Negativa, per ara. El Tribunal Suprem ha comunicat avui al Parlament de Catalunya que rebutja la seva petició perquè aprovés una mesura cautelar de suspensió de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), del 20 de gener passat, de retirar l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà, en ser condemnat a sis mesos d’inhabilitació a càrrec públic pel TSJC per desobediència. La retirada de l’escó del cupaire es va fer realitat el 4 de febrer, amb efectes del 28 gener. Inicialment, el Parlament demanava que aturés la retirada fins que la secció penal del Suprem confirmi o no el càstig a Juvillà per no retirar uns llaços grocs. Ara, el tribunal haurà de resoldre en sentència si l'actuació de la junta electoral va ser ajustada o no. Precisament, la CUP va anunciar, dissabte passat, que faria efectiva la substitució de Juvillà per Nogay Ndiaye, quan el Suprem resolgués les cautelars del Parlament.
El febrer passat, la secció quarta de la sala del contenciós administratiu del Suprem ja va desestimar la mesura cautelar que va demanar la defensa del diputat de la CUP per deixar en suspens la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar-li l'escó, en els acords de la Junta del 20 i 27 de gener, que retirava l'escó a Pau Juvillà, condemnat a sis mesos d'inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver retirat uns llaços grocs del seu despatx de la Paeria de Lleida quan era regidor. El Suprem recordava que l'acord de la JEC de 20 de gener va declarar que concorria en Juvillà la causa d'inelegibilitat sobrevinguda de l'article 6.2 b) de la llei electoral (LOREG), per haver estat condemnat per sentència no ferma del TSJC el desembre passat a sis mesos d'inhabilitació i a pagar 1.080 euros de multa per desobediència.
Crítica
En la resolució, el Tribunal Suprem afirma que els al·legats del Parlament “són genèrics” i li retreu que no fa cap consideració a la seva jurisprudència sobre l’aplicació de mesures cautelars i la JEC, que va fer el gener de 2020, que es refereix al president Quim Torra. I afegeix que tal com va contestar en el recurs de Juvillà, li reprodueix el que ja va dir el 2020. “No és l'acord impugnat el que priva al recurrent de la seva credencial de diputat sinó una sentència penal condemnatòria en els quals dos preceptes de la LOREG, que la seva constitucionalitat no qüestionem, atribueixen a la mateixa”
El Suprem també qualifica d’”inconsistents”, i “emmarcat en una visió benèvola d’extralimitació de l’exercici del dret de defensa”, que el Parlament qualifiqui l’actuació de la JEC “d’intempestiva, esbiaixada, indeguda i parcial”. El Tribunal insisteix que la JEC és una “administració electoral permanent” i compta entre les seves funcions la d’expedir les credencials en cas de vacant per mort, incapacitat o renúncia. I en aquest cas, es tracta -sosté- de la inelegible electoralment de forma sobrevinguda. Per tot això, considera que la mesura de la JEC vers Juvillà és correcte, “té aparença de bon dret”, i afegeix sense que prejutgi el fons del cas, que haurà de resoldre en sentència.
El Parlament, per la seva part, insistia en la mesura cautelar de suspendre la decisió de la JEC perquè no hi ha cap norma que pugui sustentar la restitució de la condició del diputat, a més de la incidència en la composició de la cambra i la presumpció d’innocència. I la JEC, per contra, va dir que si al final el Suprem considera que la seva mesura no és legal, s’anul·laria. Per ara, doncs, nou triomf de la JEC.