és una “infàmia” acusar Llarena d’estar paralitzant el recurs de Puigdemont. “És ridícul pensar que s’està endarrerint per dilatar la possibilitat d’anar al Tribunal Constitucional”, apunten les mateixes veus. “No hi ha cap endarreriment”, conclouen. Anem per pams.
🔎 Puigdemont infligeix a Llarena una derrota a ‘casa’ enmig del camí cap a la plena amnistia
Ens hem de remuntar a l’1 de juliol, quan el jutge Llarena va denegar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per la malversació de l’1-O i va mantenir plenament en vigor les seves ordres espanyoles de detenció. A més, va donar tres dies a les parts per presentar un recurs de reforma contra la seva decisió. La resposta de l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va ser retreure al magistrat del Suprem havia fet una interpretació “absurda, arbitrària, il·lògica i irracional” de l’amnistia. Però no va ser fins al 29 de juliol, 21 dies més tard, que Llarena va donar-ne trasllat a les parts i els va donar dos dies perquè s’hi pronunciessin. El termini concloïa el 31 de juliol i, com que el mes d’agost és inhàbil judicialment (segons l’article 183 de la Llei Orgànica del Poder Judicial), Llarena ha pogut esperar al setembre per pronunciar-se sobre aquesta qüestió. Mentrestant, la qüestió ha quedat congelada.
Davant d’això, a mitjan agost, Carles Puigdemont va presentar una denúncia al CGPJ contra Llarena pel “retard injustificat i reiterat” del seu recurs. La denúncia assenyalava que el jutge ha “incomplert reiteradament” el termini legal previst a la Llei d’Enjudiciament Criminal per la resolució de recursos de reforma i apuntava que la “inobservança dels temps legalment establerts durant l’exercici de les funcions o competències judicials” pot tenir una “resposta disciplinària”. Políticament, Junts també ha alçat la veu. El dimarts, Jordi Turull va tornar a condicionar el suport dels juntaires al govern espanyol al fet que la Fiscalia es querelli contra el Suprem per la no-aplicació de l’amnistia. “El PSOE podria ser més actiu contra els jutges que poden prevaricar sabent que s’ha d’aplicar l’amnistia i no l’ha aplicat”, va assegurar el secretari general de Junts a TV3. “La Fiscalia ha d’actuar”, va reclamar Turull, que va assenyalar directament els jutges del Suprem per “retardar l’acció judicial”. Davant d’aquesta petició, fonts del Suprem expressen que els “sap greu” que es pugui presentar una querella perquè al·leguen que el raonament “no és correcte”.
Pablo Llarena no té pressa per cursar una nova euroordre
Més enllà de l’aplicació de l’amnistia, Pablo Llarena no es planteja cursar una nova euroordre de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig a curt termini. Així ho asseguren altres fonts del Tribunal Suprem, que esgrimeixen que per fer el pas, en cas que es decideixi, cal esperar que hi hagi una decisió judicial “sòlida i estable” sobre la no-aplicació de l’amnistia. Això vol dir que cal esperar primer que Llarena resolgui el recurs de reforma que van presentar contra la seva decisió de no amnistiar la malversació atribuïda a l’1-O i després que la Sala Penal rebutgi el presumible recurs d’apel·lació.
I és que un cop el magistrat instructor, novament, hagi tancat la porta a amnistiar Puigdemont, la seva defensa, encapçalada per Gonzalo Boye, haurà de presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió. L’encarregat de resoldre’l serà la Sala Penal del Tribunal Suprem. Quan la sala presidida per Manuela Marchena prengui una decisió, que, després de decidir no amnistiar Oriol Junqueras i la resta d’exconsellers pels mateixos motius, anirà en la mateixa direcció, s’obrirà la porta perquè Puigdemont pugui presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. I serà en aquell moment, amb la decisió ferma al Suprem, quan Pablo Llarena es podria plantejar emetre una nova euroordre contra el president a l’exili. No tanca la porta, però no ho confirma. Fonts del Suprem insisteixen que aquest ha sigut el procediment que s’ha seguit en altres ocasions quan estava pendent de decisions (per exemple, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) i insisteixen que el magistrat farà el pas quan pugui treure’n una “rendibilitat”.