La sala del 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes, ha acusat els presos polítics catalans de "buscar només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola" amb les recusacions que van fer de tots els magistrats de la sala que jutjarà el cas de l'1-O.

Aquesta sala especial ha rebutjat per unanimitat apartar els cinc magistrats de l'alt tribunal que jutjaran els processats, com van sol·licitar alguns d'ells, una decisió que es va saber a principis de mes, si bé avui s'ha fet pública la interlocutòria que inclou l'argumentació de la sala del 61.

Per a aquesta sala especial, totes les consideracions esgrimides pels processats són "genèriques" i "manquen de justificació" per recusar els magistrats que els jutjaran perquè "busquen només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola". "La mera constatació que cap de les consideracions dels recusants es refereix específicament als magistrats recusats és raó suficient per rebutjar-les", assenyala la sala, que precisa que el que intenten és "transmetre una imatge global de l'alt tribunal, donant a entendre que no és el fòrum idoni".

Així mateix, assegura que els càrrecs del Govern i líders d'entitats socials no seran jutjats pels seus objectius polítics, sinó pels "delictes greus" que van cometre per dur-los a terme. "Que algú busqui un objectiu polític, com és la secessió de Catalunya, no exclou que pugui cometre delictes greus per aconseguir aquesta finalitat. Aquesta causa va únicament sobre això, no sobre objectius polítics", destaquen els magistrats.

I en relació a l'argument de falta de competència del Suprem per jutjar els fets, els recorda que "trencar els llaços amb l'Estat al qual es pertany no pot mai ser caracteritzat com una cosa que s'esgota en l'àmbit català".

Per a la Sala "no és ociós afegir que la querella no va ser presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó davant el Suprem". La sala del 61 recorda als processats que és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el que regula els aforaments i que van ser els autors d'aquesta norma els qui "van ponderar els avantatges i inconvenients d'establir una regla especial de competència per als processos penals seguits contra determinats càrrecs públics".

A més, prossegueix la interlocutòria, aquesta regla de competència "sempre s'ha interpretat" com la que permet que "aquests càrrecs públics siguin jutjats per un òrgan jurisdiccional dotat d'una experiència i fortalesa particular". I afegeix que el legislador català "hauria pogut prescindir perfectament d'aquesta garantia addicional per als parlamentaris autonòmics" perquè "cap norma constitucional exigeix aquest aforament".

Els magistrats consideren també que "el simple fet d'haver participat en l'admissió a tràmit de la querella no implica, per si sol, contaminació", com argumentaven les defenses dels encausats. "No consta que els magistrats recusats fessin res més que rebre la querella, constatar que reunia les esmentades condicions requerides i passar l'assumpte a l'instructor que per torn corresponia", explica l'escrit.

Un altre dels motius de recusació dels processats va ser que tres dels jutges que formen part del tribunal del cas 1-O —Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta i Juan Ramón Berdugo— havien jutjat l'exconseller de la Presidència Francesc Homs per desobediència greu al Tribunal Constitucional en la consulta del 9-N, i "la semblança d'aquells fets amb els que aquí estan sotmesos a judici".

Un argument "molt fluix", segons el parer de la sala del 61, que interpreta que els fets que es jutjaran ara són "diferents" dels que van portar a la condemna d'Homs, encara que, "certament, la cerca de la secessió de Catalunya és el teló de fons de tots dos assumptes".