Cop de porta del Tribunal Suprem a investigar penalment el retorn de Carles Puigdemont a Barcelona el passat 8 d’agost. El president a l’exili va aparèixer a la ciutat comtal el dia de la investidura de Salvador Illa, va fer un discurs davant de l’Arc de Triomf i, malgrat la presència policial, va desaparèixer. Hores després es va saber que tornava a Bèlgica. Davant d’això, es van apressar els moviments en els tribunals contra els responsables de la Moncloa i del Govern de la Generalitat, però estan quedant en paper mullat. Al setembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar les querelles contra Josep Rull i Joan Ignasi Elena i ara el Suprem inadmet la denúncia d’Hazte Oír contra Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior) i la d’un particular per omissió del deure de perseguir delictes també contra Marlaska i contra Pedro Sánchez (president del govern espanyol), Salvador Illa (president de la Generalitat i aleshores candidat a la investidura), Francisco Pardo (director la Policia Nacional), Leonardo Marcos (en aquell moment, director de la Guàrdia Civil) i els principals responsables dels Mossos d’Esquadra, segons ha avançat elDiario.es i ha confirmat ElNacional.cat.
🔎 Batalla judicial de Vox i d’Hazte Oír contra Aragonès, Elena, Marlaska i Boye pel retorn de Puigdemont
📝 El TSJC rebutja les querelles contra el president Rull i l’exconseller Elena per la no detenció de Puigdemont
La Sala Penal de l’Alt Tribunal reprova a l’associació ultracatòlica que hagi presentat la denúncia sense especificar “com van ordenar o de quina manera es van valer” els responsables polítics perquè els diferents cossos policials “fracassessin” en intentar detenir Puigdemont, sobre qui pesava una ordre de detenció del jutge Pablo Llarena, que s’ha negat a aplicar la llei d’amnistia. En concret, el Suprem inadmet totes les accions penals al·legant que denunciar algú només pel seu càrrec sense “referir alguna vinculació amb els fets” porta a l’arxivament. “Únicament es descriuen les responsabilitats inherents als diversos càrrecs enumerats, però no es concreta cap conducta per part dels mateixos”, assenyala la interlocutòria a la qual ha tingut accés elDiario.es. En paral·lel, jutjats de Barcelona sí que investiguen diversos agents del cos de Mossos per, suposadament, ajudar Puigdemont a marxar. De fet, a mitjan setembre, Llarena va argumentar que veia delicte en la no detenció de Puigdemont i va demanar als jutjats de Barcelona que ho investiguessin.
Hazte Oír considerava que Marlaska no utilitzar “tots els mecanismes necessaris” per detenir Puigdemont
En la seva denúncia, Hazte Oír apuntava contra Fernando Grande-Marlaska pels delictes de prevaricació, encobriment, omissió del deure de perseguir delictes per una autoritat o funcionari, denegació del compliment de resolucions judicials, denegació d’auxili a l’Administració de Justícia i usurpació d’atribucions judicials. Per a l’associació ultracatòlica, el retorn i posterior desaparició de Puigdemont “suggereix una omissió deliberada” per part del ministre de l’Interior, a qui acusava de no utilitzar “tots els mecanismes necessaris” per detenir Puigdemont. “La falta d’intervenció de Marlaska no només incompleix les seves responsabilitats, sinó que també reforça la percepció d’impunitat al voltant de Puigdemont, debilitant l’autoritat del sistema judicial, afectant la confiança en les institucions encarregades de fer complir la llei i posant en dubte la imparcialitat i l’eficàcia del mateix Ministeri”, esgrimia l’escrit.
A més, arguïa que Puigdemont hauria d’haver estat “detingut de manera immediata en trepitjar territori espanyol”, una cosa que és una “obligació clara de les autoritats dependents directament de Marlaska”. Així mateix, Hazte Oír responsabilitzava Marlaska de l’autorització de l’acte que l’independentisme va organitzar per rebre Puigdemont: “En última instància, la decisió recau sobre el titular del Ministeri de l’Interior, que ha de respondre per les implicacions polítiques i legals de l’esmentada autorització”.