El ‘show’ de Tabàrnia arribava fa dos mesos a Brussel·les amb tota la seva pompositat. El seu president fictici, Albert Boadella, juntament amb altres membres de la plataforma, es plantava davant la Casa de la República -residència de Puigdemont mentre va viure a Waterloo i abans de ser detingut a Alemanya- per fer-li un escarni al president a l'exili, tot i que en aquell moment es trobava a Finlàndia.

Hores més tard, l’espectacle es traslladava al Parlament Europeu, on els impulsors de la plataforma van visitar la cambra i van oferir una conferència en una de les sales per presentar la seva iniciativa.

La visita va deixar molts interrogants. Com van fer-ho per accedir al Parlament Europeu? Qui va pagar el viatge? Com van aconseguir una més que acceptable cobertura mediàtica en l’espectacle a Waterloo? Segons ha pogut saber El Nacional de fonts europarlamentàries, algunes de les despeses del viatge van ser indirectament pagades amb fons europeus i d'altres s'han intentat colar perquè també les pagui la cambra.

Cada eurodiputat té la possibilitat de convidar 110 visitants l’any, repartits en cinc grups d’almenys 10 persones. La cambra paga els transports, la nit d’hotel i els àpats. Amb aquest procediment, pensat perquè els ciutadans de la UE puguin conèixer les instal·lacions de la cambra europea i entendre els seus procediments, part dels impulsors de Tabàrnia van poder viatjar a Brussel·les i, aprofitant l'avinentesa, van fer l’escarni al president Puigdemont a cost pràcticament zero.

El 22 de març, dia que es va fer el 'show' de Waterloo, l’eurodiputat d'ALDE i exmembre d'UPyD Enrique Calvet va convidar un grup de 25 persones a visitar el Parlament Europeu, entre elles, el president de la plataforma Tabàrnia, Miguel Martínez Velasco, i el portaveu d’aquesta, Jaume Vives. Tots dos van aprofitar la visita a Brussel·les, pagada amb fons europeus, per participar en l’escarni contra el president Puigdemont a Waterloo al costat d’Albert Boadella.

Les visites de convidats a l’Eurocambra duren dos dies i, per accedir a la subvenció del viatge amb fons europeus, només es requereix que es faci una visita de menys de dues hores al Parlament. Per tant, fora d’aquest temps, els convidats que estan a Brussel·les tenen llibertat per destinar les hores del viatge al que vulguin, ja sigui fer turisme, anar de compres o fer reunions de feina. Miguel Martínez Velasco i Jaume Vives les van aprofitar per desplaçar-se fins a la Casa de la República de Waterloo i participar en l'escarni a Puigdemont.

Un autobús per anar a Waterloo?

El tema, però, no acaba aquí. Segons les mateixes fonts, els impulsors de la plataforma han intentat colar, dins les despeses del viatge a Brussel·les que s’han de justificar davant l’Eurocambra per ser subvencionades, el cost del lloguer d’un minibús que va fer la ruta Brussel·les-Waterloo i Waterloo-Brussel·les, i que va ser de 614,80 euros. Justament coincideix que aquell dia la plataforma Tabàrnia va posar a la disposició de periodistes i corresponsals residents a Brussel·les un minibús per facilitar-los la cobertura de l’acte.

Les despeses en transport que el Parlament Europeu subvenciona per aquest tipus de viatge han d’estar sempre relacionades amb els desplaçaments per conèixer les institucions, per la qual cosa, el minibús no entraria dins aquesta la definició. De moment, la sol·licitud per rebre el reemborsament de les despeses del viatge està pendent de l'aprovació del departament de control financer i, molt previsiblement, segons fonts del Parlament Europeu, se’ls demanarà que justifiquin els motius d'aquesta despesa abans de ser abonada la quantitat pels dubtes que planteja.

Boadella, així com l’autoanomenat ministre d’esports de Tabàrnia, Tomás Gusach, tots dos protagonistes també de l'escarni a Waterloo, no consten dins el llistat de convidats d'Enrique Calvet al Parlament Europeu, per la qual cosa el seu viatge no s’hauria pagat amb aquests fons. Tot i això, sí que van estar presents a la tarda a la conferència que es va fer dins l’Eurocambra.