La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem ha confirmat la interlocutòria de processament del jutge Pablo Llarena contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig en desestimar els recursos presentats per les defenses, que reclamaven, entre d’altres, que s'anul·lés l'acció judicial i s’apliqués la malversació atenuada. Era l’última carta que tenien els exiliats per modificar el processament per desobediència i malversació greu dictat per Llarena arran de la reforma del Codi Penal. Això pot comportar penes de fins a 12 anys de presó. En línies generals, apel·lació considera que la reforma penal que va eliminar la sedició i modificar la malversació "no desdibuixa l’escenari de la causa del procés" perquè, segons escriuen, “no s’han modificat les raons del processament”.
No veu malversació lleu
D’aquesta manera, el tribunal ratifica la decisió de Llarena de processar Puigdemont i Comín per desobediència i malversació greu; Ponsatí per desobediència i Puig tan sols per malversació greu. En una interlocutòria de 132 pàgines, llença per terra tots els arguments dels lletrats, reitera explicacions d’anteriors interlocutòries i insisteix que la reforma del delicte de malversació projectada al nou Codi Penal no altera en cap cas el processament per aquest delicte. Segons el seu punt de vista, no correspon cap conversió a la malversació atenuada, en vista del que va sentenciar el tribunal penal. “No l’altera la menció de l’ànim de lucre que consta en la nova redacció, així com no correspon incloure els fets en els nous subtipus atenuats” que s’han fixat a la reforma del Codi Penal. Així doncs, el Suprem avala les tesis de Llarena, que va concloure que la malversació de l’1 d’octubre tenia ànim de lucre i que, en aquest cas, no hi ha lloc per a possibles atenuants dels delictes, tal com planteja la reforma del Codi Penal, que preveu penes més baixes si no hi ha enriquiment personal o de tercers.
Aval a l'ordre de detenció nacional
Amb tot, el tribunal avala que Llarena mantingui l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont perquè considera que si l’expresident no té una “postura col·laborativa amb la Justícia” li correspon “assumir les conseqüències que l’incompliment de la compareixença comporta”. En aquest sentit, apunten, “les ordres de detenció no suposen una actuació arbitrària de l’instructor”. A més, tal com s’havien dictaminat en anteriors textos del Suprem, la sala d’apel·lacions manté que el Suprem és el competent per processar-los, assegura que Pablo Llarena no ha tingut falta d’imparcialitat al llarg procediment i que no s’ha vulnerat la immunitat parlamentària pels eurodiputats. Al seu entendre, els exiliats van adquirir la condició d’immunitat després "d'haver-se incoat ja el procediment penal per fets no relacionats amb aquelles funcions". De la mateixa manera, els tres magistrats d’apel·lació també neguen que les ordres de detenció pretenguin restringir el dret a representació política i rebutja les peticions dels exiliats de reclamar un altre suplicatori al Parlament Europeu.
Descarta els desordres públics
En la llista d’arguments, la sala, formada per Vicente Magro, Susana Polo i Eduardo Porres, també desestima l’intent de Vox de convertir el processament per desobediència en desordres públics adduint que “els elements dels dos tipus penals són diferents” i que “la interlocutòria recorreguda l’ubica de forma més encertada en la desobediència”. “Els encausats van desplegar o impulsar una desobediència civil i una insurrecció institucional orientada a alterar l’ordre constitucional, sense cap crida a la violència, no uns desordres públics per mitjà de la violència”, sentencien els tres jutges encarregats d’avalar el processament de Llarena. En aquest punt, recorden que el tribunal sentenciador liderat per Manuel Marchena ja havia resolt aquesta qüestió en la interlocutòria del febrer en la qual rebutjava incloure el delicte de desordres públics contra els condemnats per l’1 d’octubre. També va concloure que era desobediència.