Susanna Segovia (Badalona, 1973) és un nom poc conegut entre la ciutadania catalana, però el seu paper dintre dels comuns és clau. Membre de la direcció executiva de Catalunya en Comú des de la seva fundació el 2014, és persona de confiança de l'alcaldessa Ada Colau, i ha estat diputada al Parlament des de les eleccions del 2015. Ara portaveu adjunta del seu grup parlamentari, l'activista s'encarrega de les qüestions d'habitatge, feminismes i acció exterior (ha treballat dotze anys a l'Equador com a representant de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament). Un equip d'ElNacional.cat parla amb ella d'aquests tres àmbits, però també de l'actualitat política enmig de la validació de l'acord de pressupostos del Govern amb el PSC i els comuns.
Aquesta setmana, el Parlament ha validat els pressupostos amb el suport d'ERC, el PSC i els comuns. És una aliança que veurem repetida en els pròxims mesos?
Nosaltres hem deixat molt clar que el nostre vot a favor anirà iniciativa a iniciativa, projecte a projecte i llei per llei. En el cas dels pressupostos, des de l'inici també hem deixat molt clar que en un moment de crisi social i econòmica, amb la inflació disparada i les famílies patint per arribar a final de mes, era més necessari que mai tenir aquests pressupostos. Ens hem assegut amb responsabilitat. Hi ha coses que no hauríem fet, però en conjunt són positius per la ciutadania, i per això hi som. Això vol dir que d'ara endavant tot serà un vot a favor? No.
Quins són els punts més positius d'aquests pressupostos pels comuns?
Hi ha una aposta molt important per la despesa social, amb l'actualització de l'índex de renda de suficiència de Catalunya i que és el que condiciona que molta gent pugui accedir a determinats ajuts. Feia deu anys que estava congelat. També hi ha una aposta clara per millorar la inversió en salut i atenció primària, hem de revertir unes retallades que afecten molt l'atenció que donem a Catalunya. I hi ha una aposta molt clara per la transformació verda de Catalunya, ja que les renovables és un dels nostres eixos prioritaris. Apostem també per les polítiques d'habitatge, amb uns recursos que continuen sent insuficients perquè venim de deu anys de no fer pràcticament res. Però són uns recursos importants per començar a augmentar el parc públic d'habitatge i reduir les llistes d'espera de les meses d'emergència.
Qui no té clar el seu model de país és ERC, que no sap quina Catalunya vol. Nosaltres el tenim clar, cap dels macroprojectes és el nostre model.
Deies que els comuns donareu suport al Govern iniciativa a iniciativa. Quant de temps pot mantenir-se aquesta estratègia abans que comenceu a demanar eleccions?
El Govern té ara la responsabilitat de garantir que les seves polítiques tiren endavant, i això ho han de fer amb diàleg, compartint les propostes i treballant amb els diferents grups del Parlament per aconseguir que s'aprovin. En el moment d'incertesa en què ens trobem, i que ja és any electoral, hi ha la necessitat que la ciutadania comprovi que els polítics als quals va votar fa dos anys els doni una resposta als seus problemes. Apel·lar a la convocatòria d'eleccions una vegada i una altra també pot fer que molta gent acabi desconfiant de quina capacitat tenim els 135 diputats. Tenim la responsabilitat pràcticament tots els grups del Parlament per garantir que som capaços de donar aquestes respostes. Això passa per diàleg i negociació, cosa que el Govern en minoria d'ERC ha de tenir molt clar. Sols no ho podran fer.
En la negociació dels pressupostos, el PSC va prioritzar el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40. Era encertat?
El PSC ha tingut un problema d'enfocament greu en la seva negociació dels pressupostos, on ha posat per davant projectes clarament controvertits per a la societat catalana i s'ha centrat més a parlar de grans infraestructures que en progressos en drets socials, habitatge o indústria. Han posat línies vermelles que nosaltres no compartim, però al final hi ha un paper signat que no inclou res als pressupostos. Si el PSC considera que amb aquesta declaració d'intencions polítiques en té prou, nosaltres hem preferit centrar-nos en demandes concretes.
De tota manera, si les polítiques del PSC es desplacen cada cop més cap a la dreta, serà més complicat per als comuns teixir aliances com passa a Madrid?
Amb el PSC farem el mateix que farem amb el Govern. Si presenten iniciatives amb les quals podem treballar, presentar esmenes i arribar a acords en els quals ens sentim còmodes, ens hi trobaran. Si no, no. No tenim cap mena de pacte d'estabilitat, i hi ha temes en els quals estem clarament distanciats i ens costa posar-nos d'acord. En d'altres, potser sí.
