El Tribunal Suprem dubta on traslladar les restes de Francisco Franco en cas d'avalar l'exhumació plantejada pel govern de Pedro Sánchez, ja que no existeixen precedents de reinhumació que il·lustrin a la Sala i, per tant, afronta un debat jurídic que sembla "molt complex".
La Secció Cuarta de la Sala Contenciosa Administrativa resoldrà definitivament aquesta qüestió el proper 24 de setembre a partir de les 10 hores, quan comenci la deliberació i la decisió del recurs dels nets del dictador contra l'acord del consell de Ministres del 15 de març que fixava per al 10 de juny l'exhumació, paralitzada per la Sala fins que hi hagués sentència.
Fonts jurídiques asseguren a EFE que el principal escull gira al voltant a si el govern espanyol pot decidir on resituar el cadàver de Franco i, sobretot, si pot fer-ho en contra de l'opinió de la família del dictador.
L'Executiu vol que les restes es reinhumin al cementiri d'El Pardo-Mingorrubio i al·ludeix a motius de seguretat per oposar-se al desig dels nets del dictador de fer-ho a la cripta de la catedral de l'Almudena, on la seva filla, Carmen Franco, va comprar el 1987 una sepultura a perpetuïtat amb espai per a diversos cossos.
Encara que per arribar a aquest punt, la Sala hauria abans de donar el vistiplau a l'exhumació de les restes de Franco de la basílica de Cuelgamuros, un assumpte que, no obstant això, no genera en el tribunal els mateixos dubtes que la reinhumació, ja que existeix molta jurisprudència d'exhumacions. "El que passa és que de l'altre no hi ha res", precisen les fonts.
"I això és jurídicament molt complex", afegeixen les fonts, que recorden que la família té dret a ser escoltada, com va assenyalar Estrasburg. L'interrogant que s'obre és si té també dret a decidir per sobre del govern espanyol, que pot invocar raons d'interès públic.
Els Franco ignoren els riscos de seguretat
Normalment, en assumptes de dret mortuori solen prioritzar els criteris de salut pública, però aquí no és el cas, sinó que l'Executiu acusa als Franco d'ignorar els riscos de seguretat que comportaria l'enterrament a la cripta de l'Almudena.
La família en va presentar una de pericial en la qual alertava que els riscos de profanació i d'actes vandàlics "es dispararien" si fos enterrat a El Pardo, perquè "sempre seria una parella" d'agents la que hauria de frenar l'atac, mentre que en l'Almudena la Policia tindria recursos sobrats per frenar a radicals a l'ésser una zona reduïda que podrien controlar "perfectament".
Però l'Advocacia de l'Estat retreu a la família que no hagi tingut en compte en aquest informe els riscos d'enfrontaments entre grups extremistes o que hagi oblidat, per exemple, l'intent d'atemptat el 2013 en l'Almudena per un grup d'anarquistes.
La unanimitat de la Sala
Un altre assumpte no menys complicat serà mantenir la unanimitat que la Sala va assolir al juliol quan va accedir a la petició de la família de paralitzar cautelarment l'exhumació fins a la sentència.
Al Suprem són conscients de la importància de la unanimitat, però alhora reconeixen que la hipotètica reinhumació pot obrir la porta a vots discrepants.
De la mateixa manera, entenen que la qüestió a tractar és mediàtica però deixen clar que el debat polític és al marge i, per tant, no pot contaminar ni condicionar en absolut la decisió que respondrà a "estrictes criteris jurídics". El ponent serà el magistrat Pablo Lucas.
De moment, els magistrats només es pronunciaran sobre el recurs dels nets de Franco, però no respecte dels plantejats per la comunitat benedictina de la Vall, la Fundació Francisco Franco i l'Associació per a la Defensa de la Vall dels Caídos, que deixaran per més endavant i el desenllaç de les quals vindrà marcat, pel que s'esdevingui el 24 de setembre.