Nou setge a l’escola catalana. La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha ordenat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que admeti a tràmit el recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe contra una sèrie de documents publicats a la web del Departament d'Educació relatius a l'organització i gestió dels centres educatius per al curs 2022-2023, segons ha informat l'alt tribunal espanyol, aquest dijous. Els documents feien referència al tractament i ús de les llengües en el sistema educatiu. L’entitat i la Fiscalia van denunciar que aquestes instruccions no respecten el castellà com a llengua també vehicular. A la sentència, el Suprem comparteix el posicionament de l'Assemblea i el ministeri fiscal, i malgrat que ordena al TSJC que resolgui el fons del recurs, ja avança que la llengua castellana és apartada en aquestes instruccions de funcionament dels centres educatius.
El TSJC va inadmetre els recursos en assegurar que eren documents no recurribles perquè no tenien naturalesa normativa ni innovadora, però el Suprem ara el corregeix, malgrat que són instruccions d'Educació del curs passat. “Avancen sobre la regulació legal de l'ús de les llengües en l'ensenyament i, per tant, apunten una virtualitat normativa que s'imposa a un ampli àmbit de subjectes, no limitat a la relació educativa en sentit estricte, sinó més extens”, raona l’alt tribunal espanyol.
El català, als tribunals
L'educació en català continua qüestionada als tribunals. Actualment, el Tribunal Constitucional (TC) analitza la nova llei i el decret que el Parlament i el Govern van aprovar per blindar la llengua catalana a l'escola, segons els governants. Precisament, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua han denunciat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) la vulneració dels seus drets perquè el TC els ha exclòs del procediment, en assegurar que no són afectats, mentre que hi ha mantingut famílies i entitats espanyolistes perquè el que es debat és si la llengua castellana té prou presència a les aules a Catalunya.
L'exclusió del castellà
A la sentència, el Tribunal Suprem afirma que “no sembla, per tant, que l'actuació controvertida sigui una mera instrucció de servei o circular de consum domèstic, sinó alguna cosa més, de manera que no està justificat considerar que no és recurrible”, i hi afegeix: "El nom no fa la cosa, i sota la denominació d'instruccions de servei i circulars o altres semblants s'hi poden trobar actuacions administratives que van més enllà de la comesa merament interna i no innovadora que distingeix aquestes instruccions i circulars". Per això, el Suprem anul·la la resolució d'inadmissió i acorda retornar les actuacions a la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, a fi que es pronunciï sobre les qüestions de fons plantejades en el recurs.
El Suprem, a la resolució, recull que l'Assemblea recurrent i el ministeri fiscal van destacar en els seus escrits que en els documents impugnats hi havia “absència de qualsevol esment al castellà, que és llengua oficial també a Catalunya”, mentre que l'advocat de la Generalitat va defensar que no havia d'entendre's com a exclusió. “Els termes d'aquests documents, dels quals el ministeri fiscal ressalta la seva vocació de regir i de transcendir, no semblen cohonestar-se amb la presència juntament amb la llengua catalana de la castellana”, comparteix el Suprem, prenent part del fons del recurs i no només en la valoració jurídica dels documents.
El tribunal conclou: “Efectivament, el Departament d'Educació ha introduït, mitjançant els documents impugnats, elements diferents dels que contenen els preceptes referits i que pretenen vincular a tots els àmbits sobre els quals es projecten, els quals van més enllà del pròpiament intern de l'Administració.”
Finalment, el Suprem estableix, com a criteri general, que “les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l'àmbit intern de la mateixa Administració i continguin elements que excedeixin de la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós administratiu”.