El fiscal general de l’Estat, la fiscal en cap provincial de Madrid i la parella d’Isabel Díaz Ayuso apunten en la mateixa direcció. Els tres protagonistes (amb diferents papers) de la causa oberta al Tribunal Suprem per presumpta revelació de secrets han presentat queixes davant del jutge per les filtracions que s’estan produint en la investigació. I el magistrat Ángel Hurtado els ha escoltat i ha elevat la qüestió perquè si un jutge ho considera oportú, ho investigui. En concret, ha dictat una providència en la qual acorda deduir testimoni i enviar als jutjats d’instrucció de Madrid, “als efectes oportuns”, les queixes d’Álvaro García Ortiz i de Pilar Rodríguez per les filtracions de l’informe pericial de la Unitat Central Operativa (UCO) del 21 de novembre. A més, procedeix de la mateixa manera davant de l’escrit d’Alberto González Amador queixant-se de les “filtracions hagudes”. Així mateix, recorda que a la interlocutòria del 25 de novembre, que alçava el secret de l’informe de l’UCO i acordava donar-ne una còpia a les parts, els va fer una “advertència de reserva” del que això comportava.
“No es pot formular cap retret a la feina feta per una unitat especialitzada i reconeguda”
D’altra banda, el fiscal general de l’Estat demanava que es dirigís un mandat a la Policia Judicial perquè impartís instruccions als seus membres a fi que “no incloguin en el seu informe missatges privats aliens a l’àmbit dels fets”. El jutge hi tanca la porta argüint que “no es pot formular cap retret a la feina feta per una unitat tan especialitzada i reconeguda com la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, sense perjudici del dret de la part al seu qüestionament”.
Aquest és el mateix argument que li serveix per rebutjar, en una altra providència, la denúncia que va presentar l’Advocacia de l’Estat, en representació dels dos investigats, per “irregularitats i omissions” a l’informe pericial de l’UCO, així com per “vulneració de drets fonamentals”. En concret, l’Advocacia de l’Estat va denunciar que l’informe contenia “fins a 37 errors, irregularitats, omissions i indegudes inferències” i denunciava que el document havia vulnerat el “dret fonamental a la intimitat” del fiscal general de l’estat, “inclòs el seu vessant relatiu al dret al mateix entorn digital”. “Aquesta vulneració es produeix per la inclusió en l’informe de comunicacions privades que manquen de rellevància per a l’objecte de la causa”, reblava l’escrit consultat per Europa Press.
L’informe en qüestió és el que atribuïa al fiscal general de l’Estat una “participació preeminent” en els “fets que, finalment, van derivar en la filtració investigada” pel Suprem, relativa al correu del 2 de febrer entre l’advocat d’Alberto González Amador i el fiscal que l’investigava per suposat frau fiscal. És un document, al qual va accedir ElNacional.cat, que relatava cronològicament “totes les comunicacions entre la fiscal en cap provincial amb altres membres de la Fiscalia en relació amb els fets investigats” entre el 8 de març i el 14 de març i que incloïa els missatges de WhatsApp, les trucades i els correus.
El Suprem desestima el recurs de la fiscal provincial de Madrid contra l’obertura de la causa
D’altra banda, la Sala Penal ha desestimat el recurs de súplica que va interposar l’Advocacia de l’Estat, en representació de la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, contra l’obertura de la causa penal contra el fiscal general de l’Estat i contra ella per un presumpte delicte de revelació de secrets. En el seu escrit, defensava que la premissa sobre la qual recau l’indici de culpabilitat “no respecta la realitat dels fets documentats” sobre els quals “s’ha construït i sustentat” la interlocutòria original. A parer seu, hi havia un “evident i manifest error” en afirmar que ella, per tenir accés al correu de l’advocat d’Alberto González Amador amb l’objectiu de col·laborar en l’elaboració de la nota informativa del 14 de març, hagi de ser sospitosa de filtrar-lo, “ja que el 13 de març diversos mitjans de comunicació ja tenien accés als correus electrònics”.
Ara, la resposta de la Sala Penal és que, fins al moment, “no ha valorat la participació” de Pilar Rodríguez en els fets, sinó que “exclusivament” ha analitzat el paper del fiscal general de l’Estat, que és aforat. En relació amb la fiscal en cap de Madrid, “l’únic pronunciament” va ser “declarar la competència de la Sala per a la instrucció de la causa per connexitat inescindible” amb els fets imputats a Álvaro García Ortiz. El Suprem recorda que el juliol el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va concloure que la seva participació en els fets no havia quedat “nítidament establerta”, a diferència de García Ortiz, donat que no podia “afirmar-se una conducta similar de mera passivitat i dació de compte, amb la simple aportació de dades”.
“La seva actuació, en principi, va més enllà, i així es fa referència al previ concert per a l’elaboració de la nota informativa amb el fiscal general de l’Estat”, apuntava. I assenyalava que ella va reconèixer que “se li va enviar l’esborrany de la nota per comprovar que era correcta” i “tenia coneixement de la preocupació que hi havia a la Fiscalia General de l’Estat”, per la qual cosa “va tenir coneixement o va poder intuir-ho amb certesa, que les dades remeses i plasmades en la nota, podien ser divulgades”.