Un reconeixement, tot i que tardà. El Tribunal Suprem ha donat la raó als 33 jutges que van signar el manifest jurídic pel dret a decidir el 2014 enfront de l’Agència de Protecció de Dades espanyola. L’agència no va investigar la denúncia dels jutges catalans per la vulneració dels seus drets, quan la seva imatge va sortir al diari La Razón, i la foto d’una vintena d’ells havia estat extreta del seu DNI, és a dir usant fonts policials. Ara, el Suprem ha anul·lat la sentència de l’Audiència Nacional del 2022, que donava per bo l’arxivament de l’expedient instat davant de l’Agència de Protecció de Dades, i ha ordenat a l'agència que realitzi "noves diligències útils i eficaç per aclarir els fets de la denúncia, inclòs l'elaboració de la nota policial".  Així ho ha informat el seu advocat, Pep Cruanyes, aquest dimarts. "L’Agència havia arxivat la denúncia dels jutges amb arguments absolutament injustificables com ara que no tenia competència sobre la policia", ha afirmat Cruanyes.

Inicialment, es va denunciar per la via penal, i el jutjat de Barcelona ho va arxivar perquè no va trobar al filtrador, tot i que alguns agents van admetre la confecció de l’informe sobre els jutges, i després van demanar l’empara de l’agència, que tampoc van trobar, el 2019. Ara, el Suprem ha donat la raó als 15 jutges i magistrats que han litigat fins al final.

L'Estat, condemnat

Precisament, l’Estat espanyol no va presentar recurs contra la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), difosa el juny passat, en la qual el condemna per haver vulnerat el dret a la intimitat d'almenys 20 dels 33 jutges i magistrats catalans que es van pronunciar a favor del dret a decidir, el 2014, i la seva foto del DNI es va publicar al diari La Razón, sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes. De la trentena de signataris, uns 20 jutges van portar el seu cas al tribunal perquè eren els que s’evidenciava que la seva imatge s’havia extret de la base de dades policials. El TEDH afirma que l’Estat espanyol va vulnerar la protecció al dret a la intimitat dels jutges, però no el de la seva llibertat d’expressió. En concret, el TEDH condemna l’Estat espanyol a indemnitzar a cada un dels vint demandants amb 4.200 euros en concepte de danys morals i 3.993 per despeses i costes. El govern espanyol del PSOE va començar a pagar als jutges el novembre passat, assumint una irregularitat del govern del PP, i emmarcat en l'Operació Catalunya.

Investigació mínima

En la sentència de la secció 3a de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, es fa referència a aquesta resolució del TEDH, del 28 de juny del 2022, apuntada en el recurs per l’advocat dels jutges, i sosté que tal com indica el tribunal de drets humans “no es pot sostenir que la resolució d’arxivament de l’Agència de Protecció de Dades i la no incorporació d’un expedient sancionador es trobi degudament justificada, quan no s’han realitzat diligències eficaces i útils per a l’esclariment de la totalitat dels fets objecte de denúncia per infracció de la Llei de Protecció de Dades”.

Ideologia dels jutges

El Suprem precisa que l’Agència de Protecció de Dades no ha investigat res de l’informe policial, anomenat nota interna, en la qual figuren les dades personals dels recurrents, jutges i magistrats en exercici, la seva data de naixement, el domicili, la destinació judicial, la pertinença a associació judicial i en certs casos, “es fa referència a la seva participació en certes activitats o moviments socials, i inclús les seves opinions polítiques”, és a dir la seva ideologia o pensament, informes proscrits en els cossos policials.

 

A la foto principal, una imatge de la Diada de 2023, a Barcelona. / Foto: Irene Vilà Capafons