La decisió del president Carles Puigdemont, de declarar la independència per a després suspendre els seus efectes, va generar una barreja de sentiments entre les files independentistes. Si bé molts van entendre-ho, començant per tots els consellers que van donar suport a aquesta opció —menys Clara Ponsatí—, molts altres no ho han entès. Hi ha qui fins i tot ha parlat d’una oportunitat perduda que costarà recuperar.
El Govern espanyol, però, no ha desaprofitat la seva ocasió. L’endemà del ple del Parlament, amb el suport de Pedro Sánchez, el president espanyol Mariano Rajoy enviava un requeriment a Puigdemont, que té fins dilluns per aclarir si va declarar la independència. El cap de l’executiu català té previst respondre sense recular i tornant a insistir en el diàleg. El requeriment és el primer pas que estableix el famós article 155 de la Constitució espanyola, previ a l’inici del seu camí a través del Senat per a l’adopció de les mesures que consideri oportunes per a intervenir l’autonomia.
En un primer moment, una CUP desconcertada va exigir un termini màxim d’un mes a aquest període de diàleg i va anunciar que estudiava sortir del Parlament, suspendre l’activitat parlamentària “autonòmica”. Uns dies més tard, després de constatar els nous cops de porta, va demanar proclamar immediatament la independència. El secretariat nacional de l’ANC o Demòcrates de Catalunya també van sumar-se a la petició d’aixecar la suspensió.
Més enllà de la valoració particular de l’estratègia adoptada pel president, el debat sobre si mantenir o aixecar la suspensió de la declaració d’independència ja està ben viu en el món sobiranista. Els matisos en són molts, i els condicionants —interns i externs—, encara més. El Nacional planteja aquestes qüestions a diverses personalitats.
Sergi Alcàzar
Casassas: “Una decisió intel·ligent i madura”
L’historiador i catedràtic Jordi Casassas considera que la decisió del president Carles Puigdemont va ser “molt intel·ligent”, una decisió que “demostra una gran maduresa política, un sentit molt profundament democràtic i una consciència europeista molt important”. Ho veu com la millor via enfront d’un Estat “amb una cultura democràtica deficient” i que actua “amb els mateixos mecanismes que el segle XVII i el segle XIX”. Aquest és un factor que cal tenir molt present, insisteix.
“El mecanisme mental del poder espanyol en abstracte i de la gent que el va ocupant és aquest: està fonamentat en una cultura política de la intransigència”, adverteix el president de l’Ateneu Barcelonès, a qui no el sorprendria que l’Estat fes ús de “la violència política, la violència institucional i la violència-violència”. La repressió espanyola, avisa, “pot fer un salt qualitatiu en negatiu molt important”.
Malgrat tot, esgotat el diàleg, Casassas no hi veu cap altra sortida que fer efectiva la declaració d’independència en els propers dies, la setmana vinent. Com reaccionarà el món a aquesta independència, és encara una incògnita. “La comunitat internacional s’haurà de posicionar sobre un ens nou, la República Catalana, i sobre la més que probable actuació violenta de l’Estat espanyol”, sosté l’acadèmic. “Les cartes de presentació que té Catalunya són les d’un sector important de la seva població amb optimisme i ganes de construir, fet que en el món occidental actual és una raresa”.
Arqué: “Com abans l’aixequem, millor”
Anna Arqué, portaveu de la International Commission of European Citizens (ICEC), entén l’estratègia de Carles Puigdemont. No obstant això, la suspensió de la declaració “té més riscos que oportunitats”, matisa. “La millor posició per negociar és la de mantenir la declaració viva”, defensa. La decisió del poble català en el referèndum no pot ser “sotmesa a l’opinió de tercers actors”. I cita una frase de Nelson Mandela: “Que les teves decisions siguin un reflex de les teves esperances, no de les teves pors”.
La pressió internacional no pot condicionar l’acció de l’independentisme. Seria caure en un “parany”, perquè “totes les independències han tingut l’amenaça perquè no es fessin”, justifica. Tampoc les alternatives internes. “No pots dir que fas un referèndum vinculant i després deixar-ho penjant per si el PP i el PSOE pacten una reforma constitucional o fins i tot un referèndum acordat”, rebat Arqué. No són el “compromís” que va sortir de les urnes l’1-O.
