Han hagut de passar sis mesos perquè el Tribunal Suprem revisi la decisió del jutge Pablo Llarena de desoir la llei d’amnistia i negar-se a aplicar-l'hi a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. El magistrat ha exacerbat la seva particular batalla contra l’independentisme i, contràriament al que preveu la norma de l’oblit penal, ha mantingut en vigor les ordres de detenció contra els exiliats (malgrat que Puigdemont va poder tornar momentàniament a Barcelona l’agost passat). Va ser al juliol quan el jutge instructor del procés, esquivant la literalitat de la llei publicada al BOE, va negar-se a amnistiar la malversació atribuïda a l’1-O esgrimint que els líders del procés se'n van beneficiar econòmicament. Dos mesos més tard, després de desar els recursos en un calaix, Llarena va tancar la porta a esmenar la seva decisió i va confirmar que mantenia Puigdemont, Puig i Comín fora del perímetre de l’amnistia. Allò va obrir la porta a un nou recurs i ara, sis mesos més tard, la Sala d’Apel·lacions de l’Alt Tribunal celebra la vista que l’ha de conduir a prendre una decisió.
L’estrafolària argumentació de Pablo Llarena, que només té el suport de Vox, per privar Puigdemont, Puig o Comín de l’amnistia, era que el Govern de l’1-O va utilitzar “fons públics i no de la seva butxaca” per organitzar el referèndum amb la voluntat “d’eludir sufragar els seus desitjos o afanys en detriment de la seva fortuna personal”. “L’enriquiment inclou qualsevol benefici que hagués exigit el pagament d’una contraprestació dinerària encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa”, esgrimia per justificar que Puigdemont i els consellers es van enriquir amb l’1-O i, per tant, han de quedar exclosos de l’amnistia. “Agafar diners públics per emprar-los en gustos personals, o endossar les despeses de béns o serveis privats i autoritzar-ho després que sigui pagat per l’Administració, suposa un acte de clar enriquiment. [...] Per benefici s’ha d’entendre qualsevol aprofitament, rendiment o avantatge”, reblava.
El més important de tot plegat és que, mentre no resol el recurs, el Suprem obstaculitza la carrera de fons de Puigdemont cap a la plena amnistia. Fins que l’Alt Tribunal no hi tanqui la porta del tot, el líder de Junts no podrà presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que és la via que li hauria de servir per ser amnistiat i poder tornar amb plenes garanties a Catalunya. De fet, fa unes setmanes, el TC va admetre a tràmit els recursos de Junqueras, Bassa i Romeva contra la negativa de Manuel Marchena d’amnistiar-los. I pròximament farà el mateix amb el de Jordi Turull. Ara bé, el camí no serà ni tan fàcil ni tan directe. La interlocutòria del setembre en la qual la Sala Penal confirmava la no-amnistia als condemnats al judici incloïa una amenaça directa al TC: si ordena amnistiar la malversació, anirà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cosa que endarrerirà encara més l’exoneració plena. Més bastons a les rodes. Sigui com sigui, la resolució del recurs d’apel·lació és un pas imprescindible en el llarg i costerut camí que ha de conduir a fer efectiva una llei que fa nou mesos que està en vigor i que la justícia espanyola s’obstina a desobeir.
Una interpretació “excèntrica i arbitrària” de l’amnistia que prioritza la “voluntat del magistrat al legislador”
El Suprem s’haurà de pronunciar sobre els arguments que va esgrimir Gonzalo Boye el setembre per reclamar l’aplicació de l’amnistia. L’advocat de Carles Puigdemont va acusar el jutge Pablo Llarena de fer una interpretació “excèntrica, extensiva, arbitrària i contra reo” de la llei d’amnistia i de prioritzar la “voluntat del magistrat a la del legislador”. “Els fons [públics] no es van utilitzar per a fins personals o privats, sinó per a una causa política que, encara que declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional, no buscava l’enriquiment personal dels afectats”, esgrimia el recurs. “Sembla obvi que el propòsit d’enriquiment al qual es refereix el legislador ha de ser entès en el seu sentit literal i restringit: un increment tangible, directe i material del patrimoni personal, derivat del desviament de cabals públics al patrimoni personal”, argumentava l’advocat, que denunciava un “arbitrari enteniment del concepte de propòsit d’enriquiment”, que Llarena “estenia fins a l’absurd amb l’indissimulat propòsit de torçar la voluntat del legislador” per excloure Puigdemont de l’amnistia.
📝 Boye reclama al Suprem que revoqui “l’excèntrica” resolució de Llarena per no amnistiar Puigdemont
A parer de Boye, Pablo Llarena va ampliar el concepte d’enriquiment “afirmant que no sols inclouria l’increment directe del patrimoni personal, sinó que també abastaria qualsevol altre benefici o avantatge personal de caràcter patrimonial” i va atribuir al legislador l’equiparació del propòsit d’enriquiment amb l’ànim de lucre, cosa que “no és sinó la voluntat del magistrat instructor, enfront de la del legislador”. Finalment, el penalista disparava contra Llarena per argumentar que l’1-O podria afectar els fons de la Unió Europea: “No ha deixat passar l’ocasió, una vegada més, per demostrar un preocupant desconeixement del Dret de la Unió”, afirmava Boye. Així mateix, reivindicava el criteri de la magistrada Ana Ferrer, que va emetre un vot particular acusant els seus companys a la Sala Penal de fer una “ficció jurídica” i una “entelèquia” per no aplicar l’amnistia.
