Acreditar “nacionalitat catalana” no és delicte. El Tribunal Suprem ha deslliurat de culpa el secretari-interventor de l'Ajuntament de Madremanya, al Gironès, que va certificar en un document oficial, en el procés d’elecció de dos candidats a jutges de pau, que tenien la “nacionalitat catalana”. El Tribunal Suprem creu que com que el document afirmava una cosa que no és una nacionalitat, no tenia potencialitat per generar confusió o qualsevol classe de conseqüència jurídica indeguda, de manera que era "una conducta tant pueril com inofensiva" des del punt de vista penal.

Dos jutges de pau de “nacionalitat catalana”

El secretari que ara ha quedat absolt va fer constar en un document oficial que els dos candidats a jutges de pau del poble eren de “nacionalitat catalana”, tot i que, assegura la sentència del Suprem, que tant al DNI com en el padró dels dos veïns de Madremanya hi constava que eren de “nacionalitat espanyola”. 

El secretari-interventor d’aquest municipi de menys de 300 habitants va ser condemnat per aquests fets de 2018 a 8 mesos de suspensió d'ocupació o càrrec públic imposats el Jutjat Penal número 1 de Girona i ratificat després per l’Audiència de Girona, però la Sala Penal de l'alt tribunal ha estimat el recurs de l'acusat i ha anul·lat la condemna. El Suprem entén que no és delicte, ja que no té cap valor assegurar que una persona té la “nacionalitat catalana” en un document oficial, ja que no existeix, asseguren ells.

Tot i la denúncia contra el secretari-interventor, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el seu moment, va acceptar les credencials dels dos candidats a jutge de pau i van ser nomenats, tot i que aquesta “nacionalitat catalana” ja que no van tenir en cap moment, assegura la sentència, dubte sobre si eren o no espanyols. Els jutges de pau en municipis petits fan la tasca conciliadora que evita, en alguns casos, saturar els jutjats civils i penals. Els candidats es presenten i és el TSJC qui els valida i el degà de cada partit judicial qui en formalitza els tràmits. Entre altres atribucions, els jutges de pau també es poden encarregar de fer l'aixecament de cadàvers en casos on no es vegi que hi ha violència.

"Irrellevant, sense cap transcendència"

El Suprem assegura que el funcionari públic “no podia atribuir absurdament la nacionalitat catalana als candidats” alterant “en aquest sentit i de manera objectiva, la realitat”. I creuen que no poden sancionar un interventor si falta a la veritat en el lliurament d'un certificat de “manera irrellevant, sense cap transcendència”. Els magistrats del Suprem creuen que en aquest cas el secretari-interventor no va acreditar una nacionalitat diferent, sinó que, segons ells, com que la "nacionalitat catalana" no existeix, el que va fer el funcionari públic va ser acreditar una cosa diferent a una nacionalitat. Una giragonsa per absoldre el funcionari públic però restant tot el valor a l'acció.