Precisament per aquestes diferències, els comuns se senten més còmodes amb ERC que amb el PSC ara mateix?
És important aterrar quins posicionaments i quines mesures. Hi ha iniciatives d'ERC amb les quals ens podem sentir còmodes i iniciatives del PSC que també; hi ha iniciatives dels dos amb les quals potser no ens sentim còmodes; i hi ha iniciatives nostres amb les quals ells se senten còmodes. El joc que dona aquestes majories, que poden apostar clarament per temes socials, es veurà reflectit. I hi haurà altres majories que tiren més cap a la dreta on nosaltres no hi som.
A la CUP encara els costa veure que han donat suport a un Govern de Jordi Puigneró, que és el principal avalador de projectes que ara el PSC posa sobre la taula.
Encara que no hi hagi partides pressupostàries per al Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40, no us incomoda aprovar els pressupostos?
A qui li ha d'incomodar és a ERC, que és qui ha signat un document amb referències a tres macroprojectes amb els quals molta de la seva gent no està d'acord. Qui no té clar el seu model de país és ERC, que no sap quina Catalunya vol. Nosaltres el tenim clar, cap d'aquests projectes són el nostre model. Estem molt còmodes amb la nostra posició.
Però si no ve de la Generalitat, el finançament vindrà de l'Estat. Els comuns tenen presència al govern espanyol.
Són unes partides que fa temps que han estat al pressupost de l'Estat, i nosaltres hem treballat perquè no s'executi. Fa molts anys que se'n parla i continuarem en la mateixa línia, fent tot el possible perquè no es prioritzi la construcció de la B-40. Apostem per alternatives de ferrocarrils i millorar algunes carreteres secundàries.
El 4 de març hi haurà una manifestació unitària contra els tres macroprojectes. Els comuns hi seran?
Ho estem parlant amb la nostra gent del territori, però sempre que hi ha hagut manifestacions en aquest sentit hi hem estat. No crec que hi hagi cap sorpresa ara, perquè ho estem dient: no estem d'acord amb cap d'aquests tres macroprojectes. Més clars no podem ser.
La CUP ha demanat en les últimes setmanes que els comuns es despengessin de l'acord de pressupostos. Entenen el seu posicionament, o haurien agraït que hagués participat en les negociacions per decantar la balança cap a l'esquerra?
Vam tenir un debat semblant amb la investidura del president Pere Aragonès. Quan nosaltres vam voler entrar a l'acord que claríssimament tendia cap a les polítiques de la CUP, la CUP va preferir fer seure ERC i Junts perquè es posessin d'acord. I ja vam veure quin va ser l'acord d'investidura, on moltes de les coses no anaven en la línia de l'acord de la CUP. Encara els costa veure que han donat suport a un Govern que després ha anat cap a un altre lloc, un Govern del senyor Jordi Puigneró, que és el principal avalador de projectes que ara el PSC posa sobre la taula. Nosaltres, amb les negociacions dels pressupostos, hem anat a aconseguir el màxim possible que millori les condicions de vida de la ciutadania i avançar cap a la transformació de Catalunya. I això no és incompatible amb oposar-te al model de país del PSC, de Junts i d'ERC. La CUP sap perfectament on estem nosaltres, però en política no ets el que dius, sinó el que fas possible.
Parlem ara d'habitatge, una de les prioritats dels comuns als pressupostos. El Govern ha fet prou per solucionar aquesta problemàtica?
No. De fet, les polítiques d'habitatge del Govern en els últims deu anys han estat pràcticament inexistents i ineficients, sense cap millora en les condicions d'accés a l'habitatge de la majoria de gent de Catalunya. L'habitatge no ha estat una prioritat per a aquest Govern. Al Parlament han avançat lleis com la de mesures urgents del 2015, o la de contenció de rendes del 2020, o la d'emergència habitacional de fa un any, que li donen al Govern les eines per desenvolupar polítiques valentes que facin front a la situació d'emergència de l'habitatge. Ara hem sabut que l'alcaldessa Ada Colau haurà de declarar per una demanda d'un fons voltor perquè l'Ajuntament de Barcelona va fer complir la llei: quan Vauras Investments volia desnonar les famílies del bloc del Poble Sec, hi havia una llei que obligava a oferir lloguer social a les famílies vulnerables, i no ho van fer. No hem vist que la Generalitat hagi tingut una actitud valenta com aquesta, ni ha fet front a aquests fons voltors, ni ha aplicat les lleis que permeten inspeccionar, sancionar i expropiar els habitatges buits. Perquè no és només recursos, és també voluntat política. Esperem que a partir d'ara, i a l'acord de pressupostos ho recollim, aquesta voluntat política canviï.
