La llei d’amnistia del procés ha complert el primer mes en vigor, l’11 de juliol passat, i tothom ha ensenyat les seves cartes: ja es pot afirmar que la norma es bloquejarà amb consultes al Tribunal Constitucional (TC) i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJC). La sala penal del Tribunal Suprem, dirigida pel magistrat Manuel Marchena, ja ha deixat clar que no vol aplicar la norma de l’oblit penal ni als líders de l’1-O ni, ara, als activistes. En dues resolucions de revisió de condemnes per desordres públics i atemptat contra l’autoritat, l’alt tribunal espanyol ha preguntat a la Fiscalia, defenses i acusacions si ha de consultar al Tribunal Constitucional (TC) sobre si la norma és inconstitucional perquè ja apunta que hi ha vulneracions, com el dret d’igualtat davant la llei. Paral·lelament, el jutge instructor del Suprem de l’1-O, Pablo Llarena, encara no ha respost el recurs presentat per la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig perquè els aixequi la mesura cautelar de l’ordre de detenció a l’Estat espanyol per la malversació del Referèndum. I després de la segura negativa del jutge Llarena, hauran de demanar-ho a la sala penal del Suprem, que els dirà el mateix, i que, segurament, aprofitarà al màxim els terminis, fins a finals de juliol. Llavors, en ple mes d'agost què podran fer Puigdemont, Comín i Puig?
Els exiliats de Junts podran demanar empara al Constitucional a l'agost?
L’agost és inhàbil en els tribunals jurisdiccionals, menys en les causes urgents (com ara revisions de presons provisionals), i hi ha jutjats de guàrdia i s’habiliten sales de vacances. El Tribunal Constitucional (TC) fa el mateix, però diferencia dos procediments, segons aclareix el responsable de premsa de l’òrgan de garanties. En la presentació de recursos d’inconstitucionalitat, l’agost és hàbil. Així, en el cas de la llei d’amnistia es podran presentar recursos fins a la Diada, l’11 de setembre, ja que el termini és de tres mesos. A l’espera de què faci el Suprem, el PP i Vox ja han anunciat que portaran la llei al Constitucional.
Pel que fa als recursos d’empara, l’agost és inhàbil, però, no per a demanar mesures cautelaríssimes o cautelars. Aquest podria ser el cas del president Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig, si el Suprem insisteix a no aixecar-los la mesura cautelar de detenció; no en el fons de l'aplicació de la llei. Aviat, el TC anunciarà els tres magistrats que estaran en la sala de vacances la primera quinzena d’agost i els que hi estaran la segona quinzena, els quals podrien haver de resoldre la situació dels polítics de Junts i si, finalment, poden tornar a Catalunya. El temps judicial i el polític es tornen a creuar: el Parlament ha fixat la seva dissolució el 26 d’agost, si no hi ha acord per formar govern.
La llista de tribunals a favor i en contra de la llei
En aquestes cinc setmanes amb la llei d’amnistia en vigor ja es pot fer una llista de tribunals a favor i en contra de la llei. Hi dominen els tribunals en contra. El criteri de considerar inconstitucional la norma anunciada per la sala penal del Tribunal Suprem és compartida per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta setmana, l'alt tribunal català ha anunciat que no aplica la norma als comandaments d’ERC Josep Maria Jove, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga tot i que admet que no es van enriquir amb l’1-O, i per tant se’ls hauria d’aplicar la llei. També ho ha anunciat per a condemnats amb les penes d'inhabilitació ja complertes, com el president Quim Torra, el cupaire Pau Juvillà i l’exconseller d’ERC Bernat Solè.
