El Tribunal Suprem posa pressió al govern de Pedro Sánchez i li dona deu dies per fer-se càrrec dels gairebé mil menors migrants no acompanyats que hagin demanat asil i esperen a les Canàries. La sala del Contenciós Administratiu ha acceptat la mesura cautelar que demanava el govern canari de Fernando Clavijo perquè el Sistema Nacional d'Acollida de Protecció Internacional doni una sortida als menors, que actualment es troben atesos pels serveis socials canaris. Els magistrats han valorat les respectives competències i conclouen que l'acollida correspon a la Secretaria d'Estat de Migracions, d'acord amb la interlocutòria publicada aquest dimecres a la qual ha tingut accés El Nacional. Al·legant el principi d'interès superior del menor, l'alt tribunal espanyol valora que aquesta acollida és urgent per corregir l'actual situació d'amuntegament en la que es troben, per la qual cosa el termini de deu dies és "improrrogable".
Així mateix, el tribunal recorda al govern espanyol que tant la Llei 12/2009, d'asil i protecció subsidiària, com el Reial decret 220/2022 que regula el sistema d'acolliment, recullen el dret d'aquests menors a "rebre prestacions socials específiques" que abasten "els serveis socials i d'acolliment necessaris amb la finalitat d'assegurar la satisfacció de les seves necessitats bàsiques en condicions de dignitat". L'Executiu de Pedro Sánchez, per part seva, s'havia oposat a la mesura cautelar que demanava Canàries, al·legant a través de l'Advocacia de l'Estat que la competència d'acolliment era de l'autonomia canària. Ara bé, el Suprem retreu al govern espanyol que no hagi posat a disposició els efectius del sistema estatal d'acollida tot i que els menors "tenen ple dret" a ell i que la situació en la qual es troben amuntegats a Canàries ho fa "imprescindible".
De tota manera, el repartiment per a l'acollida estava encaminat. El Consell de Ministres va aprovar dimarts de la setmana passada un reial decret llei que modifica l'article 35 de la llei d'estrangeria per automatitzar a partir d'ara el repartiment de menors estrangers no acompanyats entre les comunitats autònomes. A partir d'ara, qualsevol repartiment haurà de ser aprovat a partir d'ara de forma unànime en la Conferència Sectorial d'Infantesa i Joventut, composta pel govern estatal i per representants de cada una de les autonomies. S'ha establert un criteri de repartiment que tenen en compte aspectes del lloc d'acollida com la seva població, la seva renda per càpita, la taxa d'atur i l'esforç anterior per acollir.
Després d'un llarg debat de mesos per com es gestionava l'acollida, amb l'oposició del PP a pactar la reforma de la llei d'estrangeria i la posterior ruptura entre els populars i Vox en totes les comunitats per la negativa dels de Santiago Abascal a acollir als menors, la setmana passada es va aconseguir aquest acord entre Junts i el govern espanyol per al decret. El punt fonamental era que es tingui en compte l'esforç previ realitzat per cada territori, ja que Catalunya és la comunitat que més ha acollit, amb 5.149 menors a càrrec seu, per la qual cosa els de Carles Puigdemont van pactar que aquest repartiment tingui en compte aquest esforç previ i tan sols arribin uns 20 o 30 dels que esperen a les Canàries i així evitar la saturació del sistema d'acollida català.