La maquinària judicial ha començat a virar cap a un entramat d'organització criminal i terrorisme que recorda el que es va viure fa uns anys al País Basc.

A la kale borroka se la relacionava directament amb la banda armada ETA i, per tant, se'ls aplicava la llei antiterrorista i els jutjava l'Audiència Nacional. La lluita judicial contra el terrorisme va derivar cap a la il·legalització dels partits. I tot va començar amb detencions pels actes violents al carrer.

Com si fos un mirall, a Tamara Carrasco, la membre del CDR detinguda dimarts, se l'arresta per terrorisme i rebel·lió. I acaba a l'Audiència Nacional, on hi ha altres imputats pel referèndum i la lluita independentista catalana, com la cúpula d'Interior, amb el major Trapero al capdavant, a qui se'l processa per sedició i organització criminal. 

És el cas de Tamara Carrasco el primer pas per a un seguit de detencions que aniran encarrilades a relligar tots els processos i a clonar el model judicial que es va aplicar al País Basc?

De moment ha estat un avís. Tamara Carrasco està en llibertat, sota unes estrictes mesures cautelars, però, segons informacions de la fiscalia i l'Audiència Nacional, per un delicte de desordres públics, no per terrorisme com va difondre la Guàrdia Civil quan va començar a fer els escorcolls. El secret de sumari no permet saber-ne més. De fet, el seu advocat no sap ni el delicte pel qual se l'acusa. "M'estic assabentant pels mitjans", diu a El Nacional Sergi Atienza, defensa de Carrasco. 

Tot el que sap Atienza és el que va viure durant la declaració a l'Audiència Nacional. "La fiscalia va fer una acusació molt contundent, perquè els fets que hi ha a la causa no revesteixen prou gravetat per mantenir l'acusació", diu Atienza. "No s'ha constatat cap fet il·lícit penal", insisteix. 

La reforma del delicte de terrorisme del 2015 xoca amb el Decret 2017/541 i entra en una "indeterminació de les conductes punibles", remarca Atienza. 

El cert és que a Tamara Carrasco la detenen suposadament per terrorisme i el cas penja de l'Audiència Nacional justament pel tipus de delicte, però no se li aplica la llei antiterrorista en la seva detenció.

Atienza remarca que la policia la va tractar molt bé durant l'escorcoll, el trasllat i les 24 hores que va estar detinguda. Que no la van emmanillar en cap moment i que tot i que es va aplicar part del protocol, perquè Carrasco va estar escortada en tot moment per vuit agents armats, ni va estar incomunicada ni li van aplicar els articles que limiten el seu dret a defensa i comunicació.

"Tècnicament, no sé per quins fets li apliquen" les mesures cautelars que finalment va dictar el jutge, diu Sergi Atienza. Tamara Carrasco no pot sortir del seu poble si no demana permís, no pot sortir del territori espanyol i s'ha de presentar cada setmana al jutjat. "Està espantada. Es veu en una situació rocambolesca", diu el seu advocat.

Atienza vol aplicar una estratègia tècnica, no política. Per això, Tamara Carrasco no va respondre durant la seva declaració al jutge i al fiscal, només va contestar el seu advocat per acreditar l'arrelament i eludir la presó provisional que demanava fermament la fiscalia.

El seu advocat creu que l'aixecament dels peatges "no eren ni desordres", i en això basarà la seva defensa. Té previst recórrer les mesures cautelars i treballar perquè el cas s'arxivi.

Però fonts judicials i el mateix criteri del CDR, que ahir va emetre un comunicat, temen que el cas de la Tamara Carrasco sigui només un primer pas. Un primer pas, d'entrada, per atemorir la població i després per mantenir un delicte de terrorisme dins el cas del referèndum i fer-lo lligar amb les causes de sedició que hi ha a l'Audiència Nacional.

Potser per això el cas de la Tamara Carrasco sigui molt important. Més del que sembla. Els CDR estan marcats com a objectiu i van acotant el terreny. 

Atienza diu que no sap "per què van anar per ella", però intueix que no podria ser l'única.

Perquè, de moment, és la primera i única detinguda per l'Audiència Nacional, que tot i que ara no parla obertament de terrorisme, manté la causa a què hauria de renunciar si només s'acaba instruint el cas per desordres públics, ja que aquests jutjats no són competents.

Carrasco és l'única perquè l'altre noi que havien de detenir no ha aparegut i ningú sap qui és. Ni n'ha transcendit el nom ni la policia ha emès una ordre de detenció amb la seva fotografia. Ningú en sap res d'ell i algunes fonts apunten a la possibilitat que fos un confident.