“Es revela la inviabilitat d’admetre a tràmit la denúncia per falta de tipicitat dels fets denunciats. [...] Ni tan sols revela irregularitat en l’habilitació qüestionada”. El Tribunal Suprem para els peus a Manos Limpias i arxiva una denúncia que va presentar el pseudosindicat fa dos mesos contra el fiscal general de l’Estat. L’acusaven de prevaricació pel fet que la seva defensa en la causa per presumpta revelació de secrets de la parella d’Ayuso sigui l’Advocacia de l’Estat. El Suprem recorda que el Reglament de l’Advocacia General de l’Estat estableix que les autoritats i els òrgans constitucionals l’assistència jurídica dels quals correspongui a l’Advocacia de l’Estat “podran ser representats i defensats” per ella “davant de qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en els quals es dirigeixi contra ells alguna acció a conseqüència del legítim acompliment de les seves funcions o càrrecs, o quan haguessin complert ordre d’autoritat competent”.
Així mateix, la interlocutòria assenyala que l’Estatut del Ministeri Fiscal inclou com a funció de la Fiscalia “informar a l’opinió pública dels esdeveniments que es produeixin sempre en l’àmbit de la seva competència i amb respecte al secret del sumari i, en general, als drets de reserva i sigil inherents al càrrec i als drets dels afectats”. Esmenta aquest precepte perquè la causa contra el fiscal general de l’Estat es va originar arran d’una querella per la nota informativa que va difondre la Fiscalia amb informació de la investigació a Alberto González Amador. “Sense entrar a determinar l’adequació o inadequació de les difusions o revelacions imputades al fiscal general, és patent que el procediment se segueix per la seva actuació en tal condició”, recalca el Suprem, que apunta que “només el resultat final del procés aclarirà el dilema posat en qüestió pel denunciant del legítim acompliment [de les seves funcions]”.
A més, evita caure en “judicis ex ante” que “determinarien la pràctica inviabilitat en qualsevol cas de la defensa penal per l’Advocacia de l’Estat contra un funcionari en un procés que se segueixi per fets relacionats amb l’exercici de les seves funcions”. “D’una estricta interpretació, restaria sense contingut la norma en la jurisdicció penal, ja que cap acompliment legítim de les funcions encomanades inclou cap comissió delictiva”, rebla. Això respon a uns dels arguments de Manos Limpias, que al·legava que la normativa relativa a la Fiscalia “no inclou com a funció la de dictar i difondre notes informatives relatives als supòsits i circumstàncies de la relació entre el Ministeri Fiscal i les seves actuacions relatives a ciutadans particulars i menys amb el detall amb què s’ha efectuat, traslladant correus personals de l’advocat defensor del ciutadà en qüestió”, en al·lusió a Alberto González Amador.
Les debilitats de la denúncia de Manos Limpias
D’altra banda, el Suprem contesta a Manos Limpias amb un repàs de punts febles en la formulació de la seva denúncia. D’entrada, replica que l’exercici de l’acció penal contra el fiscal general de l’Estat “exigeix la formulació de querella”, mentre que el pseudosindicat va presentar una denúncia. De fet, la interlocutòria cita un altre pronunciament del Suprem que situava això com un motiu suficient per barrar-li el pas: “En haver estat presentada una denúncia, i no querella, és clar que no se satisfà el meritat requisit de perseguibilitat, la qual cosa seria suficient per decretar l’arxivament d’aquestes actuacions”.
D’altra banda, posa en relleu que la denúncia, a més d’anar contra Álvaro García Ortiz, també anava contra Consuelo Castro Rey, que va ser advocada de l’Estat fins al juny del 2024, quan va ser substituïda per David Vilas Álvarez, que és qui ocupa ara el càrrec. Tanmateix, l’escrit “no al·ludeix” a Consuelo Castro, que sí que figura com a persona a qui es dirigeix la denúncia, i esmenta David Vilas com a “responsable principal de l’emissió i resolució de l’acord” perquè l’Advocacia de l’Estat assumeixi la defensa del fiscal general de l’Estat. En canvi, ell no està entre els denunciats. De fet, el document original “recull que en l’actualitat és una altra persona [David Vilas en lloc de Consuelo Castro] la que ostenta el càrrec d’Advocat General de l’Estat i a qui se li pot imputar la participació en els fets”.
I un últim despropòsit. La denúncia també anava contra Zaida Fernández Toro, la cap de l’Àrea Penal de l’Advocacia de l’Estat. Tanmateix, ella no exerceix la defensa del fiscal general de l’Estat, sinó de la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, que també està investigada. Ara bé, la denúncia no considera que això sigui denunciable perquè la situació de Pilar Rodríguez és diferent, donat que “ella sí que va rebre el que pot considerar-se una ordre del seu superior”. Per cert, en el cas d’Álvaro García Ortiz qui va sol·licitar l’assistència jurídica no va ser ell directament, sinó la fiscal de sala en cap de la Inspecció de la Fiscalia General de l’Estat.