La Generalitat no ha tingut una actitud valenta com la d'Ada Colau en matèria d'habitatge, li falta voluntat política
En aquesta línia, confien que les mesures que han aconseguit incloure en l'acord de pressupostos serveixi perquè el Govern avanci en la defensa del dret a l'habitatge?
Hem volgut apostar perquè canviï el model de polítiques d'habitatge de la Generalitat. Per això l'acord recull tant mesures pressupostàries i d'ampliació del parc públic com també mesures de canvi de model. Un exemple és la reforma de l'impost de pisos buits, que permetrà recaptar un 70% més del que es recaptava fins ara. I els diners són importants per fer habitatge i comprar habitatge, però també ha de ser un element dissuasiu. Als grans tenidors els ha de sortir car tenir un habitatge buit, li ha de sortir més a compte posar-lo en lloguer social o al mercat. Ha d'haver-hi una corresponsabilitat dels grans tenidors en la resposta a la crisi que han provocat, perquè són ells qui s'han enriquit amb l'especulació de l'habitatge, són ells qui han apujat el lloguer un 50%.
Una de les vies per resoldre la situació de l'habitatge és limitar els lloguers. Aquesta mesura forma part de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, però el PSOE no sembla disposat a tirar-ho endavant.
És un dels exemples de com de vegades costa entendre quina és l'aposta del PSC. És evident que tenim un problema d'augment especulatiu dels lloguers, amb famílies que destinen el 50% o el 60% dels seus ingressos a pagar el lloguer, on es produeixen els desnonaments silenciosos amb gent que ha de marxar de casa seva o el seu barri perquè no poden pagar el lloguer. Hem intervingut en el mercat de l'energia i en els preus de les mascaretes, hem de poder intervenir en els preus dels lloguers, que és un dret bàsic. Però el PSC també és el partit de Joan Clos, un dels representants del lobby de les immobiliàries, i aquí el PSC rep altres pressions. Nosaltres ho hem dit molt clar: la llei estatal d'habitatge ha d'incloure una regulació efectiva com la que es va aprovar a Catalunya, i ha de tenir una garantia d'alternativa habitacional per a famílies vulnerables que són desnonades.
Parlant del PSC, precisament la setmana passada el Parlament va aprovar amb el seu vot i el de Junts una llei contra les ocupacions. Com s'entén aquesta aliança?
El PSC és qui té la responsabilitat al govern central i en molts ajuntaments de Catalunya de fer complir les lleis que garanteixen el dret a l'habitatge. Junts és qui ha tingut la política d'habitatge de la Generalitat en els últims deu anys, i no ha fet res per garantir aquest dret. I ara es posen d'acord per posar el focus sobre les famílies que estan ocupant. Cap família ocupa un habitatge perquè vol, es fa per necessitat. Pretendre fer fora les famílies sense donar una alternativa és tenir-les l'endemà buscant un altre lloc on viure. A més, és una llei que pretén donar resposta a uns problemes de conflictivitat veïnal que no només provoquen els pisos ocupats, sinó que els pisos turístics també poden ser molt problemàtics. No servirà ni pel que està pensada ni per donar resposta a l'emergència d'habitatge. I aquí sí que pensem clarament que va haver-hi una aliança de la dreta de Cs i PP, que sempre ha criminalitzat l'ocupació, amb Junts, que torna a ser la Convergència de sempre i s'ha tret la façana que portava, i el PSC, que en canvi de tenir voluntat política per regular els lloguers prefereix actuar contra les ocupacions.
En matèria d'habitatge, hi ha un punt clarament de convergència, i mai millor dit, entre Junts i el PSC
El PSC i Junts també s'alien per evitar una comissió d'investigació al Parlament sobre fons voltors.
Sí, curiosament. En el mateix ple s'hauria d'haver debatut la creació d'aquesta comissió i decidir si voten a favor d'investigar en mans de qui estan els habitatges, quants habitatges buits tenen els fons voltors, de quins beneficis fiscals han gaudit per acumular parc d'habitatge, quins augments de preu han provocat... Investigar, saber què ha passat per tenir més elements per formular polítiques no entenem per què fa por, però fa por. Sí que hi ha un punt clarament de convergència, i mai millor dit, entre Junts i el PSC.
Fa por potser perquè darrere hi ha uns interessos econòmics.
