La Unió Europea (UE) ja té preparades una sèrie de sancions, pactades amb els Estats Units i la Gran Bretanya, per ofegar econòmicament Rússia si finalment el país de Vlademir Putin decideix envair Ucraïna. El contraatac, segons ha informat el diari El País, contempla trencar amb qualsevol tracte econòmic amb Moscou. És un moviment d'un calibre majúscul, ja que també planteja retallar la importació de petroli i gas rus. Es tracta d'un contracop tan sever que podria tenir conseqüències, fins i tot, per la mateixa UE. Així doncs, per reduir l'impacte involuntari de donar l'esquena a l'economia russa, Brussel·les ha dissenyat un pla destinat a abordar-ne els efectes. Concretament, l'estratègia a seguir per part de la UE de cara al conflicte Rússia-Ucraïna, s'abordarà dilluns vinent durant un dinar capitanejat per Josep Borrell, el màxim representant de Política Exterior de la UE. Es tracta d'una trobada d'alt voltatge, ja que, prèviament, Antony Blinken, secretari d'Estat dels EUA, s'hi connectarà telemàticament.
La reunió de dilluns, segons informa un diplomàtic europeu al diari El País, “no és adoptar cap sanció concreta, sinó establir els escenaris i les reaccions que provocaria cadascun”. Així doncs, les fonts europees no han concretat públicament quines seran exactament les represàlies, però el rotatiu espanyol sí que ha avançat quines mesures de xoc estan sobre la taula. D'entre el ventall de mesures que s'està estudiant, s'hi troba el tancament complet dels mercats europeus de capital per a les empreses i entitats financeres russes. A més, també es contemplen restriccions a l'exportació de materials o serveis imprescindibles per a sectors clau de l'economia russa, com l'energètic, el miner o la indústria pesant. I, en darrer lloc, el trencament dels vincles financers amb Rússia, fet que aïllaria perillosament Moscou del mercat financer mundial. Fins i tot, els Estats Units plantegen anar més enllà en mostrar-se disposats a negar l'accés de Rússia al sistema de transaccions financeres SWIFT, però aquesta és una mesura de força major que, de moment, és en segon pla.
Washington i Moscou es donen una setmana de marge
Després de setmanes de tensió, el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, s'han emplaçat a negociar i arribar a un compromís en els pròxims dies. Concretament, Blinken ha sortit aquest divendres de l'Hotel Wilson de Ginebra (Suïssa) amb la tasca de revisar les propostes de Rússia. Segons el diplomàtic rus, els mateixos presidents Joe Biden i Vladímir Putin podrien arribar a un acord per via telefònica. Respecte a les pors que Moscou estigui preparant una altra invasió a Ucraïna, Lavrov ha negat rotundament que aquest sigui el l'objectiu. Blinken, al seu torn, ha reiterat que l'OTAN està "llesta per a trobar-se amb Rússia en qualsevol d'aquests dos camins", el conflicte o la diplomàcia.
Tropes espanyoles al Mar Negre
El vaixell de l'Armada espanyola, Meteoro, ha sortit aquest dilluns des de les Illes Canàries en direcció al mar Negre a causa del conflicte amb Rússia per Ucraïna. Es tracta d'un moviment emmarcat dins de les missions permanents de l'OTAN, encara que s'ha hagut de fer més aviat del compte per culpa de la recent escalada de tensions a la zona. Així ho ha explicat Margarita Robles, ministra de Defensa espanyola. La ministra també ha anunciat que també enviarà d'aquí "tres o quatre dies" la fragata Blas de Lezo i ha obert la porta a enviar caces de guerra a Bulgària pel perill imminent d'invasió a la frontera amb Ucraïna. Amb tot, el fracàs de les converses entre les parts ha provocat que tant Rússia com els Estats Units i els seus respectius aliats hagin iniciat desplegaments militars a la zona. Així, aquest dijous, l'Exèrcit rus ha anunciat maniobres a gran escala, en les quals participaran més de 140 vaixells i gairebé 10.000 soldats.