El Suprem denega la sortida de presó de Joaquim Forn i Jordi Sànchez.

La negativa per a Jordi Sànchez ja s'esperava, davant les peticions de les acusacions que continués a la presó. Però que Joaquim Forn no surti en llibertat provisional després que la fiscalia ho hagués demanat, se salta totes les convencions establertes fins ara. Per primer cop preval la posició de l'acusació popular abans que la de la fiscalia.

En la seva decisió, la sala d'apel·lacions exposa que la fiscalia no va argumentar per què demanava la llibertat. El ministeri públic ho va fer "per imperatiu legal" a instància del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar.

El ministeri fiscal havia demanat llibertat pagant una fiança de 100.000 euros. VOX, que continués a la presó.

La fiscalia havia argumentat motius de salut en la seva petició, ja que Forn va donar positiu en el test de tuberculosi. També explicava que el conseller ha renunciat a la seva carrera política. Al marge d'aquests dos arguments, el fiscal Fidel Cadena, que és qui defensava la posició del ministeri públic en la sala d'apel·lacions, va rebre l'ordre del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, de demanar la llibertat sota fiança. Ho va fer apel·lant a l'article 25 de l'Estatut Orgànic del ministeri fiscal. 

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha dictat dues resolucions en què acorda desestimar els recursos d'apel·lació plantejats pel conseller d'Interior català Joaquim Forn i per l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez contra la seva situació de presó provisional. En tots dos casos, la Sala comparteix amb el jutge instructor Pablo Llarena que hi ha un risc de reiteració delictiva que motiva la decisió.

En la interlocutòria de Joaquim Forn, el tribunal indica, en primer lloc, que el recurrent va mostrar una especial determinació en l'execució dels fets delictius que se li imputen, "l'organització i execució es va perllongar durant un període proper als dos anys", "fets entre els quals es troben aquells que s'orientaven a incitar els ciutadans a votar en un referèndum il·legal com a pas previ a la independència tot i l'oposició evident de l'Estat, i a permetre l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials que tractaven d'assegurar el compliment de la llei".

Com a segon punt, la Sala recorda que Forn va ocupar llavors un càrrec d'especial responsabilitat com a conseller d'Interior, des del qual es van impulsar i van cometre els fets que indiciàriament es consideren delictius, la qual cosa el convertia en un dels referents dels seus partidaris, "situació que previsiblement recuperaria en cas d'obtenir la llibertat provisional".

En tercer lloc, la Sala considera un fet notori que, en aquest moment, no hi ha indicis clars que aquells que van cometre els fets que s'investiguen hagin abandonat definitivament la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat amb la finalitat d'obtenir la independència, cosa que augmenta les possibilitats de reiteració delictiva.

Finalment, la Sala té en compte la gravetat dels fets i la intensitat correlativa del possible dany als béns jurídics protegits, de manera que l'interès públic aconsella l'assegurament de tal protecció, encara que sigui sacrificant la llibertat individual del recurrent.

En relació amb la posició mantinguda pel fiscal, que va sol·licitar a la vista del recurs la llibertat sota fiança de 100.000 euros de Forn, el tribunal assenyala que en la seva exposició el ministeri públic es va limitar a assenyalar en primer lloc que no existia risc de reiteració delictiva, cosa que no va acompanyar de cap argument de sentit contrari als desenvolupats per la mateixa fiscalia en l'informe d'al·legacions per escrit presentat el 19 de febrer davant la Sala, en el qual, conegudes ja les manifestacions del recurrent sobre el seu abandonament de l'activitat política i la seva renúncia a l'escó, va assumir el criteri de l'instructor i va sol·licitar la confirmació de l'acte recorregut.

En segon lloc, el fiscal va esmentar una malaltia del recurrent, "l'existència —destaca l'auto— no consta a aquesta Sala, i que no va ser al·legada ni documentada per la defensa". El tribunal, tenint en compte aquests dos aspectes, conclou que no s'aprecien raons derivades de les esmentades al·legacions que puguin ser considerades suficients per rectificar el criteri de l'instructor, "sense perjudici que el mateix, en moments posteriors, pugui valorar aquests aspectes en relació amb tots els altres que resultin de la instrucció de la causa i de l'eventual modificació de les circumstàncies concurrents per adoptar en cada moment la resolució que resulti al seu criteri procedent".

 

El recurs de Sànchez

En relació amb el recurs presentat per Jordi Sánchez, la Sala afirma que, en aquest cas, "resulta evident que la magnitud dels indicis i l'aparença de bon dret, juntament amb una motivació precisa, permeten concloure que la decisió adoptada va ser respectuosa amb els drets a la presumpció d'innocència, la tutela judicial efectiva, el judici de proporcionalitat inherent a la gravetat dels delictes i les seves penes, i el dret a la llibertat, ja que ponderava adequadament, en una resolució motivada, els drets a la llibertat provisional i a la presumpció d'innocència amb els mitjans constitucionalment legítims amb què un Estat de Dret protegeix la pau pública, l'ordre social i la seguretat democràtica que és a la base de la seva pròpia pervivència. El respecte a la llei que els investigats van menysprear amb les seves actuacions criminals ha estat precisament el que ha presidit el dictat d'aquesta resolució, que només sobre el pressupòsit de fundades raons sacrificava els drets invocats".

De la mateixa manera, la Sala nega que s'hagin vulnerat els drets a la llibertat ideològica i a la participació en assumptes públics del recurrent. "No hi ha presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició entre d'altres, on, tot i que no existien víctimes individualitzades, són atacats els béns jurídics col·lectius protegits. Pretenien, amb violència, absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits de substitució de la legalitat constitucional per una altra de diferent i espúria, segregar d'Espanya una part del seu territori. I aquest és un gravíssim delicte contra la Constitució espanyola".

"D'acord amb això, resulta evident, per tant, que respecte de l'investigat des de la seva posició d'influència en les mobilitzacions multitudinàries i el seu compromís d'integrar-se en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el judici de reiteració delictiva sorgeix nítid", assenyala l'acte.

Afegeix que és així "en atenció als paràmetres exigits pel Tribunal Europeu de Drets Humans de previsible continuació perllongada d'actes punibles, gravetat dels perjudicis soferts per les víctimes amb la crisi política, econòmica i constitucional oberta a Catalunya per l'intent de segregació violenta d'aquest territori de la unitat nacional, la personalitat de l'acusat com a icona (la qualificació de l'Instructor com a "carismàtic", sens dubte es refereix al sentit donat pel Diccionari de la Reial Acadèmia, com a 'dotat d'un do') d'associacions expertes en mobilitzacions populars, la pertorbació de l'ordre públic provocada per la infracció penal, l'experiència i el grau de capacitat de l'imputat per facilitar la repetició dels actes delictius, o les exigències de l'interès públic en atenció a les particulars circumstàncies del cas".