“Com abans aixequem la suspensió de la declaració d’independència, millor”, resumeix la portaveu de l’ICEC, que creu que s’ha de fer efectiva amb diferents terminis d’aplicació a curt, mitjà i llarg termini. La declaració “viva” també permet establir els termes d’una possible mediació, argumenta: “Si el teu centre de gravetat és el mandat del referèndum, aquells que vulguin mediar per una comunitat autònoma, s’abstindran. Si no, tothom pot venir a dir la seva. Això ens faria perdre el temps o trair el mandat popular de l’1 d’octubre”.
Sergi Alcàzar
Costa: “Visualitzar la intransigència de l’Estat”
El jurista Josep Costa assegura que és “massa aviat” per dir si la suspensió de la declaració va ser un error o no. “El que busca és visualitzar davant la comunitat internacional que Espanya no té voluntat de canviar la seva intransigència. La via unilateral catalana es basa a exposar aquesta intransigència”, assenyala el professor de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra. No obstant això, admet que és possible que “tingui efectes desmobilitzadors o desfermi una certa decepció entre gent que no entén l’estratègia”.
La decisió s’ha comparat amb el cas eslovè, però Costa precisa que en aquell cas hi havia “més concreció de l’escenari negociador”. No creu que hagi de servir per pressionar la comunitat internacional, però sí que crea un clima diferent: “En el moment en què es van creure que es podria declarar la independència, van moure’s moltes coses. El fet de no fer-ho rebaixa la tensió i posa el focus sobre Espanya”.
A nivell espanyol, el professor de la UPF tampoc no creu que arribi res. Amb la reforma constitucional anunciada pel PSOE, a la qual Rajoy ni va referir-se, només “juga a l’estratègia de la confusió”, alerta. Un cop constatada la manca de voluntat pel diàleg, defensa que el Govern ha de “procedir amb el que estava previst” i declarar de forma efectiva la independència. En aquest sentit, veuria “raonable” fixar un termini màxim a aquest període de suspensió.
Torra: “L’Estat espanyol i la Comissió Europea ja s’han pronunciat”
Malgrat que va signar el manifest de proclamacio.cat i el dimarts era al passeig de Lluís Companys esperant aquell moment, l’editor Quim Torra entén la decisió del president Puigdemont. “Entenc que encara podia haver-hi la possibilitat de fer una última crida a la comunitat internacional”, assegura. No obstant això, uns dies més tard, constata que les coses no s’han mogut d’on eren: “Tant l’Estat espanyol com la Comissió Europea ja s’han pronunciat”, recorda, fent referència als posicionaments de Mariano Rajoy i Jean-Claude Juncker.
Més que un error, Torra hi veu una falta de transparència en l’estratègia adoptada: “La gent no entèn que aquestes decisions es prenguin per part d’uns grups de gent que ben bé no saps qui són. Ens passem anys discutint els detalls i, de cop i volta, arriba una giragonsa que ho descol·loca tot”. En aquest sentit, insisteix que el que ara cal fer, un cop tothom ha mostrat les seves cartes, és “seguir la línia recta que ens vam marcar”.
“Jo al president Puigdemont li diria que respongués el requeriment de Rajoy amb les línies mestres del seu discurs: que va celebrar-se un referèndum, en virtut d’una llei del referèndum que en el seu article 4 diu el que diu”, sosté l’editor i expresident d’Òmnium Cultural. “Això no vol dir renunciar a la mediació. Sempre hem d’apel·lar a la comunitat internacional, però hem de fer-ho amb la declaració d’independència damunt la taula”.
Laura Gómez
Colomines: “A bon port, amb els menors danys possibles”
L’historiador Agustí Colomines té molt clar el que va fer Carles Puigdemont el passat dimarts: “Ningú suspèn els efectes d’una cosa que no estava proclamada. Per suspendre, primer has de proclamar”. El problema, però, és que no va saber-se explicar bé. “No va saber explicar els motius. Parlar de diàleg sense explicar de quin diàleg està parlant, o si hi havia contactes internacionals”, assenyala.
El director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya es nega a parlar d’errors: “Els espanyols no parlen mai d’errors entre ells. Aquí ens ho agafem tot amb paper de fumar”. Justifica que s’ha fet així perquè “això va de política i té efectes sobre les persones”. Colomines defensa que el Govern “està intentant portar això a bon port amb els menors danys possibles”.
“Podrien haver aplicat el 155 i encara no ho han fet. Alguna cosa deu haver passat enmig”, constata. No obstant això, assegura que en els propers dies, concretament la setmana que ve, s’haurà de prendre una decisió. El dilluns serà clau, amb la nova declaració de Josep Lluís Trapero, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart davant l’Audiència Nacional. “Si els empresonen, està clar quina ha de ser la resposta”, conclou Colomines.