Tempesta judicial sobre Alvise Pérez. La Sala Penal del Tribunal Suprem obre dues causes penals contra l’eurodiputat i líder de Se Acabó La Fiesta perquè aprecia indicis de delictes. D’una banda, per presumptes delictes de falsedat en document privat i injúries en relació amb la difusió d’una prova de Covid falsa de l’actual president de la Generalitat i aleshores candidat del PSC, Salvador Illa, durant la campanya electoral de les eleccions catalanes del 2021. D’altra banda, per suposada estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental per haver rebut 100.000 euros per part de l’empresari Álvaro Romillo (també investigat) per a les eleccions europees del 2024. El Suprem ho relaciona amb un presumpte finançament il·legal de partits per haver rebut donacions infringint la Llei Electoral. Totes dues causes neixen arran de les exposicions raonades que han elevat dos jutges al Suprem, donat que, com a europarlamentari, Alvise Pérez és aforat. En el primer cas, l’instructor serà Javier Hernández i en el segon, Julián Sánchez Melgar. Així mateix, el Suprem ha decidit arxivar la causa contra Alvise Pérez per suposats desordres públics en les protestes contra l’amnistia davant de la seu del PSOE al carrer Ferraz el novembre del 2023.
Falsedat en document privat i injúries per la difusió d’una prova falsa de Covid de Salvador Illa
Sobre la primera causa, la Sala Penal argüeix que l’exposició raonada del Jutjat d’Instrucció número 33 de Barcelona aporta “múltiples indicis fundats” en suport de la imputació. De fet, reconeix que els que enumera la Fiscalia al seu informe són suficients per constatar-ho: per exemple, l’acreditació del gerent de l’Hospital Quironsalud Barcelona sobre la falsedat de l’informe mèdic relatiu a Salvador Illa o el perjudici manifestat per Illa a la seva presa de declaració. El tribunal considera que els fets podrien encaixar en els delictes de falsedat en document privat i injúries. En el primer cas, per “simular un document de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat” o “alterar un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter essencial”. En el segon cas, per difondre amb “coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat” fets que “lesionen greument la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama”.
Què va passar? Es tracta d’un tuit que va publicar Alvise Pérez l’11 de febrer del 2021 durant al debat electoral a La Sexta entre els candidats al 14F: “Hola, Salvador Illa. Entre la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal o demostrar que un ministre i candidat autonòmic del meu país menteix... la segona”, va tuitar. I va acompanyar el text amb la fotografia d’un document que “simulava un informe clínic” datat el 6 de febrer elaborat al centre Health Diagnosis (laboratori de l’Hospital Quirónsalud Barcelona) en el qual es feia constar el resultat positiu d’una suposada prova de detecció de Covid-19 mitjançant PCR a Salvador Illa. “Document totalment fals que, segons el fiscal, hauria confeccionat Alvise Pérez amb ànim de perjudicar Illa i el PSC en el marc de la campanya electoral”, assenyala la interlocutòria.
📝 El jutge imputa el tuitaire que va publicar una PCR falsa de Salvador Illa
Estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental per un cobrament de 100.000 euros
En el segon cas, la Sala Penal al·ludeix a una “elusió dels deures de comptabilitat i control d’ingressos dels partits polítics” i assenyala que Álvaro Romillo hauria estat donant de Se Acabó La Fiesta (SALF) amb quantitats superiors a les permeses. A més, el tribunal admet la personació del PSOE com a acusació popular si paga una fiança de 15.000 euros. Segons l’exposició raonada de l’Audiència Nacional, Romillo va denunciar que el juliol del 2023 Alvise Pérez va contactar amb ell per a la creació d’una Wallet per tal que terceres persones interessades poguessin “realitzar aportacions i finançar de manera econòmica i encriptada ‘esquirols’ que poguessin aportar documents i informació que puguin ser fetes servir mediàticament i judicialment contra la corrupció”.
Posteriorment, l’abril del 2024, ambdós van ampliar la seva relació per “poder finançar amb seguretat i folgança” la campanya electoral de SALF “sense persecució estatal” i d’una manera que “no requereixin ser controlats” pel Tribunal de Comptes. Fruit d’aquesta relació, van crear una Wallet que els va permetre recollir fons per al finançament de la campanya. El 27 de maig del 2024, l’empresari va proposar a Alvise l’avançament de 100.000 euros per al partit SALF per a les eleccions al Parlament Europeu. En l’exposició raonada, es transcriuen les converses de WhatsApp i Signal en les quals ambdós “concreten el finançament de SALF en la manera pactada, aliena al control del Tribunal de Comptes”. Alvise Pérez va admetre que va cobrar els 100.000 euros en metàl·lic de donació, però va sostenir que va ser “com a autònom” i “sense factura”.
📝 El jutge demana al Tribunal Suprem que investigui Alvise Pérez per finançament il·legal
Arxivada la causa per desordres públics en les protestes contra l’amnistia
En una altra interlocutòria, la Sala Penal ha acordat no obrir causa contra Alvise Pérez per un presumpte delicte de desordres públics durant les protestes per la llei d’amnistia el novembre del 2023 davant de la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. El Suprem conclou que l’exposició raonada que va enviar el Jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid no conté els “elements necessaris i suficients” per obrir una causa penal, sinó que es limita a assenyalar que “existeixen indicis de culpabilitat que han provocat l’admissió de la denúncia”, sense fer una “mínima descripció fàctica dels fets que s’atribueixen a l’aforat, ni dels indicis que ofereixen suport a investigar-lo”. A més, l’exposició raonada inclou una còpia de les diligències practicades amb diferents descàrregues de continguts del canal de Telegram d’Alvise Pérez, però “sense especificar que l’actuació que es reputa com aparentment delictiva, que no delimita temporalment, s’hauria desenvolupat per aquest mitjà, ni, si és el cas, quin o quins missatges serien indiciàriament rellevants”.
Així mateix, la Sala Penal contesta a la Fiscalia, que donava suport a l’obertura d’una causa penal, que el seu escrit “no supleix tal dèficit als efectes de poder considerar el seu informe com a denúncia eficaç”. Això sí, reconeix que és “una mica més explícita”, ja que delimita els fets a un seguit de publicacions difoses entre el 5 i 7 de novembre “incitant públicament a cometre desordres públics, a dur a terme accions que poguessin ser qualificades d’atemptat i resistència contra les Forces i Cossos de Seguretat i a elaborar i fer servir substàncies que podrien ocasionar un gran perjudici contra la salut de les persones”. Tanmateix, el Ministeri Fiscal “no significa quines comunicacions de les produïdes en tal lapse temporal considera rellevants als efectes als quals dona suport, a tall d’acotament fàctic dels fets”.
📝 Un jutge demana al Suprem que investigui Alvise Pérez per les protestes de Ferraz de l’any passat