El Tribunal ha estimat aquest dimarts els tres recursos presentats per al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos contra la decisió del ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, de no proposar al Consell de Ministres espanyol el seu ascens a general de Brigada. Es tracta d'un front judicial que es va obrir després de la decisió del govern espanyol de no comptar amb ell per ser ascendit malgrat el seu escalafó a la Guàrdia Civil.
El tribunal contradiu Marlaska
Segons ha informat el Suprem, la Sala del Contenciós-Administratiu ha estimat els recursos plantejats per Pérez de los Cobos contra tres reials decrets que incloïa nomenaments de generals de la Guàrdia Civil, d'octubre de 2021, en considerar que va ser relegat en aquests ascensos. La Sala Tercera, tal com reclamava el coronel, ha anul·lat aquests nomenaments i ha ordenat retrotreure els procediments perquè s'emeti l'informe del director general de la Guàrdia Civil previst a l'article 67.2 de la Llei de Règim de Personal de la Guàrdia Civil.
Concretament, aquest apartat estableix que "les avaluacions per a l'ascens per l'elecció dels empleats de general de brigada i de coronel seran realitzades pel Consell Superior de la Guàrdia Civil i elevades al ministre de Defensa pel director general de la Guàrdia Civil, qui afegirà el seu propi informe". Tanmateix, el ministre de l'Interior espanyol opinava que els ascensos els decideix el govern espanyol, detallant que el procediment s'estudia en el Consell de Ministres a proposta de Defensa i Interior. De fet, subratllava que negar la possibilitat d'ascens a un general "no és cap excepció" i que "existeixen molts precedents".
Segona victòria judicial de De los Cobos
De fet, es tracta de la segona victòria judicial de De los Cobos contra el govern espanyol de Pedro Sánchez, i és que el passat agost el Suprem el va restituir com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, malgrat que fos destituït el passat maig del 2020, pocs dies abans de declarar-se l'estat d'alarma per la Covid-19 i que els seus agents comencessin una investigació, que va ser arxivada posteriorment, sobre la connexió de la manifestació del 8-M i l'expansió dels contagis.
El coronel va al·legar en un dels seus recursos que el seu cessament era una "directa conseqüència de no haver accedit a realitzar un acte obertament il·legal", com hagués ocorregut en el cas d'"informar els responsables polítics del Ministeri d'Interior d'una recerca sotmesa a la més estricta reserva".
Precisament, De los Cobos va ser el tinent coronel que va coordinar el dispositiu policial del Primer d'Octubre a Catalunya i va agafar el comandament dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat. De los Cobos tenia l'objectiu d'evitar el referèndum d'independència el passat octubre del 2017, sense aconseguir-ho.