El Tribunal Suprem no ha aclarit avui si ha donat autorització o no a cap operació d'espionatge per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a independentistes catalans. Fonts de l’alt tribunal espanyol han recordat que aquest tipus d'operacions estan regulades per la Llei 11/2002 i la Llei orgànica 2/2002 que estableixen que les operacions d'escolta han d'estar acotades en el temps i pel que fa a les persones afectades i que, per tant, no poden ser genèriques, segons informa l’ACN. En aquestes peticions per escrit, el CNI ha de detallar els objectius de la intercepció de les comunicacions i els fets que la justifiquen. El magistrat que s'encarrega de donar o no les autoritzacions és actualment Pablo Lucas, considerat com a progressista. El CNI, que depèn del Ministeri d’Interior, ha declinat també per ara fer cap comentari sobre el CatalanGate.

El Suprem ha denegat qualsevol mena d'informació sobre el conjunt de peticions que autoritza o no, i assegura també que no és possible obtenir-les a través d'una petició formal d'informació. Això sí, recorden que les operacions que pot autoritzar el magistrat del Suprem han d'emmarcar-se en les condicions i requisits que estableixen les dues lleis que regeixen l'activitat del CNI.

Regulat

La Llei 11/2002, reguladora del CNI, estableix a l'article 2.2 que les activitats del CNI han de tenir un "control judicial previ" segons el que estableix la Llei orgànica 2/2002, que diu que el director del CNI haurà de sol·licitar "al magistrat del Tribunal Suprem competent" una "autorització per a l'adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions". La llei estableix també que en aquesta sol·licitud, que ha de ser per escrit, el CNI ha d'especificar "les mesures que se sol·liciten", els "fets que justifiquen la sol·licitud, finalitats que la motiven i raons que aconsellen l'adopció de les mesures sol·licitades".

La nova directora del CNI, Paz Esteban López, va assumir el càrrec el febrer de 2020, quan l’espionatge amb Pegasus era actiu contra alguns dels 65 polítics i activistes independentistes catalans, segons la informació  publicada aquest dilluns per The New Yorker i El País.

No genèric

També, segons l'article 1 de la Llei orgànica 2/2002 reguladora del control judicial del CNI, la petició ha d'incloure la "identificació de la persona o persones afectades", i la "durada de les mesures, que no podrà excedir de 24 hores en el cas d'afecció a la inviolabilitat del domicili i de tres mesos per a la intervenció de les comunicacions postals, telegràfiques, telefòniques o de qualsevol altra mena". Aquest període de tres mesos "és prorrogable per successius períodes iguals en cas de necessitat". Un cop rebuda la petició, el magistrat ha d'acordar amb una resolució motivada la concessió o no de l'autorització, i el director del CNI ha d'ordenar "la immediata destrucció del material relatiu a totes les informacions que s'hagin obtingut amb l'autorització, però que no guardin relació amb l'objecte o finalitats d'aquesta".

L’independentisme català, amb el president Carles Puigdemont, ha denunciat obertament avui que l’espionatge va ser aprovat pel govern  socialista de Pedro Sánchez i abans, del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant. Els afectats presentaran querelles en cada un dels sis països, on han patit aquesta intromissió a la seva intimitat. Per la seva part, el jutge de Barcelona que investiga si  es va espiar els republicans Roger Torrent i Ernest Maragall  a través de Pegasus encara espera una resposta d'Israel i d'Irlanda.

Actualment, el magistrat del Suprem que s'encarrega de donar o no aquestes autoritzacions és Pablo Lucas, magistrat considerat del sector progressista que segons informacions periodístiques és una persona pròxima a l'exvicepresidenta del govern Carmen Calvo i seria el candidat que el PSOE pretén com a futur president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes.