Cop de porta judicial a la llei d'amnistia. La sala penal del Tribunal Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, ha resolt que no aplica l'amnistia a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que va condemnar per l'1-O i, per tant, els manté la inhabilitació a càrrec públic fins al 2031, segons ha informat el tribunal aquest dilluns. El tribunal sosté que el delicte de malversació no es pot amnistiar perquè en el referèndum "va haver-hi enriquiment personal de caràcter patrimonial", fet exclòs a la norma de l'oblit penal, i també perquè —segons el Suprem— en l'1-O "es va afectar potencialment els interessos financers de la Unió Europea". L'alt tribunal espanyol també proposa a la Fiscalia i a les parts si ha de consultar al Tribunal Constitucional si l'amnistia del delicte de desobediència és constitucional.
Així ho ha resolt la sala, formada pels magistrats Manuel Marchena —ponent de la resolució—, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo. Això no obstant, la magistrada Ana Ferrer ha fet un vot particular perquè considera que cal amnistiar la malversació de l'1-O i també demana que es consulti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El posicionament de l'alt tribunal espanyol és el mateix que van defensar els quatre fiscals del Suprem de l'1-O, desacreditats per la Junta de Fiscals i el decret del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.
Per què exclou la malversació?
El Suprem raona que “el que determina l'exclusió del delicte de malversació de cabals públics de l'àmbit aplicatiu de la llei d'amnistia és la impossibilitat d'entendre que els condemnats per aplicar fons públics -no els propis- a les despeses del procés no van obtenir cap benefici personal de caràcter patrimonial”. Hi afegeix: “Al nostre judici, qui dilapida els fons públics que ha d'administrar amb lleialtat i els dedica a finançar el procés independentista obté l'inqüestionable benefici personal que es deriva de no aportar diners procedents del seu peculi. Un projecte, en suma, que per a la resta dels ciutadans que van voler contribuir a fer-lo realitat i van sumar grans o modestes quantitats, sí que va representar, per descomptat, un desemborsament que va afectar el seu patrimoni.” El Suprem retreu al govern espanyol que no hagi fet cas de les recomanacions del Consell d’Europa perquè vinculés “en el delicte de malversació la responsabilitat penal a l'existència de pèrdues reals i quantificades per al pressupost o els actius de l'Estat (com sosté que va passar l'1-O), no a l'existència d'un benefici personal de caràcter patrimonial.”
En aquest sentit, el tribunal conclou: “Associar el propòsit d'enriquiment -en això consisteix l'ànim de lucre- a la concurrència d'un acte de sostracció o d'apoderament en benefici personal de l'autor no és, per descomptat, coherent amb la jurisprudència d'aquesta sala ni, per descomptat, amb el tractament dogmàtic del delicte de malversació de cabals públics.”
Per contra, la magistrada Ana Ferrer manifesta, en el vot particular, que la llei d'amnistia diu clarament que inclou la malversació per organitzar l'1-O, tal com els va condemnar ella i els seus companys magistrats del Suprem. I, hi afegeix: "Assimilar ara el desviament de fons a la persecució d'un objectiu polític il·lícit, amb l'ànim d'obtenir un benefici particular econòmicament avaluable, resulta la incorporació d'un matís nou, alhora que perillós, quan retorça els perfils de l'ànim de lucre, en una sort d'inversió metodològica que havent de partir dels pressupostos de la llei que ens correspon ara aplicar, acaba redefinint un element de tipicitat.”
La desconnexió "de pocs segons" de l'Estat espanyol arriba a la UE
En la resolució, els magistrats destaquen el "cridaner contrast entre la protecció reforçada que la Unió Europea atribueix al delicte de malversació de cabals públics i la lenitat del legislador espanyol que no ha dubtat a perdonar greus delictes, així com les conseqüències econòmiques que dels quals s'han derivat". La resolució cita la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra la corrupció, actualment en tràmit, que prohibeix l'indult o l'amnistia del delicte de malversació i el tribunal declara que en aquest context "és especialment difícil conciliar l'esforç de la Unió Europea per eliminar marges d'impunitat per als malversadors amb la voluntat del legislador espanyol de dispensar un tractament excepcional i personalitzat a uns delictes d'especial gravetat, pel simple fet d'haver estat comesos per uns responsables polítics concrets i en una determinada franja històrica que comprèn des del dia 1 de novembre de l'any 2011 fins al dia 13 del mateix mes de l'any 2023".
