El Tribunal Suprem ha rebutjat l’enèsima querella del partit ultra Vox contra el president espanyol Pedro Sánchez i en aquest cas contra el president a l’exili,Carles Puigdemont, així com els seus respectius partits, PSOE i Junts, en la que qualifica de delictiu l’acord del 9 de novembre passat per a la investidura del socialista, segons una resolució difosa aquest dimecres. Vox assegurava que amb l’acord es cometien els delictes de suborn, col·laboració amb terrorisme, usurpació de funcions del poder judicial i negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics amb abús de funcions. El tribunal, presidit per Manuel Marchena, recorda al partit de Santiago Abascal que ja va dir-li en una resolució del gener de 2023 que són acords polítics, que s'han de desenvolupar en normes, i que aquestes ja tenen els seus controls corresponents. El principal és l'acord per aprovar una llei d’amnistia dels fets del Procés, de la qual sembla, finalment, desencallada.
Això sí, en la resolució l’alt tribunal espanyol avisa a socialistes i juntaires dels seus límits: “El legislador no té altre límit normatiu que el derivat de les exigències constitucionals i de l’ordenament de la Unió Europea i només el Tribunal Constitucional i en el seu cas el TJUE, prèvia interposició dels recursos procedents, correspon pronunciar-se al respecte.”
Amnistia i referèndum
En la resolució, el Suprem aclareix que en l'acord polític del novembre passat "no es pacta la celebració d'un referèndum d'autodeterminació". I afegeix: "Els pactes aconseguits no poden ser constitutius de delictes de suborn o de negociacions prohibides als funcionaris perquè s'emmarquen en les negociacions de naturalesa política i precisen d'instruments normatius per al seu desenvolupament i execució."
El tribunal hi sosté que "tampoc poden qualificar-se d'encobriment o col·laboració terrorista perquè la tramitació d'un projecte de llei d'amnistia constitueix una iniciativa legislativa exercida a l'empara de la Constitució i, el fet que, cas d'aprovació, comporti l'extinció de responsabilitats penals ja declarades o l'arxivament de causes en tramitació per qualssevol dels delictes contemplats en aquesta, mai pot ser considerat com un acte d'encobriment d'aquests delictes".
Finalment, el Surpem també descarta el delicte d'usurpació de funcions del poder judicial: "Les iniciatives legislatives dirigides a l'aprovació d'una llei d'amnistia o a la creació de comissions parlamentàries sobre l'actuació de determinats jutges i tribunals s'emmarquen formalment en l'exercici de potestats legislatives previstes en la Constitució i consegüentment són susceptibles dels mecanismes jurídics de fiscalització que el nostre sistema constitucional reconeix."
Amb tot, ningú dubte que la sala penal del Suprem que va condemnar els líders independentistes catalans per l’1-O i que es va oposar al seu indult, serà el primer a presentar un recurs d’inconstitucionalitat d’aquesta llei de l’oblit dels fets ocorreguts en el marc del procés d’independència de Catalunya.