El raonament del TSJC és igual que el de l’alt tribunal espanyol: considera que la llei d’amnistia és anticonstitucional, i en el cas de l’alt tribunal català, no només proposa preguntar al TC, sinó també al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En contra de la llei també s’ha posicionat aquesta setmana la sala penal de l’Audiència Nacional, que no ha amnistiat els 12 CDR de l’operació Judes i proposa portar la llei al TJUE en considerar que vulnerar la normativa europea sobre terrorisme. Finalment, aquesta setmana la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que ha d’aplicar l’amnistia a una trentena d’excàrrecs del Govern per l’1-O també ja qüestiona la norma i pregunta a les parts si ha de fer una consulta a òrgans superiors.
Per contra, el tribunal que més amnisties està concedint és la secció penal d’apel·lacions del TSJC, presidia per Ángels Vivas, tant a polítics com a activistes; seguida pel jutge de Barcelona que ha amnistiat a 46 agents de la policia espanyola acusats de pegar a votants l’1-O. Aquest dijous se’ls ha afegit la secció quarta de l’Audiència de Girona, que ha concedit l’amnistia a Carla Costa, activista condemnada a un any de presó pels talls de l’AVE contra la sentència del procés i defensada per la penalista Montserrat Vinyets.
La gran notícia també ha estat que el jutge de l'Audiència Nacional i la magistrada del Suprem han arxivat la causa de Tsunami Democràtic contra els 12 investigats, amb el retorn a Catalunya dels exiliats a Suïssa, com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a l'exili des del 2018. En aquest cas no s'ha aplicat l'amnistia, sinó que la causa s'ha tancat per un defecte processal del magistrat Manuel García-Castellón, rectificat, finalment, per la sala penal de l'Audiència Nacional.
Activistes pendents de l’amnistia
La formació Alerta Solidària, que porta la defensa de bona part dels activistes independentistes, ha fet el recompte de l’aplicació de la llei d'amnistia en el primer mes en vigor i precisa que ha estat aprovada en només 13 casos: són 73 persones, 50 de les quals són policies. A més, la majoria han estat recorregudes a instàncies superiors, com la dels agents de la policia espanyola per part d’Òmnium, Irídia i l’Assemblea. A més, ha recordat que l’Abel Mora és a la presó des del dia de l’aprovació de la llei d'amnistia, el 30 de maig, i ara la Fiscalia ha demanat que no se li concedeixi l'amnistia perquè sosté que el delicte de lesions i la motivació per la qual va ser condemnat no encaixa en la norma; malgrat el vessant ideològic. I, ha qualificat "d'escarni”, que no es doni l'amnistia als 12 CDR de l'operació Judes, ni pels polítics per l’1-O.
En el seu comunicat, Alerta Solidària també ha definit de “crueltat” el comportament de la secció 5a de l’Audiència de Barcelona, que ha de revisar el cas de l’Adrián Sas, condemnat a 3 anys i mig de presó per una protesta i picar a dos policies. Alerta manifesta que el tribunal del cas de Sas “va rebre el primer escrit d’amnistia el mateix 11 de juny, quan va entrar en vigor la llei, però encara no ha mogut un dit. Ni ha instat les parts a opinar”. Posició, que segons la formació “allarga així el patiment de l’independentista de Vilafranca del Penedès perquè estava a l’espera de rebre l’ordre d’ingrés a presó i, ara com ara, no sap encara que passarà”.
Qui mana el TC o el TJUE?
Un cop confirmat que els principals tribunals espanyols portaran la llei d’amnistia a consultes, quin mana més? Fonts jurídiques consultades expliquen que el Tribunal Superior de Justícia de la UE (TJUE) és l’òrgan superior i que per fer-li una consulta no cal esgotar tots els tràmits i passar abans pel Tribunal Constitucional (TC), com sí que ho exigeix el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El que no queda clar entre els juristes és si el Constitucional hauria d’aturar la seva anàlisi sobre la constitucionalitat o no de la norma, un cop el TJUE admeti a tràmit les prejudicials sobre si la norma de l’oblit penal vulnera el dret comunitari. Sigui com sigui, la llei d’amnistia ha embarrancat ja per a les causes principals, siguin polítics o activistes.