El Tribunal Suprem rebutjaria l'extradició del president a l'exili, Carles Puigdemont, només pel delicte de malversació, segons ha avançat El Mundo. 

El diari cita fonts properes al tribunal i posa sobre la taula dues opcions: retirar l'euroordre i renunciar, per tant, a l'extradició, o portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A tot això, Pablo Llarena no ha rebut encara la resolució del tribunal alemany, però fonts judicials apunten que el jutge instructor ja preveia aquesta resposta per part del tribunal alemany, ja que en ocasions anteriors ja havia descartat l'extradició per rebel·lió.

Tot i això, el magistrat de l'alt tribunal vol estudiar aquesta qüestió detingudament per veure quin encaix i quina resposta es pot donar a l'assumpte des de l'ordenament jurídic espanyol i si és procedent acceptar el lliurament de Puigdemont només pel delicte de malversació o realitzar un altre tipus d'actuació.

Una altra de les opcions és acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè estudiï aquesta decisió del Tribunal Regional de Schleswig-Holstein i analitzar si el procediment d'extradició s'està desenvolupant correctament, possibilitat que ja va plantejar Llarena el passat mes d'abril després conèixer una de les negatives dels jutges alemanys. Fonts jurídiques apunten que també hi ha la possibilitat de recórrer a Eurojust, organisme creat per a la coordinació i la cooperació judicial entre els membres de la Unió Europea.

Segons han informat fonts jurídiques, el magistrat del Suprem encara no té notificada la resolució del tribunal alemany i fins que no la rebi, es tradueixi al castellà i estudiï els arguments jurídics que exposen els jutges per rebutjar lliurar el president català per rebel·lió, Llarena no prendrà una decisió.

Acusacions diferents per un mateix judici

El lliurament de Puigdemont pel delicte de malversació suposaria que no podria ser jutjat pel delicte de rebel·lió, pel qual també va ser processat, mentre que el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; els seus consellers Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa; els Jordis i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ―tots ells a la presó provisional― sí que estarien asseguts al banc dels acusats per aquesta greu conducta penal en un futur judici, la data encara està pendent d'assenyalar.

Si finalment, Puigdemont és jutjat a Espanya només pel delicte de malversació, s'enfrontaria a una condemna d'un màxim de 12 anys, com preveu la legislació espanyola respecte a una pena agreujada a excedir el perjudici en més de 250.000 euros. Els últims informes de la Guàrdia Civil lliurats al jutge instructor de la causa eleven els diners públics desviats per l'organització del procés sobiranista a més de quatre milions d'euros.

No obstant això, altres fonts consultades precisen que la possibilitat d'acusar el president Puigdemont de rebel·lió encara estaria oberta, tot i que caldria esperar que compleixi la possible condemna que se li imposi per la malversació, ja que romangui a Espanya 45 dies després de quedar en llibertat, o bé a la seva tornada si decidís marxar a un altre país, segons preveu la Llei de reconeixement mutu del 2014.