L’entrada a presó de Dani Gallardo - l'activista condemnat a 4 anys de presó per manifestar-se contra la condemna als presos polítics catalans, el 2019 a Madrid- ha estat suspesa. La secció 23 de l’Audiència de Madrid va ordenar, el març passat, la crida i cerca del jove, perquè no es va presentar davant la justícia per complir el càstig. El tribunal també va dictar una ordre europea de detenció de Gallardo perquè la policia espanyola va informar que podria estar a Alemanya. Ara, el tribunal ha deixat sense efecte l’ordre de detenció del jove, i l’execució de la sentència perquè ha presentat una qüestió d’inconstitucionalitat a la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
És a dir, fins que l’òrgan de garanties no contesti a l’Audiència de Madrid, Dani Gallardo no haurà d’entrar a presó. Ni podrà ser detingut. Fa temps que Gallardo va marxar de la capital espanyola i ha viscut a Catalunya, on ha rebut la col·laboració de distintes entitats, a més del grup seu grup de suport.
Vulneració de drets de la norma
El tribunal de l’Audiència de Madrid -format pels magistrats José Sierra, ponent, Jesús Gómez i Enrige Berges- sosté que la llei d’amnistia vulnera el dret constitucional a la igualtat davant la llei (article 14 de la Constitució espanyola), així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l'arbitrarietat que la Constitució espanyola proclama ( article 9 CE ); i, subsidiàriament, si pogués vulnerar el principi d'exclusivitat jurisdiccional (article 117 CE).
Abans de presentar la qüestió d’inconstitucional al TC, el tribunal, tal com marca la llei, preguntar a les parts si havia d’aplicar l’amnistia a Gallardo. La Fiscalia s’hi va oposar en assegurar que Gallardo va participar en aldarulls amb grups antagònics, un cop va acabar la manifestació en suport a les llibertats i els presos polítics, i que, per tant, no se li pot aplicar la llei; mentre la seva defensa va demanar-la.
Per al tribunal, "l'establiment d'una preferència o un privilegi en funció de la ideologia dels quals han estat ja jutjats, no és compatible amb el dret d'igualtat". Hi afegeix que en el cas de Gallardo va participar en una protesta contra la sentència del Suprem als independentistes catalans i en el seu enfrontament amb grups contraris, no pot tenir un tracte privilegiat.
El tribunal oblida, però, que la llei d'amnistia s'està aplicant a agents de la policia espanyola, acusats de pegar a votants l'1-O de 2017; és a dir, al grup, contrari i enfrontat als independentistes. Recentment, una jutgessa de Mataró ha arxivat el procediment contra 45 agents de la Guàrdia Civil, acusats de picar uns 25 veïns a Dosrius. I, en el cas de Barcelona, els policies amnistiats arriben a la cinquantena.
Més d'un any en presó preventiva
Gallardo va estar més d'un any en presó provisional i, després del judici, se'l va condemnar a un any de presó per desordres públics i altres 3 anys i 6 mesos pel delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat —per haver donat un cop amb un pal al casc d'un policia que detenia la seva companya—, i per un delicte lleu de lesions a aquest mateix agent. El Tribunal Suprem li va rebaixar sis mesos la condemna per desordres públics, que li ha quedat en 4 anys, dels quals, a més, s'hauria de descomptar l'any i escaig passat entre reixes de forma provisional.
L'Audiència de Madrid va citar fins a tres cops l'activista perquè ingressés a la presó, i ara ha suspès l'execució de la condemna fins a tenir una resposta del Constitucional.