Disputa resolta. La sala penal del Tribunal Suprem ha assignat a l’Audiència Nacional i no a la Fiscalia Europea la competència per investigar el cas Koldo, sobre les presumptes irregularitats en l'adjudicació de contractes de mascaretes en diferents administracions públiques durant la pandèmia, segons la resolució difosa pel tribunal aquest divendres. El Suprem resol així la qüestió de competència positiva plantejada pel titular del jutjat Central d’Instrucció 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, i conclou que la Fiscalia Europea no és competent per investigar els fets perquè “no afecten els interessos financers de la Unió Europea”. En la resolució, l’alt tribunal espanyol ha acordat que en aquest moment ha de ser el jutge Moreno el competent per investigar els fets, inclosos els contractes adjudicats pels Serveis de Salut balear i canari objecte del procediment de la Fiscalia Europea, i que aquesta mantingui la seva competència sobre aquests expedients exclusivament a la determinació de la possible comissió d'un delicte contra els interessos financers de la Unió Europea.
El tribunal —format pels magistrats Manuel Marchena, president, Juan Ramón Berdugo i Ángel Luis Hurtado— afirma que només es podria atribuir la competència a la Fiscalia Europea si els delictes investigats en l'Audiència Nacional estiguessin indissociablement vinculats amb el delicte que és competència en la Fiscalia Europea, fet que —segons el tribunal— no es produeix en aquest cas; i, per això, manté que el jutge Moreno continuï i lideri la instrucció del cas Koldo.
S'investiga si hi ha una organització criminal a l'estat espanyol
La Fiscalia Anticorrupció ja es va mostrar contrària al fet que la Fiscalia Europea assumís tota la investigació que afecta Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos, i altres investigats per presumptes comissions en adjudicacions públiques. El fiscal Luis Pastor apostava perquè l’Audiència Nacional mantingui la competència del cas respecte a tots els delictes i que la Fiscalia Europea es limiti a investigar “exclusivament” si hi va haver delicte contra els interessos financers de la Unió Europea. La Fiscalia del Tribunal Suprem també compartia aquest criteri. Finalment, això és el que ha acordat el Tribunal Suprem.
En la resolució, l'alt tribunal espanyol explica que de l'actuat fins al moment, el que s'investiga en aquestes actuacions “és la possible existència d'una organització criminal destinada a obtenir de manera irregular adjudicacions de contractes de material sanitari en diferents administracions públiques nacionals, amb o a través de la intervenció o mediació de càrrecs públics de tals administracions, que s'haurien enriquit amb la seva actuació, com ho haurien fet els membres d'aquella organització —possibles delictes de suborn, tràfic d'influències i organització criminal—. Els uns i els altres, presumptament, haurien tractat d'ocultar els guanys obtinguts a través de diverses operacions financeres també objecte d'investigació, amb possibles delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública”.
En concret, detalla que, “sense perjudici del que finalment pogués resultar de la investigació, les adjudicacions presumptament irregulars a Ports de l'Estat —per 20 milions d'euros— i a la Secretaria d'Estat de Seguretat —per 3.479.355 euros— van poder ser finançades íntegrament per fons nacionals. Mentre que dels 12.500.000 d'euros corresponents a l'adjudicació d'ADIF, 10.868.867,47 euros correspondrien a fons nacionals i 1.631.132,53 euros a fons de la Unió”.
Més eficàcia a l'Audiència Nacional
Hi afegeix que la instrucció que realitza el jutge Ismael Moreno "es troba en un estat avançat i donada la seva evident complexitat el canvi de competència podria minvar el seu ritme i eficàcia". A més, el tribunal "no adverteix que la Fiscalia Europea estigui en una millor posició per assumir la investigació" per comptar amb una major especialitat o millor dotació de mitjans materials i humans que l'Audiència Nacional.
Després d'analitzar el marc en el qual es va crear la Fiscalia Europea i les seves competències, l'alt tribunal espanyol assenyala que la gènesi d'aquest òrgan és la de protegir els interessos de la Unió Europea. Indica que es tracta d'un òrgan supranacional que pretén pal·liar les dificultats que els òrgans nacionals poden afrontar a l'hora de perseguir les infraccions que perjudiquen aquests interessos i que per la seva dimensió i efectes es puguin combatre millor a escala de la Unió. Es tractaria en definitiva “d'intensificar la lluita contra aquestes infraccions que poden no ser prou eficaç si s'afronta des dels Estats i, especialment, des de la fragmentació dels processos nacionals”.
El Suprem hi precisa que qualsevol interpretació que es realitzi de l'abast de la competència material de la Fiscalia Europea “ha de partir d'aquesta premissa: els delictes competència d'aquesta Fiscalia, ho seran, si existeix aquest perjudici als interessos financers de la Unió i si la millor i més eficaç persecució dels mateixos exigeix que aquella assumeixi la seva investigació i persecució”. El tribunal conclou que cap d'aquestes condicions s'adverteix en aquest moment, i per tot això, manté el cas a l'Audiència Nacional.