La Sala III del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha denegat la mesura cautelar sol·licitada per l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) perquè quedés en suspens la supressió del Patronat Catalunya Món (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) (Diplocat), acordada per Reial decret del Govern el 27 d'octubre de 2017, mentre es resol el recurs que aquesta associació va presentar al Suprem.

La interlocutòria del Suprem, que no entra a valorar si suspèn el Diplocat definitivament, destaca que "no concorre cap de les circumstàncies que permeten una mesura de suspensió cautelar com la reclamada".

L'escrit analitza "si efectivament, com argumenta l'associació, hi ha risc que, si no es pren la mesura cautelar, es creï una situació impossible o molt difícil de revertir". I conclou que "ni la imatge de l'Administració catalana, ni els projectes, iniciatives i expectatives del Diplocat patiran un perjudici irreversible com a conseqüència del manteniment de l'efectivitat de les disposicions recorregudes si, finalment, fossin estimades les pretensions de l'ACM. La mateixa sentència estimatòria repararia el perjudici que hagués pogut patir la imatge de les administracions catalanes i la confiança que hi tenen els administrats i els destinataris de les actuacions del Diplocat".

Afegeix que "res impediria, per altra banda, que es reprenguessin projectes i iniciatives i es recuperessin les expectatives i, per descomptat, tampoc no hi hauria obstacles no només perquè els treballadors del Diplocat tornessin a prestar-li els seus serveis sinó perquè fossin rescabalats". Per això, entén que cap element d'irreversibilitat s'ha posat de manifest.

A més el Suprem recorda que tant el Reial decret 945/2017 com l'Ordre del Ministeri d'Afers Exteriors AEC / 1229/2017 s'han dictat en virtut de la constatació pel Senat de les circumstàncies previstes per l'article 155 de la Constitució. "És a dir, formen part de les mesures que amb l'aprovació d'aquesta Cambra ha dictat el govern espanyol per afrontar la situació creada per l'incompliment per part de la Generalitat de Catalunya de les seves obligacions constitucionals i per haver atemptat greument contra l'interès general", afegeixen.