Sí, hi ha els interessos que hi ha, i en canvi de posar el focus on hi ha el problema volen posar-lo en maniobres de distracció electoralista com la llei de la setmana passada, perquè aleshores fan un gran titular. Està clar que volen parlar de determinades coses, sí, i de determinades coses, no. Són ells qui han d'explicar per què no els interessa investigar i saber què està passant amb els fons voltors. La pregunta és 'Quina és la seva política d'habitatge?'.
Parlem ara d'acció exterior. L'Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre temporalment les seves relacions amb Israel. És un pas consegüent després de la resolució del Parlament de l'any passat, que acusava Israel d'apartheid?
És un pas que en realitat ve impulsat sobretot per la iniciativa de centenars d'entitats de la societat civil catalana que demanaven suspendre l'agermanament amb Tel-Aviv. I va haver-hi una recollida de signatures amb milers de suports. Respon a un marc en el qual la comunitat internacional clarament han identificat que el que fa Israel amb Palestina és aplicar un règim d'apartheid. I això ho diuen entitats com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, les mateixes que quan parlen de la vulneració de drets humans a Espanya i dels independentistes alguns partits li donen molta credibilitat. Curiosament, quan parlen de la vulneració de drets del poble palestí aquests partits no li donen la mateixa credibilitat. Cada setmana veiem com assassinen palestins, i la comunitat internacional no pot estar impassible.
Hi ha diputats d'ERC al Parlament que m'agradaria saber què en pensen de la declaració de la consellera Meritxell Serret sobre mantenir les relacions amb Israel
Però mentrestant el Govern diu que mantindrà les relacions comercials i culturals amb Israel. Com s'explica això?
Això és una mica curiós. ERC ni vol ni dol. ERC va signar i votar a favor de la resolució que va aprovar el Parlament, que parla del règim d'apartheid i insta la Generalitat a revisar i no potenciar les seves relacions amb l'Estat d'Israel mentre es vulnerin els drets humans i s'incompleixin les resolucions de les Nacions Unides. I ara sentim la consellera Meritxell Serret dir que s'han de mantenir les relacions comercials i culturals. En què quedem? Què farà ERC a l'Ajuntament de Barcelona si es porta a votació la iniciativa que demana la suspensió d'aquest agermanament en el marc d'una resolució aprovada i signada per ERC? A vegades, és la idea de la foto. Hi ha diputats d'ERC al Parlament que m'agradaria saber què en pensen de la declaració de la consellera, perquè han defensat la necessitat de dir 'prou complicitat amb l'Estat d'Israel'. I la consellera em sembla, com a mínim, tèbia i poc definida.
De tota manera, un dels exemples més flagrants d'aquestes relacions que existeixen encara entre Espanya i Israel és l'exportació d'armes i l'acord de seguretat. Això també s'hauria de suspendre?
Sí. De fet, una de les coses que insta la resolució és això, i des del nostre grup al Congrés hem demanat molts cops que el govern espanyol també ha de tenir una posició valenta, clara i ferma en la condemna de la vulneració de drets humans per part del govern d'Israel. La correlació de forces a nivell de l'Estat és la que és, però això no impedeix que nosaltres cada cop que sigui necessari ho exigim.
Ja per acabar, parlem de l'àmbit feminista. La llei del 'sí és sí' ha provocat rebaixes de condemnes que la dreta ha aprofitat per criticar el Ministeri d'Igualtat i el govern espanyol. Què ha passat?
És una llei reconeguda pel moviment feminista perquè avança en la protecció de les víctimes i que aporta molts beneficis. Fa una àmplia cobertura i posa el focus en el consentiment per evitar la revictimització que molts cops hem vist de moltes dones. Que això després ha estat instrumentalitzat per la dreta de sempre per atacar el govern de l'Estat també ho hem pogut veure. És una bona llei que, si ha generat inseguretat i malestar a les víctimes pel debat polaritzat que hi ha hagut, s'hauria de millorar, però no ha d'afectar la idea bàsica del consentiment. Hem sentit declaracions d'algunes ministres socialistes complicades. El Ministeri d'Igualtat està defensant la llei i millorar-la, i nosaltres li donem tot el suport.
En tot cas, el PSOE ha aprofitat la polèmica per defensar la reforma de la llei, però comprant els arguments de la dreta.
El PSOE està actuant com si no fos una llei del govern espanyol, que va passar pel Consell de Ministres i que el PSOE va votar a favor. Tinc sensació que li ha agafat por i està tenint una reacció conservadora davant dels atacs de la dreta i la ultradreta. Però si jo fos del PSOE, el que em faria por és pensar que aprovaré una reforma d'aquesta llei amb el PP i Vox, en canvi de fer-ho amb Unidas Podemos, ERC i EH Bildu.