Susana Díaz lidera la cursa per guanyar Ferraz, però no ho fa tan còmodament com podia semblar quan, setmanes enrere, es va donar el tret de sortida a les primàries socialistes. Tot i veure el seu principal rival des del retrovisor, la presidenta andalusa nota ben a prop l’alè de Pedro Sánchez, qui ha presentat més avals dels que la vella guàrdia del PSOE preveia. La campanya ja és en marxa i promet espectacle.
La poca distància en suports entre els dos principals candidats s’explica, en gran part, pels resultats desastrosos de Díaz a Catalunya, on va replegar 5.000 avals menys que Sánchez, el preferit del PSC. Catalunya continua sent un bastió sanchista i la presidenta de la Junta d’Andalusia és conscient que, si no es vol complicar la victòria en la votació del proper 21 de maig, s’ha de deixar veure pel principat.
Díaz vol girar la truita i avui té programat un intens dia de marcat accent folklòric en territori català. El seu particular – i peculiar – tour comença amb un esmorzar amb “arrels extremenyes” a Sant Boi de Llobregat. Cap al migdia es reunirà amb militants socialistes a l’Hospitalet i carregarà piles a Cànoves i Samalús, on participarà a les tradicionals migas que organitza el PSC del municipi.
La seva ruta per Catalunya finalitzarà, com no podia ser d’una altra manera, a la Feria d’Abril. Abans de partir, la presidenta andalusa farà acte de presència a la carpa socialista que està instal·lada en el recinte del Fòrum. Se l’espera cap a dos quarts de nou del vespre. Hores abans també haurà visitat la fira la cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas.
Catalunya, terreny pantanós
L’estratègia de Pedro Sánchez per reconquerir la cadira del secretariat general contempla Catalunya com una de les seves potes principals. La junta directiva del PSC s’ha declarat neutral i no ha donat suport explícit a cap candidat. Ara bé, els socialistes catalans es van mantenir fidels quan la cúpula estatal va maquinar per defenestrar-lo mesos enrere i és coneguda la seva bona sintonia amb una àmplia llista de dirigents socialistes catalans. Això i el contundent reguitzell de declaracions polèmiques sobre els catalans que ha anat acumulant Díaz i el seu entorn, compliquen la feina a la líder andalusa.
Sense anar gaire lluny, fa un parell de setmanes, l’expresident del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero va assegurar que a Catalunya hi ha “prejudicis” cap a Díaz per ser “dona i andalusa”.
Tan sols ha aconseguit el suport explícit d’un terç de la militància del PSC, mentre que Sánchez ha seduït a gairebé la meitat de les bases. Ara, la pregunta que plana per l’aire és: serà capaç la candidata de la vella guàrdia socialista -amb el suport d’il·lustres com el mateix Zapatero o Felipe González- salvar els mobles a Catalunya? Avui s’encomanarà al folklore per tal d’aconseguir-ho.