La sala penal del Tribunal Suprem no ha admès a tràmit la querella presentada per 31 diputats de Junts del Parlament contra la senadora del PP Alicia Sánchez Camacho, acusada de fals testimoni continuat davant la comissió parlamentària sobre l’Operació Catalunya. El tribunal – format pels magistrats Manuel Marchena (president), Antonio del Moral, Andrés Palomo, Pablo Llarena i Javier Hernández (ponent), afirma que els fets tenen “irrellevància penal” i que “no va mentir”. La querella es va presentar quan van sortir a la llum conversacions de la líder popular catalana amb el comissari José Manuel Villarejo, que va enregistrar-la, i en una d'elles li fa investigar polítics i empresaris catalans pel fet de ser independentistes. En les converses enregistrades per Villarejo i difoses recentment situen l'exministre Jorge Fernández Díaz, com l'artífex de l'Operació Catalunya.
Pels diputats, Sánchez Camacho “va faltar a la veritat” en la seva compareixença el 10 d’abril de 2015 en la Comissió d’Investigació sobre el frau i les pràctiques de corrupció, i el 24 de juliol de 2017, davant la Comissió d’Investigació sobre l’Operació Catalunya, les dues constituïdes en el Parlament de Catalunya. Els querellants afirmen que en la primera compareixença va negar haver tingut trobades amb l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez, ni haver encarregat enregistrar el dinar que van tenir al restaurant La Camarga, i li demanava dades sobre la família Pujol Ferrusola. I en el segon cas va negar l’anomenada Operació Catalunya, després confirmada per Villarejo i amb la difusió recent dels àudios, on ella li encarrega espiar polítics i directius de La Caixa, com l’exconseller Jaume Giró.
Qüestionada informació de Villarejo
Per la sala, els fets que es relaten a la querella “no identifiquen aparença de tipicitat, fet que priva de tota justificació a un procés d’investigació” a la líder catalana del PP. En concret, el magistrat Javier Hernández, exposa que “el fet que una compareixent afirmi que no coneixia l’existència de l’Operació Catalunya no té cap rellevància penal, ja que és la resposta a una pregunta que no pretén obtenir informació sobre un fet, sinó sobre, el que és molt diferent, una construcció valorativa dels fets que són objecte d’investigació”.
El tribunal assegura que la senadora “va negar que existís l’Operació Catalunya, però això en si mateix no és faltar a la veritat, encara que qui formula la pregunta estigui convençut que aquesta operació va existir”. A més, el tribunal considera que la compareixent “no va mentir en la seva compareixença” del 2015 sobre el nombre d’ocasions que es va veure amb Álvarez, ja que “es torna a usar informació de contrast el contingut d’enregistraments realitzats per un tercer”, fent referència al comissari Villarejo. Hi afegeix que “la molt discutible informació de contrast, el que ve a confirmar, precisament, és la inexistència d’una relació entre la denunciada i Álvarez amb posterioritat a la trobada narrada en comparèixer davant la comissió” i conclou: “Que anys després manifestés en una conversa amb un tercer que va poder tenir dos contactes més sense cap transcendència relacional, no té cap significat típic”. És a dir delictiu. I, per "irrellevància penal", no admet la querella, fet que implica que novament cap jutjat ni tribunal espanyol investigui l'Operació Catalunya. Villarejo va implicar-hi a tots els màxims dirigents del PP.