María Jesús Montero no va revelar “cap dada personal i reservada” d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, en unes declaracions als mitjans de comunicació que va fer el 12 de març. És la conclusió a la qual ha arribat la Sala Penal del Tribunal Suprem, que ha decidit inadmetre a tràmit les querelles per delictes de revelació de secrets i infidelitat en la custòdia de documents que van presentar l’Asociación Liberum i la Fundación Foro Libertad y Alternativa. El Suprem coincideix amb la posició de la Fiscalia, que també es va oposar a acceptar les querelles.
«Evidentment, requereix que la presidenta de la Comunitat de Madrid doni explicacions i actuï amb absoluta transparència respecte a si, com s’ha publicat en mitjans de comunicació, viu en un pis que es va pagar amb frau a la Hisenda Pública i que es va pagar amb les comissions respecte a les mascaretes en la pitjor situació de pandèmia que va tenir aquest país», va afirmar la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda als passadissos del Senat. Els querellants van considerar que aquestes declaracions implicaven que María Jesús Montero havia accedit sense autorització i s’havia apoderat de dades personals i reservades d’Alberto González Amador que es trobaven en fitxers o registres públics o que algú que hi havia accedit sense autorització els les havia facilitat. Així, denunciaven que la ministra d’Hisenda havia tingut accés a aquestes dades “prevalent-se del seu càrrec” i hauria utilitzat les esmentades dades públicament amb “finalitats polítiques” i amb “coneixement del seu origen il·lícit”.
Lluny d’aquests arguments, el Tribunal Suprem entén que els fets recollits a les querelles “no tenen els caràcters dels delictes de descobriment i revelació de secrets, i d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets”. Argumenta que la notícia relacionada amb l’actuació de González Amador davant de l’Agència Tributària “ja havia saltat als mitjans de comunicació des de primeres hores del matí” i assenyala que elDiario.es va publicar la notícia el mateix dia 12 de març a les sis del matí. “En ella ja es donava compte que González Amador havia estat objecte de denúncia per la Fiscalia de Madrid per presumpte frau fiscal valent-se d’una trama de factures falses i societats pantalla”, afegeixen.
La informació “havia transcendit a tercers i s’havia fet pública”
D’aquesta manera, l’Alt Tribunal conclou que quan María Jesús Montero va parlar als passadissos del Senat, la denúncia de Fiscalia i el seu contingut “ja havien transcendit a tercers i s’havien fet públics”, per la qual cosa “no va poder revelar cap dada o informació que hagués de romandre secrets”. Així mateix, apunta que del contingut de les manifestacions “tampoc apareix que les declaracions fetes es referissin a dades o informacions de les quals tingués coneixement per raó del seu càrrec”. “No va revelar cap dada personal i reservada de González Amador. Es va limitar a donar la seva opinió sobre el que, segons a parer seu, hauria de fer la presidenta de la Comunitat de Madrid davant de les notícies difoses en relació amb la seva parella”, rebla la interlocutòria.