El jutge del Tribunal Suprem que està investigant el fiscal general de l’Estat per presumpta revelació de secrets vol poder saber què feia Álvaro García Ortiz la tarda del dia que la Guàrdia Civil va escorcollar el seu despatx. Amb aquest objectiu, el magistrat Ángel Hurtado ha demanat a la Fiscalia que no esborri les imatges de les càmeres de seguretat entre les sis de la tarda i tres quarts de vuit del vespre del 30 d’octubre, el dia que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil li va confiscar el mòbil i l’ordinador de feina. En concret, la providència de l’Alt Tribunal, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, estipula a la Fiscalia que conservi les imatges de les càmeres que “enfoquen el saló noble ubicat al pati central de l’edifici” de la seu del Ministeri Públic, ubicat al carrer Fortuny, fins que el jutge “acordi una altra cosa”. Per tant, encara no demana les gravacions, sinó que s’assegura que hi podrà tenir accés si en un futur les vol consultar. La decisió del magistrat respon a la petició que va fer fa uns dies l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), una de les acusacions populars del cas. Fonts consultades per ElNacional.cat apunten que a les sis de la tarda l’UCO ja havia tornat el mòbil al fiscal de l’Estat després d’haver-lo clonat i assenyalen que a l'interior de l'edifici no hi ha cap càmera de seguretat, sinó que les càmeres estan al carrer i enfoquen als accessos.
Per què l’APIF apuntava a les càmeres de seguretat? En un escrit presentat el 14 de novembre, que aquest mitjà ha pogut consultar, l’associació esgrimia que, “mentre UCO duia a terme les seves indagacions”, Salvador Viada (fiscal del Suprem i portaveu de l’APIF) va observar la tinent fiscal del Suprem i el fiscal general de l’Estat “revisant un mòbil aparentment pertanyent a l'investigat”. La tinent fiscal del Suprem és la número dos d’Álvaro García Ortiz i, alhora, és l’encarregada de portar el cas que s’està instruint al Suprem. L’APIF exigia que el Suprem acredités la “veracitat d’aquesta singular i insòlita trobada” i considerava que era “inconcebible” que la fiscal encarregada de la qüestió “es reuneixi amb un investigat i examinin junts, sense estar present l’advocat d’aquest últim, una prova crucial del delicte, més quan encara no s’ha alçat completament el secret de sumari”.
Davant d’això, l’APIF va demanar al jutge que Salvador Viada declari com a testimoni i que es demanés a l’empresa responsable del servei de seguretat que aportés els “enregistraments de les càmeres que enfoquen al saló noble, entre les 18 hores i les 19.45 hores” i es conservessin els “enregistraments de tot el dia per si fossin necessaris”. L’escrit sostenia que aquesta actuació s’havia d’executar de “manera immediata”, donat que les gravacions es conserven durant un termini màxim d’un mes i a finals de novembre les imatges, de “vital importància” per a la causa, deixaran d’estar disponibles. El jutge ha accedit a part de la seva demanda i ha decidit reclamar a la Fiscalia que conservi les gravacions de la tarda.
Informació d’investigacions “sensibles” que el Suprem avala que s’analitzi
Dies després de l’escorcoll, el fiscal general de l’Estat va reunir els fiscals cap i els fiscals de sala especialitzats per explicar-los la informació que va requisar la Guàrdia Civil. Segons va poder saber ElNacional.cat, els dispositius contenien informació de moltes fiscalies que tenen en marxa “investigacions sensibles” i Álvaro García Ortiz volia explicar-los com “podria afectar” al seu dia a dia: hi podria haver, per exemple, informació de causes secretes o d’investigacions que no estan judicialitzades. Tot plegat, segons les fonts consultades per aquest mitjà, va generar “inquietud” a la Fiscalia, sobretot per la “desproporció” d’una mesura “tan dràstica”. Posteriorment, el Suprem va avalar analitzar el material confiscat al·legant que no hi havia raons per “dubtar de la tasca i zel” de la Guàrdia Civil. “No nego que entre el material intervingut hi pugui haver informació d’un altre tipus, que no sigui d’interès per a la investigació”, va reconèixer Ángel Hurtado. Ara bé, va justificar que això “no és diferent del que sol succeir” amb les intervencions telefòniques i va subratllar que l’escorcoll i anàlisi del material confiscat “es practica sota el secret de sumari”.
📝 El fiscal de l’Estat reuneix els fiscals per explicar-los la informació que va requisar la Guàrdia Civil
Una “participació preeminent” en la filtració de la informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso
La decisió del Tribunal Suprem arriba dos dies després que transcendís que l’UCO considera que el fiscal general de l’Estat va tenir una “participació preeminent” en els “fets que, finalment, van derivar en la filtració” d’informació de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador. És una de les conclusions a les quals va arribar arran de l’anàlisi del material al mòbil de la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, que també està sent investigada. Sobre la filtració del correu entre l'advocat de González Amador i el fiscal del cas, el document de la Guàrdia Civil, al qual va tenir accés ElNacional.cat, argumentava que hi havia “tan sols un nombre molt reduït de persones” que tinguessin “accés a tots els correus” i que, alhora, tinguessin coneixement “no només que la Fiscalia estava elaborant un «comunicat», sinó el període temporal aproximat en què aquest es publicaria” (cosa que s’especificava en la primera notícia que es va publicar).
📝 L’UCO veu una “participació preeminent” del fiscal de l’Estat en la filtració sobre la parella d’Ayuso
L’informe reblava l’argumentació: “Aquestes dues circumstàncies només es donen primigèniament a la Fiscalia, per la qual cosa la filtració s’ha d’iniciar en aquesta. [...] La iniciativa i direcció a l’acció de realitzar la nota de premsa i, en el seu context, la de requerir els diferents correus, és afirmada pel Fiscal General de l’Estat, que imparteix de manera directa les ordres”. Així mateix, l’UCO concloïa que la denúncia per frau fiscal contra Alberto González Amador va ser “filtrada a la premsa per part de la Fiscalia General de l’Estat” i va aparèixer als mitjans de comunicació “abans fins i tot que el denunciat la rebés”.