Un tràmit enverinat. El Tribunal Suprem ha preguntat a la Fiscalia que l'informi si ha d'investigar el president Carles Puigdemont pel delicte de terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic, tal com defensa el jutge Manuel García-Castellón. El fiscal de l'Audiència Nacional ja va fer un dur informe contra el jutge i assegurava que els fets recollits en la investigació no encaixaven en el delicte de terrorisme ni per a Puigdemont, ni per a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ni les altres deu persones processades. Ara, s'hi hauran de pronunciar els fiscals del Suprem, sempre més bel·ligerants, i que van acusar per rebel·lió els líders independentistes. La Fiscalia, amb tot, és jeràrquica.
El gabinet de premsa del Tribunal Suprem ha informat aquest dilluns que per resoldre aquest cas s'ha designat ponent d'aquest assumpte al magistrat Juan Ramón Berdugo, que haurà de proposar a la sala penal del Suprem que presideix el magistrat Manuel Marchena, si escau o no la seva admissió.
Aforat
La Fiscalia s’haurà de pronunciar sobre “la competència i el contingut” de l’exposició raonada que va fer el jutge García-Castellón. El Tribunal Suprem té establert que té els diputats al Parlament Europeu, com el president Carles Puigdemont per Junts, és de la seva competència perquè té un aforament, com els diputats al Congrés dels Diputats, que són competència de l’alt tribunal espanyol. Per contra, la defensa del president Puigdemont, exercida pel penalista Gonzalo Boye, sosté que no hi ha cap norma escrita que fixi que el Suprem té aquesta competència, i que s'hauria de portar el cas als jutjats on van passar els fets, o els que fixa la llei. Així ho ha reclamat Boye al jutge Pablo Llarena per la causa del Procés, que se li ha denegat. La competència del Suprem en la causa de l’1-O és un dels motius denunciats pels líders independentistes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a més d’altres vulneracions de drets.
Lawfare
El magistrat García-Castellón va dictar la resolució d’imputació del delicte de terrorisme a Puigdemont, Rovira, i als altres encausats el 6 de novembre passat, després de tenir la causa aturada quasi quatre anys i just quan es va difondre que hi havia un acord entre el PSOE i Junts per tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez a partir de compromisos com ara aprovar la llei d’amnistia per als implicats del Procés. Junts i aquesta setmana el PSOE, han acusat el magistrat de l’Audiència Nacional de lawfare, en pronunciar-se en un altre moment clau políticament.
I és que la setmana passada ratificava els indicis de terrorisme tot i les negatives respostes d’organismes oficials. Per exemple, una agència de seguretat de la UE (EASA) va respondre al jutge que la protesta massiva del 14 d’octubre de 2019 a l’aeroport del Prat —com a resposta a la sentència del Procés— no va causar cap incident a la seguretat aèria. També es va descartar que la mort del ciutadà francès al Prat fos a causa de la manifestació.