El Tribunal Suprem ha negat el dret a l'oblit del secretari judicial, Antonio Luis Baena Tocón, del Jutjat que va instruir la causa en què es va condemnar a pena de mort el poeta Miguel Hernández l'any 1940. L'alt tribunal ha desestimat el recurs presentat pel fill del secretari judicial, mort el 1998, contra la sentència de l'Audiència Nacional que avalava la negativa de Google i de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades de suprimir les 18 informacions a què es vinculava el seu nom amb el procés que va culminar amb la condemna el poeta.
En la seva sentència, el Tribunal Suprem remarca que el reconeixement del dret a l'oblit que es contempla per les persones vives també inclou a les persones mortes. Tanmateix, en aquest cas, la Sala defensa que prima el dret a la llibertat d'informació, expressió i investigació històrica davant del dret a l'oblit de Baena Tocón. Per la seva banda, en el seu escrit, el fill del secretari judicial al·legava que les referències qüestionades contenien dades inexactes, però el tribunal considera que les inexactituds no afectaven l'essència del que s'ha informat ni l'exactitud del conjunt de la informació tractada.
El tribunal cita com a elements rellevants per negar el dret a l'oblit, "que les informacions revestissin un interès públic inqüestionable en versar sobre la intervenció del pare del recurrent, com a secretari judicial del Jutjat Especial de Premsa que va instruir la causa penal contra el poeta Miguel Hernández". Però també "que la informació apareguda formés part d'una investigació històrica i científica, continguda en publicacions de la universitat; i que el transcurs del temps no hagués fet decaure l'interès que suscita tot allò que envolta la mort del famós poeta".
Miguel Hernández va ser jutjat en finalitzar la Guerra Civil per un consell de guerra, presidit pel jutge Manuel Martínez Gargallo i en què va actuar com a secretari l'alferes Antonio Luis Baena Tocón i Josep Maria de Cossío. Va ser condemnat a mort i diversos amics i intel·lectuals van tractar d'intercedir per ell i finalment se li va commutar la pena capital per trenta anys de presó. Hernández va voltar per diversos centres penitenciaris i va acabar al Reformatori d'Adults d'Alacant. Les males condicions que va concatenar de presó en presó van afeblir la seva salut. En aquest últim penal va emmalaltir. Primer va contraure bronquitis i després tifus, malaltia que se li va complicar i va acabar evolucionant en una tuberculosi que va posar fi a la seva vida.