El Tribunal Suprem marca distàncies entre Miguel Ángel Rodríguez (MAR) i Álvaro García Ortiz. El primer, cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, va reconèixer que va filtrar un correu que el fiscal Julián Salto va enviar a l’advocat d’Alberto González Amador. El segon, fiscal general de l’Estat, està investigat per la presumpta filtració d’un correu de l’advocat de la parella de la presidenta madrilenya en el qual reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. Com a estratègia de defensa, i davant de les “múltiples evidències testificals que contradiuen les seves constants afirmacions”, Álvaro García Ortiz va sol·licitar el bolcat del mòbil de MAR per acreditar que ell va ser el primer a difondre els correus sobre el cas. Tanmateix, el jutge Ángel Hurtado hi tanca la porta: “No s’assoleix a entendre la incidència que pugui tenir aquest correu del 12 de març, que es difon a partir de l’autorització de la persona a qui concerneix el secret [Alberto González Amador], si és per minimitzar la transcendència del de 2 de febrer, quan aquest circula a partir de l’actuació d’un tercer aliè a la confidència, qui, més que divulgar-lo, el filtra subreptíciament a la premsa, sense cap autorització del titular del secret”. “La rellevància delictiva es troba en la fallida d’aquesta confidencialitat del seu contingut, per part del filtrador”, rebla el magistrat, que també al·lega que MAR “va manifestar que no coneixia el correu litigiós”. En la mateixa interlocutòria, rebutja la petició de García Ortiz de posposar la seva declaració com investigat, que es manté el pròxim dimecres 29 de gener. El fiscal de l’Estat havia demanat posposar la data demanant una bateria de diligències que el magistrat ha descartat gairebé del tot.
Quin és cada correu? El del 12 de març el va enviar Julián Salto a l’advocat de González Amador verbalitzant que el fet que s’haguessin denunciat a altres persones no seria “obstacle per poder arribar a un acord”. Va ser el primer que va transcendir als mitjans de comunicació i va posar en marxa la maquinària de la Fiscalia per desmentir que fos la Fiscalia la que havia ofert inicialment un pacte. El correu del 2 de febrer el va enviar l’advocat de la parella d’Ayuso a la Fiscalia de Delictes Econòmics comunicant la “voluntat ferma d’assolir una conformitat penal, reconeixent íntegrament els fets”. A parer del jutge Ángel Hurtado, el fet que MAR difongués el correu del 12 de març no es pot utilitzar per “minimitzar la transcendència” de la filtració del correu inicial. I el magistrat va un pas més enllà: “Sembla raonable deduir que ha estat després de la filtració d’aquest correu del 2 de febrer, quan apareix en determinats mitjans i àmbits que a Alberto González Amador se li considera un defraudador confés, sense ser-ho, amb el mal reputacional que això comporta”, esgrimeix. De fet, la parella d’Ayuso ha obert una batalla legal contra Pedro Sánchez i diferents ministres del govern espanyol per haver-lo titllat de “delinqüent confés”.
“És cert que sobre aquella hora de difusió hi ha hagut controvèrsia”
A la mateixa providència, el magistrat reconeix que “hi ha hagut controvèrsia” sobre l’hora en la qual Miguel Ángel Rodríguez va difondre el correu del 12 de març. Ell mateix va assegurar en seu judicial que el va rebre a les nou del matí del 12 de març i el va facilitar als periodistes a les 22.21 hores del 13 de març, una vegada ja estava publicada la notícia d’El Mundo. Tanmateix, la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, que va declarar com a testimoni fa deu dies, va assegurar que a les 20.26 h del 13 de març el cap de premsa de la Fiscalia de Madrid, Íñigo Corral, li va trucar per avisar-la que un “periodista concret d’un mitjà molt important” li havia dit que el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid estava “traslladant als mitjans que la Fiscalia ha ofert un pacte a González Amador i que ha rebut ordres de no arribar a aquest pacte”. “Primer va ser un periodista i després van ser moltíssims”, va afegir.
El jutge rebutja citar Alberto González Amador com a testimoni
D’altra banda, Ángel Hurtado també descarta citar Alberto González Amador com a testimoni. La parella d’Ayuso està en l’inici de la causa, ja que va ser ell qui va posar la querella original, que anava contra la fiscal cap de Madrid, Pilar Rodríguez, i contra el fiscal Julián Salto. Posteriorment, la investigació es va ampliar al fiscal general de l’Estat i es va elevar al Suprem. “No deixa de sorprendre que sigui interessada per la defensa, quan la pràctica de cada dia ens ha ensenyat que l’habitual és que el testimoni de qui compareix en el procés com a acusació més que afavorir vingui a ser resultar perjudicial per a l’acusat”, etziba el jutge a la defensa d’Álvaro García Ortiz, exercida per l’Advocacia de l’Estat. “Per formar una idea de la posició del querellant, ens l’ofereix la seva pròpia querella i l’activitat de la seva representació al llarg de l’actuat, per la qual cosa, una diligència com la seva presa de declaració prèvia, que suposi una dilació per a la declaració dels investigats, la considero innecessària”, conclou.