El govern de Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant, intentava impedir fa una setmana que es fessin públiques les actes de les reunions en les que es va prendre la decisió de no donar assistència hospitalària a la gent gran de les residències durant la pandèmia de la covid-19. A les residències de gent gran de la comunitat de Madrid van morir 7.000 persones i, segons va poder saber la Cadena Ser, l'executiu d'Ayuso va recórrer per la via del contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid per vetar la publicació de les actes. Doncs bé, la mateixa emissora de ràdio ha tingut accés a les actes que van redactar els agents de policia municipal de Madrid durant les seves visites als centres. Ayuso vol amagar aquests informes en els quals hi ha informació sobre què va passar a les residències de gent gran durant la primera onada de la covid.
La SER ha tingut accés a uns 200 documents policials dels prop d'un miler que s'han sol·licitat a través d'un ciutadà que els reclama i a qui el Consell de Transparència ja li ha donat la raó. Dels informes es desprèn l'horror que es vivia a les residències on hi havia cadàvers que passaven dies sense recollir i treballadors sociosanitaris esgotats física i mentalment davant "la falta de suport institucional per part de la Comunitat de Madrid".
Recollida de cadàvers
Una de les principals problemàtiques que es desprèn d'aquestes actes és la dificultat que van experimentar alguns centres de gent gran per la recollida de les despulles de les persones mortes per la pandèmia. Són situacions com la registrada el 5 d'abril del 2020, quan els agents municipals van acudir a la residència Ballesol on la directora els va explicar que necessitaven la recollida urgent de les despulles de tres persones grans mortes, una feia 48 hores que havia mort i les altres dues 24. Una situació similar es va viure el 6 d'abril a la residència Amavir Puente de Vallecas, on les actes policials indiquen que comptava amb tres morts al recinte, el més antic del dia 5-04-2020 a les 8:00 hores". El mateix va passar en altres centres tal i com apunten els documents als que ha tingut accés la citada emissora.
Sensació d'abandonament
Els testimonis recollits per la policia confirmen l'abandonament que van patir alguns centres, com li va passar a la residència Rafael Alberti, a Moncloa, denunciat el 4 d'abril. Allà els seus responsables demanaven "urgentment" equips de protecció i sentenciaven que "no s'havia personat ni la UME (Unitat Militar d'Emergències) ni la Comunitat de Madrid". No era l'únic cas, bona part de les actes que ara s'han pogut conèixer, reflecteixen la falta d'EPIs i mascaretes.
A la residència Sagrado Corazón, el 31 de març, denunciaven que "falta molt equip de protecció" i que no els hi havien proporcionat test "per la qual cosa no s'ha realitzat cap prova". El 6 d'abril, a la residència Nuestra Señora de Montserrat encara estaven usant "bosses d'escombraries" com a EPIs i demanaven ser "auxiliats" amb més personal.
La falta de material no era l'únic problema que denunciaven els centres, també tenien la sensació d'estar sols, tal i com s'explica a l'acta que es va redactar des de la residència Santísima Virgen Y San Celedonio, on el 3 d'abril ja sumaven 34 morts i asseguraven haver sol·licitat ajuda a diferents autoritats i "no rebre cap contestació".