S’escenifica el canvi de parer de la Fiscalia: demana una “interpretació conseqüent i coherent” amb la “clara voluntat” del legislador
La vista al Suprem també servirà per fer palès el canvi de criteri de la Fiscalia sobre el procés i sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. La principal novetat serà que en nom del Ministeri Públic no parlaran els quatre fiscals del judici del procés, que van ser apartats de la causa fa nou mesos pel fiscal general de l’Estat per haver-se negat a demanar l’amnistia per als líders de l’1-O. Són els que van demanar condemnar els líders del procés per rebel·lió fins al final del judici, els que van reclamar processar els exiliats per desordres públics agreujats i els que van rebel·lar-se contra Álvaro García Ortiz sobre l’aplicació de l’amnistia. L’encarregada de defensar l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Puig i Comín serà María Ángeles Sánchez Conde, la tinent fiscal de la Fiscalia del Suprem i mà dreta del fiscal general de l’Estat. El contrast és evident.
Què demanarà la Fiscalia? El criteri del Ministeri Fiscal és que la malversació s’ha d’amnistiar: la voluntat del legislador és “clara” i la llei “admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent amb aquesta decisió”. La seva postura, d’acord amb el text de la norma, és que “no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics quan no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial” i, per tant, “no hi ha una altra opció que l’aplicació de l’amnistia”.
Ara bé, el camí que va desembocar en aquest posicionament de la Fiscalia va estar replet d’obstacles. El mateix dia que el Congrés va segellar definitivament la llei d’amnistia, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena van mostrar la seva oposició a aplicar la norma de l’oblit penal a la malversació. I això va fer esclatar un xoc de trens al si de la Fiscalia. Van argumentar que és “indubtable” que els líders del procés van tenir un “enriquiment personal” perquè “van disposar de fons públics” per “executar un projecte inconstitucional de desintegració d’Espanya”. I l’enriquiment personal, que no es va produir mai, és una de les exclusions de l’amnistia. “Decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal, coneixien perfectament la magnitud de despeses i la necessitat d’obtenir-los recorrent, amb clamorosa infracció del deure de custòdia, a la seva sostracció de l’erari públic de tots els espanyols”, van esgrimir. Dos dies més tard, van ratificar-se en la mateixa tesi.
📝 Els fiscals del Suprem reiteren el seu rebuig a amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació
Malgrat tot, el fiscal general de l’Estat va acabar imposant el seu criteri i va ordenar que la Fiscalia es mostrés partidària a amnistiar els líders del procés. Va considerar que la interpretació dels quatre fiscals díscols contradeia la “voluntat del legislador” i el “tenor literal dels articles” de la norma amb “arguments insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, va sostenir en un decret en el qual va estripar amb molta duresa contra els fiscals acusant-los de fer “valoracions polítiques i ideològiques” i afirmacions “extravagants”, tergiversar els fets recollits a la sentència del Suprem i malinterpretar la jurisprudència de l’Alt Tribunal.
📝 El fiscal de l’Estat ordena amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació
📝 La repassada jurídica del fiscal de l’Estat als fiscals del Suprem: tergiversen l’1-O i fan política
El precedent del processament dels exiliats després de la reforma del Codi Penal
Una altra evidència del canvi de cicle. Fa dos anys, després de la reforma del Codi Penal, Pablo Llarena va processar Puigdemont, Puig i Comín per desobediència i malversació. Ara bé, els quatre fiscals van voler recruar la persecució contra l’independentisme i van reclamar al jutge del Suprem que endurís l’acusació amb desordres públics agreujats al·legant que els acusats volien “atemptar contra la pau pública usant com a instruments als ciutadans convocats”. Malgrat això, Llarena va oposar-s’hi i va tancar la porta a la petició de la Fiscalia. Posteriorment, en la vista a la Sala d’Apel·lacions, el fiscal Zaragoza va denunciar “l’empantanegament processal” i va culpar-ne l’independentisme, però el Suprem va avalar la decisió de Pablo Llarena. I ara no es repetirà la croada dels quatre fiscals contra l’independentisme.
Els tres magistrats: un vell conegut de Torra i Borràs, la instructora del Tsunami i un exsenador del PP
La Sala d’Apel·lacions que haurà de pronunciar-se està formada per tres magistrats: Eduardo de Porres, Susana Polo i Vicente Magro. Qui és qui? Eduardo de Porres, que serà el ponent, és un vell conegut de les causes contra els líders independentistes. Quan formava part de la Junta Electoral Central, va ser partidari de retirar l’escó a Quim Torra i inhabilitar-lo com a president. Posteriorment, com a magistrat del Suprem, va instruir la causa contra Laura Borràs pel cas de l’Institut de les Lletres Catalanes i va demanar el suplicatori al Congrés dels Diputats, donat que Borràs era la portaveu de Junts a la Cambra Baixa, per investigar-la formalment pels delictes de “prevaricació, frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental”.
En segon lloc, Susana Polo ha tingut un destacat paper en els últims mesos. Va ser la jutgessa instructora de la causa del Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem en la qual acusava de terrorisme a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. Tanmateix, va acabar arxivant-la després que el jutge Manuel García-Castellón tanqués la causa de l’Audiència Nacional contra una desena d’independentistes arran de l’anul·lació de la investigació des del juliol del 2021 per haver-se prorrogat fora de termini. Finalment, Vicente Magro va ser senador del Partit Popular per Alacant entre el març del 1996 i el setembre del 1997.