El Tribunal Suprem investigarà si el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va cometre un delicte de revelació de secrets sobre la investigació de presumpte frau fiscal d’Alberto González Amador. La Sala Penal de l’Alt Tribunal acull així per unanimitat la petició tant de la parella d’Isabel Díaz Ayuso com del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que acusen el fiscal de l’Estat d’haver revelat informació privada amb el comunicat que va difondre per aclarir que va ser González Amador (i no al revés) qui va oferir un pacte a la Fiscalia i qui va admetre el frau a Hisenda per no entrar a la presó. Ara, el Suprem reconeix que, de la transcripció de la nota controvertida, es dedueix que, “aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets”, però argumenta que, de la instrucció del TSJM, sí que “es desprèn que hores abans de la nota de premsa, els correus entre el fiscal del cas i el lletrat del particular van ser revelats” quan estaven “en poder” del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial. I aquí el Suprem aprecia un “perjudici derivat de les revelacions”. Fonts de la Fiscalia General de l’Estat van deixar clar fa dies que García Ortiz no dimitiria en cas de ser imputat per aquesta causa, com ha acabat passant, ja que consideren que des del Ministeri Públic no s’ha comès cap delicte. És el primer cop a la història que el Suprem imputa un fiscal general de l’Estat.
En una providència de 21 pàgines, l’Alt Tribunal esgrimeix que la “qüestió primordial” és determinar si la “conducta atribuïda pels querellants” i pot subsumir-se en el delicte que castiga “l’autoritat o funcionari públic que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats”. A més, el Suprem investigarà la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, que suposadament va enviar a García Ortiz dades per elaborar la nota de premsa. No és aforada, però la Sala defensa que “ambdós comportaments guarden una connexió indiscernible que impedeix la incoació de causes separades”. L’instructor de la causa serà Ángel Luis Hurtado i la Sala estarà presidida per Manuel Marchena i estarà formada per Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Carmen Lamela i Susana Polo, que serà la ponent.
Tot plegat es remunta a la querella que va presentar Alberto González Amador el passat mes d’abril contra María Pilar Rodríguez Fernández (fiscal en cap de la Fiscalia de Madrid) i Julián Salto Torres (fiscal de la secció de Delictes Econòmics de la mateixa Fiscalia). Posteriorment, el juny, el Álvaro García Ortiz va assumir tota la responsabilitat del comunicat. Abans, a principis de maig, quan el TSJ de Madrid va admetre la querella a tràmit, va argumentar que calia “investigar-se el veritable abast dels fets relatats en la querella” per poder determinar si el Ministeri Fiscal es va “excedir” en el “dret a la informació que l’assisteix”. I va sostenir que hi ha indicis delictius: “No es pot descartar la rellevància penal dels fets descrits com a constitutius de les figures apuntades en la querella”.
El Suprem aprecia un “perjudici derivat de les revelacions”
La Sala relata que les “informacions contingudes en aquesta nota informativa ja havien estat tretes a la llum” per diferents mitjans de comunicació, especialment, el correu electrònic de l’advocat del González Amador dirigit a la Fiscalia Provincial de Madrid en el qual manifestava que, de comú acord amb el seu client, assumia la comissió de dos delictes fiscals “reconeixent íntegrament els fets”. El Suprem recorda que des del mes de juny, quan García Ortiz va enviar un escrit indicant que la difusió de la nota no s’hagués produït sense la seva autorització i sense les seves instruccions expresses i directes, es va deixar d’investigar, per exemple, “com van tenir accés els mitjans de comunicació als correus, hores abans a donar publicitat a la nota informativa, quan estaven en poder del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial”.
“La revelació del correu del dia 2 de febrer del 2024 pot tenir repercussió en el dret a la presumpció d’innocència. Es tractava d’una proposta reservada, no compatible amb la missió d’informació a l’opinió pública. Malgrat que la revelació pogués tenir eficàcia probatòria residual, això no és obstacle per apreciar, almenys en aquest moment processal, un perjudici derivat de les revelacions”, conclou la providència. Per tots aquests motius, el tribunal considera que “han d’incoar-se les oportunes diligències d’investigació, a fi de confirmar o descartar els indicis suficients de criminalitat, així com el grau de participació indiciària dels querellats” perquè, “almenys indiciàriament”, existeix una “càrrega de lesivitat que afecta el possible perjudici al dret de defensa”.
“El Ministeri Fiscal ha actuat, actua i actuarà de manera imparcial”
Just fa un mes, en el seu discurs durant l’Obertura de l’Any Judicial, Álvaro García Ortiz va voler enviar un missatge deixant clar que el Ministeri Fiscal “ha actuat, actua i actuarà, perquè així ho ha de fer, de manera imparcial i sotmès exclusivament a l’imperi de la llei” i “exerceix les seves funcions amb professionalitat, responsabilitat, lleialtat i escrupolós respecte a la Constitució i a les lleis”. “No hi ha dret ni democràcia al marge de la llei, al marge de l’expressió de la voluntat del poble, a ella ens devem i a ella ens sotmetem”, va afegir.
La Fiscalia es va oposar que el Suprem investigui Álvaro García Ortiz
Just fa una setmana, la Fiscalia del Tribunal Suprem va mostrar la seva oposició que l’Alt Tribunal investigui el fiscal general de l’Estat. En un informe de 45 pàgines, l’argument principal de la tinenta fiscal del Suprem i número dos de García Ortiz, María Ángeles Sánchez Conde, era clar: “Els correus electrònics intercanviats per l’investigat amb la Secció de Delictes Econòmics i amb el fiscal encarregat de l’assumpte circulaven per les redaccions de diferents mitjans de comunicació abans que la Fiscalia difongués la nota de premsa”. La fiscal va argumentar que les “falsedats” de l’entorn d’Ayuso van fer “imprescindible” la difusió d’un comunicat institucional per proporcionar “informació veraç” a la ciutadania i “desmentir, amb fets cronològicament sistematitzats, les falòrnies publicades pels diaris El Mundo, VozPópuli i Libertad Digital, així com pel cap del Gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid”.
María Ángeles Sánchez Conde va considerar que el comunicat es va publicar en un context de “desinformació i manca de veracitat” i davant la necessitat de “defensar la imparcialitat” i “professionalitat” del Ministeri Fiscal per fer front a les “falsedats” de l’entorn d’Ayuso i a informacions que “faltaven clamorosament a la veritat”, “confonien la ciutadania” i col·locaven la Fiscalia en una situació de “greu desprestigi sense base probatòria”. “Es van difondre notícies clarament falses, que estaven causant un important enrenou mediàtic i confusió interessada i que comprometien la imatge de diversos fiscals en particular i de la institució en general”, reblava.