La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha revisat la condemna als independentistes catalans en funció de la reforma del Codi Penal (CP) pactada pel PSOE i Esquerra Republicana. La principal conclusió és que, seguint el mateix criteri de l’instructor Pablo Llarena, el Suprem condemna Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pels delictes de malversació i desobediència i els manté la inhabilitació fins al 2031. Ara bé, la sentència extingeix les penes d'inhabilitació contra Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Joaquim Forn i Carme Forcadell per la revisió de delictes. En la interlocutòria, Marchena rebutja els desordres públics agreujats perquè no els veu equiparables a l'anterior delicte de sedició i adverteix que el nou marc penal deixa impune intentar processos secessionistes en el quals no intervingui la violència o la intimidació.
El punt nuclear de la resolució és la situació amb què deixa Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, que són els que acumulen condemnes més dures després del judici al procés pels delictes de sedició, malversació i desobediència. Indultats pel govern espanyol – cosa que els va permetre sortir de la presó -, el punt calent era saber què passava amb els anys d’inhabilitació que encara acumulen a les espatlles. En la interlocutòria enviada aquest dilluns, Marchena i els seus companys de sala reinterpreten els canvis al Codi i segueixen la línia traçada pel jutge instructor Pablo Llarena, que ara li toca pronunciar-se sobre els recursos escrits contra la seva reinterpretació del CP. D’entrada els manté les condemnes com autors d’un delicte de desobediència en concurs real amb un delicte de malversació de fons públics. Això implica que continuen vigents les inhabilitacions dictades en la sentència del procés i que els impedirà presentar-se a les eleccions a curt termini. En concret, a Junqueras i a Bassa, fins al 2031 i a Romeva i a Turull, fins al 2030.
La sentència deixa bones notícies per a la resta de líders del procés que arrossegaven penes per sedició i que també van ser indultats. Reinterpretant la modificació, als Jordis els condemna per desordres públics pels fets de la Conselleria d’Economia de 2017 i a Rull, Forn i Forcadell, per desobediència. El canvi de delictes suposa l’extinció total de les respectives penes d’inhabilitació, amb la qual cosa poden concórrer en properes eleccions.
Una reforma que "deixa impunes processos de secessió sense violència"
En l’exposició d’arguments, la sala penal del Suprem argumenta amb pèls i senyals per què els desordres públics agreujats introduïts al Codi Penal no es poden comparar a la sedició per la qual se’ls va condemnar el 2019. A grans trets, els magistrats conclouen que la regulació actual es queda curta a l’hora de tipicar els fets de la tardor de 2017. Identifica que la sedició “era alguna cosa més que un delicte contra l’ordre públic”, constata que “qui promou per la força o fora de les vies legals l’incompliment de les lleis o les resolucions judicials no es limita a pertorbar l’ordre públic ” i afegeix que “els qui mobilitzen milers de persones en la il·lusionada creença que exerciran l’imaginari dret a decidir estan minant, sense cap mena de dubte, les bases constitucionals que defineixen la convivència”. Per tant, entén que l’actual delicte de desordres públics “desenfoca el problema” i que ha de castigar “no només els actes contraris a la pau pública”, sinó “el desenvolupament d’una mobilització tumultuària cridada a impedir l’exercici democràtic de l’autoritat de l’Estat”.
La sentència posa el focus en els efectes de la derogació de la sedició i és prou clara perquè afirma que la reforma “deixaria impune processos secessionistes sense violència”. En aquest sentit adverteix que la nova regulació deixa “escletxes de tipicitat” a l’hora de tractar esdeveniments com els de la tardor del 2017 a Catalunya. Els magistrats de la Sala interpreten que, arran de la reforma, aquells fets podrien quedar al marge del dret penal. “Existeix un espai entremig que pot allotjar en el futur conductes greument atemptatòries al sistema constitucional [...] que si no impliquessin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses quedarien impunes”.
Seguint aquest fil argumental, Marchena considera que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart sí que van cometre el delicte de desordres públics previst al Codi Penal perquè “van cometre actes concrets de violència i intimidació sobre les persones i les coses”. En recorda el paper que van tenir durant la manifestació organitzada a la seu de la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat el 20 de setembre de 2017 contra el registre ordenat per la justícia. La resolució parla de “l’alteració de la pau pública i l’existència d’actes intimidatoris com a conseqüència de la concentració de 40.000 persones que protestaven per la presència d’agents de la Guàrdia Civil”, subratlla que els cotxes policials “van quedar destrossats” i narra els problemes que va tenir la secretària judicial per sortir de l’edifici de la Generalitat. I per això, com que segons el seu punt de vista hi van concórrer violència i intimidació per part dels Jordis, sí que se’ls pot convertir la sedició en desordres públics.
No a la malversació atenuada
El tribunal allarga l’argumentació, es torna a alinear amb Llarena i explica per què el referèndum de l’1 d’octubre s’ha de perseguir sota els preceptes de la malversació greu i no l’atenuada, que implicaria la supressió de la presó i la rebaixa de les penes d’inhabilitació segons el nou Codi Penal. En aquest sentit, s’assenyala que Junqueras, Romeva, Rull i Bassa no es poden beneficiar del delicte atenuat perquè “mai es podrà entendre que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre”. I subratlla que l’article 432 del CP “inclou en la tipicitat tant a qui s’apropia d’aquests fons com a qui, infringint el seu deure lleial a l’administració, decideix donar-los una finalitat inequívocament il·legal”.
A mode de conclusió, segons el seu punts de vista, els condemnats amb responsabilitats econòmiques en l’organització del referèndum no es poden aferrar al redactat de l’article que preveu menys càstig si es demostra l’ús de fons públics per a una finalitat diferent a la prevista. “No es tracta d’una decisió en la qual les quantitats pressupostades per a una finalitat es destinin a una altra finalitat encaixable en l’ordinària prestació dels serveis públics que justifiquen l’activitat administrativa” escriu el tribunal, que afegeix que “el que es va acordar pels condemnats va ser la seva adscripció a una activitat delictiva”. O sigui que els diners del referèndum es van destinar a una acció prohibida, perseguible i suspesa per la justícia. Amb tot, la Sala recorda que el tribunal sentenciador ja va acreditar que “els fons públics posats al servei del finançament del referèndum il·legal era un clar exemple paradigmàtic del desviament de fons pressupostaris per a l’exercici d’un activitat il·legal".