La sala penal del Tribunal Suprem (TS), encapçalada pel jutge Manuel Marchena, ha marxat de vacances aquest agost (és un mes inhàbil als jutjats, excepte les causes urgents fixades per la llei), deixant per al setembre temes importants pendents de resoldre. Són: l’aplicació de la llei d’amnistia als líders de l’1-O; resoldre si imputa el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per ordenar la nota per aclarir un acord sobre un frau fiscal de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i si assumeix la investigació de la ingerència russa al procés, amb les imputacions dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, juntament amb onze persones més. El Suprem, però, estarà en alerta aquest agost.
Segons fonts jurídiques, el magistrat instructor de l’1-O, Pablo Llarena, estarà connectat telemàticament per si el president a l’exili Carles Puigdemont torna a Catalunya pel ple d’investidura al Parlament, com ha promès. El magistrat del Suprem manté l’ordre de detenció a l’Estat espanyol de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que ha tornat a obtenir l’acta de diputat per Junts. ERC ha anunciat un acord amb el PSC, que implica investir el socialista Salvador Illa president de la Generalitat, i tot es podria precipitar a finals de la setmana vinent. A més, la militància republicana ha ratificat l'acord aquest divendres, de forma ajustada, amb un 53,5% dels vots.
L'amnistia, al Constitucional
L’alt tribunal espanyol ha mantingut el seu pols amb el legislatiu de Pedro Sánchez i ha deixat bloquejada l’aplicació de la norma de l’oblit penal als polítics de Junts i ERC. El mateix 1 de juliol el magistrat Llarena —per als investigats a l’exili (Puigdemont, Comín, Puig i Marta Rovira)—, i la sala penal —per als condemnats i amb inhabilitacions en vigor pel delicte de malversació (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva)— van dictar resolucions, en les quals els negaven l’aplicació de l’amnistia en considerar que amb la malversació de l’1-O s’havien enriquit i preguntava a les parts si havia de consultar al Tribunal Constitucional la legalitat de la llei, només pel delicte de desobediència.
Dilacions prohibides
La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, les defenses i el partit ultra Vox van respondre dins del termini fixat. Ha passat gairebé un mes i ni el jutge Llarena ni la sala penal de Marchena han respost res. Fa dues setmanes, els advocats Gonzalo Boye, en nom de Toni Comín, i Jordi Pina, en nom de Turull, van demanar al Suprem que no dilatessin més els seus procediments, que “està proscrit per llei”. Si el jutge Llarena no respon, el recurs no es pot elevar a la sala penal del Suprem (que mantindrà la negativa), i després podrien demanar empara al Tribunal Constitucional (TC). El mateix passa amb els condemnats per l’1-O i amb la inhabilitació fins al 2030 i el 2031. El Constitucional també té una sala de vacances activada a l'agost, com fixa la llei, tot i que aquests tres magistrats no haurien de resoldre un empara de Puigdemont si és detingut, sinó que s'hauria de convocar el ple del TC, s'indica.
Per ara, la darrera resolució del jutge Llarena és datada el 22 de juliol, tot i que signada el 28 de juliol i comunicada l’endemà, en què dona trasllat a les parts dels respectius recursos contra la seva resolució de l’1 de juliol de no aplicar la llei d’amnistia als exiliats, tot i que va retirar l’ordre de detenció de Marta Rovira perquè el delicte de desobediència no implica presó. Els va donar 2 dies per a respondre. És a dir, a les portes d’agost i és un simple tràmit.
"El dret penal en perill"
Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sí que ha fet els deures abans de marxar de vacances, tot i que també ha paralitzat l’aplicació de l’amnistia als càrrecs d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, malgrat admetre que se’ls podria amnistiar perquè no van enriquir-se. El tribunal —amb el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos de president i ponent— és molt crític amb el govern espanyol del PSOE per haver acordat la llei amb els partits independentistes de Junts i ERC. Hi sosté que la norma “no és raonable, ni proporcional, ni adequada”. I alerta que si la llei d’amnistia es manté “es deixa el dret penal en mans de diferents partits que tenen a l’horitzó la secessió” i que pot ser un “risc sistèmic d’impunitat”, repetint un concepte del mateix TJUE en una sentència del 2021.
Investigar el fiscal de l’Estat
A més de l'1-O, la sala penal del Tribunal Suprem tornarà al setembre amb altres deures pendents. Un d’ells és decidir si investiga el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, atacat pels fiscals conservadors i pel PP, i que no dimitirà per la seva actuació, que considera encertada per destapar informacions “falses” distribuïda per membres propers a Díaz Ayuso, segons fonts de la Fiscalia General de l'Estat.
L’alt tribunal, a més, ha de designar un magistrat per examinar la causa de la ingerència russa al moviment independentista català, que els va enviar el jutge Joaquín Aguirre, a mitjan juliol. Si és així, seria una causa nova contra el president Puigdemont, després d'arxivar-se la causa de Tsunami Democràtic per un error del jutge instructor Manuel García-Castellón.