A més de l'exclusió de l'amnistia per "l'existència d'un benefici personal de caràcter patrimonial" en els polítics catalans condemnats, el Suprem considera que "es van afectar potencialment els interessos financers de la Unió Europea. I sosté: "No és difícil aventurar que la ruptura de la integritat territorial d'Europa —aquesta desconnexió va existir, encara que durés només uns pocs segons— va suposar un greu perill d'afectació dels interessos financers als quals es refereix l'art. 2.e) de la Llei d'Amnistia". I hi afegeix que: "Són més que evidents les conseqüències que per al pressupost de la Unió Europea —format entre altres aportacions per una proporció de la renda nacional bruta de cada país, en funció del seu nivell de riquesa, i un percentatge sobre la recaptació de l'IVA de cada Estat— podia arribar a representar la descomposició territorial d'Espanya i la consegüent ruptura dels límits territorials i polítics de la Unió."
En la resolució, l'alt tribunal espanyol descarta fer una consulta al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) perquè sosté que "és correcte" el que inclou la llei de no amnistiar els fets que afectin els interessos financers de la UE i hi afegeix: "A més, manca de sentit promoure un dubte prejudicial sobre la interpretació d'una qüestió fàctica, no jurídica, relacionada amb la inferència a la qual arribem sobre els efectes que per al pressupost comunitari tindria la creació d'un Estat independent que trenqués les actuals fronteres de la Unió Europea."
Afectacions als casos del TSJC i instrucció 13
Aquesta resolució del Suprem pot afectar altres causes pendents de jutjar per l'1-O, com és el cas dels republicans Josep Lluís Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, a qui la Fiscalia ha demanat que se'ls apliqui l'amnistia, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de resoldre ara si els extingeix tota responsabilitat penal. També hi ha pendent la causa de la trentena d'excàrrecs i empresaris processats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Crítiques d'ERC als jutges
Esquerra ja ha reaccionat a la resolució de l'alt tribunal espanyol. La portaveu d'ERC, Raquel Sans, ha assegurat que "no és cap sorpresa el torpedinatge del poder judicial". I també s'ha referit als àudios difosos del jutge Joaquín Aguirre: "Hi ha àudios que fins i tot expliquen aquestes converses internes. El poc respecte que tenen per la ciutadania, per les lleis aquells que les han d'aplicar" i ha insistit que l'amnistia està vigent i el poder judicial hi pot posar totes les dificultats que vulguin, però és una llei que hauran d'acabar aplicant".
Ordres de detenció vigents
Precisament, aquest dilluns el jutge instructor de l'1-O al Suprem, Pablo Llarena, també ha informat que no aplica l'amnistia i manté les ordres de detenció del president a l'exili Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig perquè també comparteix que la malversació de l'1-O no es pot amnistiar. I, aprova l'aplicació de l'amnistia a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, pel delicte de desobediència, però també proposa a les parts personades si ha de fer una consulta al Tribunal Constitucional per aquest delicte. El mateix que proposa la sala penal del Suprem per als líders de Junt si ERC condemnats per l'1-O.
Crítica pel "ritme alt de velocitat"
En la resolució, la sala penal del Suprem critica "el ritme alt de velocitat" amb la qual s'ha aprovat la norma de l'oblit penal, acordada pel PSOE amb Junts i ERC. I manifesta: "La precipitació amb la qual aquest text legal ha vist la llum, reflectida entre altres aspectes en la visible distància entre la redacció inicial i la que, finalment, ha estat publicada, contribueix de manera decisiva a dificultar la labor interpretativa", i posa d'exemple l'informe de la Comissió de Venècia.
Així, el Tribunal Suprem manté les inhabilitacions pel delicte de malversació: Oriol Junqueras fins al 17 de juliol de 2031; Raül Romeva i Jordi Turull fins al 5 de juliol de 2030, i Dolors Bassa fins al 10 d'octubre de 2031.