El Tribunal Suprem planta cara a la llei d’amnistia. Poques hores després que la norma s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, l’alt tribunal mou fitxa amb tres providències per abordar l’aplicació de la llei en les causes que té sobre la taula. El més destacat és que, de moment, Pablo Llarena ha decidit mantenir l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira malgrat que la llei d’amnistia ja està en vigor. La providència és clara: “Comuniqueu als Cossos i Forces de Seguretat que continuen vigents i actives les ordres nacionals de detenció, per la qual cosa han de procedir al seu compliment mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”.
El Suprem sosté que les mesures cautelars requereixen una “anàlisi urgent” i procedeix a donar trasllat a les parts perquè en el termini de cinc dies informin sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat” de la norma en els fets que s’atribueixen a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira, sobre la “pertinença de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades” i sobre si els fets estan “compresos” al perímetre de la llei.
De la providència de Llarena, de tres pàgines, en destaca un paràgraf. I és que, igual que els fiscals del Suprem, posa la lupa en el delicte de malversació. El magistrat demana a les parts que prestin una “particular referència” a si els fets poden “considerar-se exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei per l’específica previsió del legislador recollida a l’article 2.e”. Concretament, el precepte que cita Llarena és el que exclou del perímetre de la llei “els actes tipificats com a delictes que afectaran els interessos financers de la Unió Europea”. Justament, els quatre fiscals que van jutjar els polítics independentistes per l’1-O sostenen que l’amnistia sí que “afecta els interessos financers de la UE en el marc general de la lluita contra la corrupció”.
Deu dies perquè les defenses de Puigdemont i Wagensberg es pronunciïn sobre el cas Tsunami
Segona providència. La magistrada Susana Polo, que està instruint al Suprem el cas de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, investigats per terrorisme, dona un “termini màxim de deu dies” a les parts perquè informin sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma”. La jutgessa va reactivar la causa a principis d’abril i va citar Puigdemont i Wagensberg com a investigats perquè prestin declaració voluntària i per videoconferència entre el dilluns 17 i el divendres 21 de juny. A més, Polo va cursar una ordre europea d’investigació (OEI) i una comissió rogatòria internacional en matèria penal, però no ha dictat cap ordre de detenció, ni europea ni a escala estatal.
L’alt tribunal considera que hi ha indicis per considerar Puigdemont el “líder” del Tsunami Democràtic. Sosté que podria haver aturat les mobilitzacions que es van convocar com a resposta a la sentència del procés i que, en canvi, no ho va fer. La mobilització principal va ser a l’aeroport del Prat el 14 d’octubre del 2019. Contràriament a això, la Fiscalia considera que ni Puigdemont ni els altres onze investigats a l’Audiència Nacional van cometre el delicte de terrorisme, i a tot estirar, els fets es podrien ajustar al delicte de desordres públics.
Manuel Marchena dona cinc dies a les defenses de Junqueras, Romeva, Turull, Bassa i Ponsatí
Finalment, Manuel Marchena, el jutge del judici del procés, demana al ministeri fiscal, a l’acusació popular de Vox i als advocats d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa que “formulin les al·legacions que considerin procedents” sobre els “efectes de la llei” i sobre el “fet delictiu pel qual estan condemnats”. A més, també es dirigeix a la defensa de Clara Ponsatí perquè es pronunciï sobre el “delicte pel qual va ser processada”.
A més, Marchena també assenyala que “només es podrà entendre amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal quan així hagi estat declarat per resolució ferma dictada per l’òrgan competent per fer-ho d’acord amb els preceptes d’aquesta llei”. Per tant, es mantenen les penes d’inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa a conseqüència de les condemnes per malversació i desobediència.